València Acull titla de discriminatòries i racistes les ajudes de lloguer de l’Ajuntament de València per prioritzar l’arrelament

Les valoracions establides per l’Ajuntament de València per a les persones que aspiren a una vivenda de lloguer assequible han sigut qualificades de discriminatòries per part de València Acull, que veu en esta mesura l’aplicació de la polèmica “prioritat nacional” imposada per Vox en tots els governs que ha pactat amb el PP, com és el cas de l’Ajuntament de València. Segons l’entitat, “l’Ajuntament camufla com un premi a l’arrelament el que no és més que una forma d’exclusió de les persones més vulnerables: els qui viuen en la ciutat, però ni tan sols poden accedir al dret al padró perquè viuen en el carrer, en vivendes precàries, els qui no tenen domicili estable, els qui només disposen d’una habitació o l’amo del pis els amenaça de tirar-los al carrer si demanen empadronar-se en l’Ajuntament”.

Es referix València Acull a les baremacions que ha establit el consistori per a accedir a una vivenda assequible. Els qui fa cinc anys que estan empadronats a València tindran una bonificació de cinc punts, i en el cas dels qui duguen ací set anys, la bonificació serà de deu punts. Segons el consistori, es tracta de premiar l’arrelament, sense discriminació per qüestió de procedència, perquè el mateix afecta un migrant que una persona de qualsevol poble de l’àrea metropolitana.

Mesura racista

València Acull creu, però, que “esta mesura és racista i és una forma de discriminació indirecta que la Llei estatal 15/2022, de 12 de juliol, integral per a la igualtat de tracte i la no-discriminació, definix com una disposició, criteri o pràctica aparentment neutres que ocasiona o pot ocasionar a una o diverses persones un desavantatge particular respecte a altres” (article 6.1).

Esta mateixa llei establix el següent en l’article 20: “Les administracions públiques, en l’àmbit de les seues competències, garantiran que les polítiques d’urbanisme i vivenda respecten el dret a la igualtat de tracte i previnguen la discriminació, inclosa la segregació residencial, i qualsevol forma d’exclusió per qualsevol de les causes previstes en la present llei. De manera específica, es tindran en compte les necessitats de les persones sense llar i d’aquelles en situació de més vulnerabilitat o que siguen més susceptibles de patir alguna forma de discriminació”.

Per tant, diu València Acull, “la mesura de l’Ajuntament vulneraria almenys les dos disposicions de la llei i podria considerar-se una infracció greu sancionada amb multa de 10.001 a 40.000 €” (articles 47 i 48).

També infringiria la Llei autonòmica 2/2017, de 3 de febrer, per la funció social de la vivenda de la Comunitat Valenciana, ja que, en l’article 28, establix el dret de totes les persones a accedir a una vivenda en condicions d’igualtat i no-discriminació, i assenyala que cal adoptar mesures per a evitar la discriminació indirecta “que es produïx quan una disposició normativa, un pla, una clàusula convencional o contractual, un pacte individual, una decisió unilateral, un criteri o una pràctica aparentment neutres ocasionen un desavantatge particular a una persona respecte a d’altres en l’exercici del dret a la vivenda”.

Queixa davant del Síndic

Amb estos arguments, l’entitat ja va presentar una queixa davant del Síndic de Greuges, però este no la va admetre a tràmit perquè en les bases que finalment es van aprovar no s’exigia els set anys d’empadronament (es donaven 10 punts extra en la baremació) i perquè va considerar que este assumpte no era de la seua competència. València Acull va al·legar contra esta decisió del Síndic argumentant que donar més punts a qui més anys estiga empadronat és una manera de discriminar i que esta institució sí que ha de tindre competència, ja que l’article 33.2.c de la Llei 2/2021, de 26 de març, del Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, establix que esta institució pot “suggerir l’adopció d’una iniciativa per a modificar una norma l’aplicació de la qual estiga ocasionant un resultat injust o produint un perjuí innecessari, o, si és el cas, instar a la revisió dels criteris interpretatius amb els quals eixa mateixa norma s’està aplicant”. No hi ha hagut resposta del Síndic.

Respecte al fet d’exigir cinc anys de padró per a les ajudes a emprenedors, València Acull afirma que “és un acte clar de racisme i de discriminació directa”. Esta és una altra de les mesures que ha aplicat l’Ajuntament de València.

Suscríbete para seguir leyendo