Les llistes d’espera marquen la pitjor dada de la legislatura: 78.306 valencians a l’espera de passar pel quiròfan

Passar pel quiròfan per a sotmetre’s a una cirurgia és cada vegada més complicat en la sanitat pública valenciana, segons el balanç de les llistes d’espera que ha publicat este dilluns la Conselleria de Sanitat. I és que la quantitat de persones esperant passar pel quiròfan puja fins a les 78.306, un 7,5 % més que en l’anterior balanç de desembre, amb 72.800 valencians, i un 14,08 % més que fa un any, quan la xifra total era de 68.638, la millor dada dels últims tres anys. De fet, les xifres són el pitjor registre de la legislatura actual. Esta va començar amb 72.704 pacients esperant una cirurgia, 5.602 i un 7 % menys. El registre actual empitjora fins i tot la dada de 74.158 que es va registrar el desembre de 2024, després de la dana que va obligar a parar l’activitat quirúrgica programada en fins a sis departaments de salut.

L’empitjorament respecte a desembre es produïx en quasi tots els paràmetres. L’espera mitjana es manté idèntica, això sí, amb 88 dies de demora per a passar pel quiròfan. La xifra total és pitjor, impulsada principalment per un augment notable de pacients que acumulen entre 91 i 180 dies d’espera, que passa de 10.574 a 15.252, un 44,24 % més. Creix també la quantitat entre els qui estan en la llista d’espera menys de 90 dies. Ho fa un 2,72 %, al sumar 1.033 persones. Només hi ha una millora lleu entre els qui esperen des de fa 180 dies o més, xifra que descendix en 205 persones, un pírric 0,84 %.

Per departaments de salut, la demora més preocupant es dona en el departament del General de Castelló, amb 155 dies de demora, en el General d’Alacant (137) i en el d’Elx (133). Destaquen també els terminis a Elda (133), el General de València (112), Sant Joan d’Alacant (108), Orihuela (108) i Xàtiva-Ontinyent (102). La millor dada, en canvi, és la del departament d’Elx-Crevillent, amb només 39 dies.

Prioritat 1 i vaga

Malgrat les xifres, Sanitat busca una mirada positiva i destaca la millora entre els pacients amb risc vital, aquells per als qui passar pel quiròfan és qüestió de vida i mort. No sorprén, perquè ha sigut l’estratègia comunicativa des de l’inici de la legislatura i la prioritat per a Gómez. “La prioritat d’este Consell ha sigut des del primer dia garantir que els pacients amb patologies més greus siguen intervinguts en el temps mínim possible”, tornava a defendre este dilluns. En esta ocasió ressalten que l’espera per a estos pacients s’ha reduït de 61 a 17 dies en estos tres anys, a quasi “la mitat del termini clínic recomanat” (que se situa en els 30 dies). “Es tracta de la millor dada registrada esta legislatura”, defenen, al reduir-se un 36 % respecte a fa un any i un 70 % des de juny de 2023. La xifra absoluta ha passat de 2.967 a 1.493, un 49,6 % menys, quasi la mitat que llavors. La demora per als pacients de prioritat 2 —els qui necessiten ser intervinguts en un termini no superior a 90 dies— també es reduïx un 25 %, al passar dels 17.214 pacients de juny de 2023 als actuals 12.899.

El conseller de Sanitat, Marciano Gómez, ha recorregut a la vaga de metges per a responsabilitzar la ministra Mónica García i justificar l’augment, assegurant que ha “condicionat l’activitat programada i repercutit en l’evolució general”. Se li obliden dos factors. El primer és que, des del mes d’abril, la vaga ha sigut també a escala autonòmica; fa pocs dies, de fet, va firmar un acord amb el CESM per a posar-hi fi. I el segon és que els servicis mínims en els quiròfans eren del 100 %. Segons les dades difoses per la Generalitat, des de desembre, les parades mèdiques només han obligat a posposar 4.000 cirurgies. A més, el balanç ha empitjorat un 7 % durant els dos últims semestres (en l’anterior només va haver-hi quatre dies de vaga en desembre).

També des de l’inici de la legislatura el titular de Sanitat ha defés la derivació de pacients a la privada si era necessari. Les xifres ho reflectixen: en 2024 i 2025 va destinar 72 milions a externalitzar cirurgies, i la partida en el pressupost de la Generalitat del pla de xoc ha crescut un 45 % fins als 33 milions. En este participen generalment pacients amb cirurgies pendents no urgents, més senzilles i amb postoperatoris menys complexos; en molts casos, a més, els pacients no necessiten passar nit en l’hospital. I, sobretot, més rendibles per als hospitals privats. Des de l’inici de la legislatura, els pacients que esperen més de 180 dies en la llista d’espera s’han multiplicat per més de dos: n’eren 11.146 el juny de 2023 i ara en són 24.155.

Suscríbete para seguir leyendo