El Suprem inadmet la querella del conseller de Sanitat contra Diana Morant

La Sala Penal del Tribunal Suprem ha inadmés la querella interposada pel conseller de Sanitat, Marciano Gómez, contra la ministra de Ciència i secretària general del PSPV, Diana Morant, per delictes de calúmnies i, subsidiàriament, d’injúries greus amb publicitat. L’alt càrrec del Govern valencià havia interposat la querella per unes declaracions de la ministra, publicades en diferents mitjans de comunicació, en les quals va dir que “mentres es retalla en sanitat, s’està duplicant la inversió en sanitat privada”, i en les quals va acusar Marciano Gómez d’estar-se “lucrant amb la privatització de la sanitat”.

El Tribunal, el ponent del qual ha sigut el magistrat Andrés Martínez, ha resolt el sobreseïment de la causa després de considerar que les manifestacions de la ministra s’emmarquen en l’àmbit de la confrontació política i queden emparades pel dret fonamental a la llibertat d’expressió. La Sala argumenta que “la llibertat d’expressió constituïx el fonament bàsic de l’orde democràtic no només com a manifestació de pensaments i idees, sinó com a expressió crítica de l’actuació de l’oponent polític”. Així, afig que, en els debats de la confrontació política, “per més que en alguns casos s’empren termes o expressions desencertades, no han d’entrar en el terreny del dret penal”.

La Sala també invoca la doctrina del Tribunal Constitucional sobre la “major capacitat d’actuació dels dirigents polítics precisament per a conformar les opcions polítiques per les quals cada ciutadà ha d’optar”, la qual cosa permet “una certa desmesura en la utilització de frases, expressions o idees que, descontextualitzades de la lluita política, podrien considerar-se molt injurioses o, fins i tot, calumnioses”. I, en este cas, la interlocutòria assenyala que es tracta de “posar de manifest les diferents idees per a conformar dos models distints de sanitat, oferint dos possibilitats d’actuació des de la vida política”.

També acudix el Tribunal a jurisprudència prèvia del Suprem, en què ja va assenyalar que “seria desitjable que les expressions i els tons del debat polític foren més correctes, però l’excés, en este context d’anàlisi d’un debat rellevant d’interés general, no és suficient per a cobrir les exigències del dret penal”. Cal recordar que la condició de ministra atorga a Morant la condició d’aforada davant del Tribunal Suprem, per la qual cosa era esta sala la competent per a entrar a valorar el fons de l’assumpte.

La resolució atén, així, el criteri manifestat pel Ministeri Fiscal, que havia sol·licitat la inadmissió a tràmit de la querella i l’arxivament de les actuacions al considerar que els fets denunciats mancaven de “caràcter delictiu”. La Sala ha seguit eixe criteri i ha recordat la seua doctrina reiterada sobre els límits de la crítica política, a més d’assenyalar que, tot i que seria desitjable un llenguatge més respectuós en el debat públic, el seu incompliment “no suposa la criminalització de la vida política”.

Suscríbete para seguir leyendo