El president d’Avamet, davant de la jutgessa de la dana: “Les previsions meteorològiques eren com les de la pantanada de Tous”

El president d’AVAMET, Adrià Revert, geògraf i meteoròleg, ha declarat este dilluns davant de la jutgessa de la dana, Nuria Ruiz Tobarra, a sol·licitud d’una de les acusacions, la del sindicat FETA-CGT. En la seua testifical, entre altres coses, l’expert ha convergit amb la resta d’especialistes que han atestat sobre les previsions meteorològiques. En els dies previs a aquell 29 d’octubre, el pronòstic era, segons ha dit, “similar a la pantanada de Tous” o a les inundacions històriques de València.

Preguntat per la previsibilitat de l’episodi, el testimoni ha explicat que “la dana no era imprevisible, els models meteorològics van canviant i ara encerten més”. Ha afegit que el canvi climàtic fa que estos fenòmens siguen més intensos. “Em costa entendre per què no es van prendre mesures abans”, ha traslladat davant d’una pregunta directa dels advocats.

En eixe sentit, Revert ha relatat que, davant de les previsions observades el dia 25 d’octubre, van decidir no executar la migració de servidor que tenien prevista per a no córrer riscos, i que un tècnic d’Emergències va demanar suspendre una reunió que tenien programada —la Generalitat i Avamet tenen un conveni de col·laboració des de 2017 que permet a l’Administració usar les dades de la xarxa en qualsevol situació d’emergència—.

Sobre la jornada del 29 d’octubre, el testimoni ha detallat que a les 5 del matí ja es registrava el primer tren convectiu, que a les 07:21 hores s’havien registrat 155 mil·límetres a Castelló i que a les 08:14 hores ja hi havia intensitats torrencials a la Ribera Alta. En la comarca d’Utiel-Requena, segons ha explicat, ja s’havia batut el rècord històric al migdia. Cap a les 15:00 hores, la intensitat que queia a Turís era, en les seues paraules, “més que torrencial”.

El testimoni ha explicat que va avisar la meteoròloga de la televisió pública À Punt, Victoria Roselló, perquè enviara un equip a Algemesí davant de la possibilitat que el riu Magre es desbordara, i ha detallat que eixe riu va necessitar més hores per a baixar per tractar-se d’un llit amb una presa intermèdia, la presa de Forata. La xarxa, segons ha indicat, comptava llavors amb uns 650 punts d’observació, enfront dels més de 900 actuals.

Quant a l’impacte informatiu, Revert ha confirmat que el 29 d’octubre va ser la jornada amb més volum de visites en la web d’AVAMET des que es va crear, amb 903.469 visites en tot el dia, encara que ha reconegut problemes de col·lapse entre les 17 i les 18 hores, d’una duració aproximada de mitja hora.

El testimoni ha negat qualsevol contacte amb la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX), la Delegació del Govern o el secretari autonòmic d’Emergències, Emilio Argüeso, i ha precisat que Avamet no formava part del Cecopi, encara que les seues dades sí que apareixien en el videowall de la sala de control. Ha explicat, a més, que, fins a 2025, Emergències només podia consultar les seues dades a través de la pàgina web, i que va ser l’any passat quan es va firmar un protocol amb la CHX i es van renovar les comunicacions amb el 112. Ha contradit, així, un testimoni d’Emergències al precisar que l’abocament de dades d’Avamet s’actualitza cada cinc minuts i no cada 20 o 30, com este va afirmar.

Suscríbete para seguir leyendo