El Cabanyal es rebel·la contra el turisme incívic: “Estem farts de veure gent en calçotets”

L’estiu convida a anar pel carrer lleugers de roba i, en el cas dels turistes, molt més, a vegades de manera excessiva i indecorosa. Això és el que creuen els veïns del Cabanyal i els comerciants del barri, que estan farts del turisme de baix cost, privat d’educació i a vegades problemàtic pel que fa a la convivència. En altres ciutats espanyoles com Alacant o Barcelona hi ha normes que prohibixen anar sense samarreta pel carrer, però, a València, eixes restriccions, amb multa inclosa, no són efectives malgrat alguns intents per aplicar-les.

Tant és així que, en l’actualitat, amb el turisme disparat en la ciutat i un perfil creixent de turista de platja, jove i amb pocs recursos, eixe problema comença a fer-se palés en la zona de platja, preferentment, però també en la resta de la ciutat. “Ací veiem gent en calçotets, turistes que van despullats pel carrer, gent en les botigues o en els supermercats sense samarreta o en biquini”, denuncia el president de l’Associació de Veïns del Cabanyal, Daniel Adell, que culpa d’esta situació el còctel que formen l’arribada de gent jove, els pisos turístics i l’efecte Ryanair, que genera un turisme de baix cost que no facilita precisament la convivència en el barri.

Segons Adell, es tracta d’un problema de decor i de convivència que “està rebentant el barri”. “Ixen de casa en vestit de bany i en xancletes, són hordes de xavals que venen a emborratxar-se, i, com que hi ha molta gent i molts negocis que han de guanyar diners amb això, ningú fa res per evitar-ho, ningú pensa en el barri”, explica.

Prendre mesures

El president dels veïns del Cabanyal recorda que és possible sancionar esta classe de conductes, però assegura que tant la Policia Local com la Policia Nacional estan desbordats en estos moments. “No poden atendre-ho tot”, diu. De manera que “es parla molt d’imposar un turisme de qualitat, però després no s’adopta ni una mesura en eixe sentit”.

En qualsevol cas, Daniel Adell no creu que la solució siga només sancionar a qui no respecte unes normes mínimes de comportament, sinó atallar el problema per la base. I en la base de tot hi ha els pisos turístics. Al seu juí, el primer que caldria implantar és una política d’“apartaments turístics zero”, és a dir, prohibir esta classe d’instal·lacions en el barri i retirar les llicències als que ja hi ha. Perquè “es poden posar mesures policials, en efecte, però el problema cal atallar-lo per l’arrel”, insistix. “En només una illa del Canyamelar hi ha més apartaments dels que la nova normativa permet per a tot el barri”, remarca.

Si no s’adopten mesures, la situació anirà a més, tem este dirigent veïnal. “Si açò es convertix en Magaluf, cal parar-ho. Els apartaments no poden ser el model de negoci de la ciutat. I, si no s’hi fa res, continuarem veient turistes en calçotets pel carrer, grups de vint persones amb bicicleta contra direcció i un turisme de borratxera que està fent molt de mal al barri”, sentencia.

Per la seua banda, assegura que ja han enviat més d’un centenar de reclamacions a l’Ajuntament per esta situació, però fins a la data no hi ha hagut cap iniciativa.

Suscríbete para seguir leyendo