La Universitat de València exhibix a Tarongers l’escultura ‘Amélie III’ de Manolo Valdés, cedida per l’IVAM

La Universitat de València exhibix, en el campus dels Tarongers, l’escultura Amélie III, de Manolo Valdés, una peça pertanyent a la col·lecció de l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) que s’incorpora al projecte REBROT, la iniciativa impulsada per les dos institucions per a acostar l’art contemporani, especialment el fons escultòric de l’IVAM, a la comunitat universitària.

L’obra, instal·lada en l’entrada, en la zona porticada exterior de la Facultat de Formació del Professorat de la Universitat de València, dona continuïtat al conveni de comodat firmat entre la Universitat i l’IVAM, la primera fase del qual es va materialitzar el desembre de 2025 amb la instal·lació d’onze obres distribuïdes entre els campus de Blasco Ibáñez, Tarongers i Burjassot. Aquella selecció va reunir huit escultures i tres pintures d’Alberto Corazón, Miquel Navarro, Juan Asensio, Juan Carlos Nadal, Andreu Alfaro i Juan Sanleón, moltes d’estes restaurades després de veure’s afectades per la dana de 2024.

A més, la UV i l’IVAM ultimen la instal·lació de quatre noves escultures de gran format en les noves zones enjardinades del campus de Tarongers, prevista per a l’inici del pròxim curs acadèmic.

Una de les sèries més reconegudes de Manolo Valdés

Amélie III pertany a la sèrie Amélie, un conjunt d’escultures que Manolo Valdés va desenrotllar al començament dels anys 2000 i que constituïx una de les línies més representatives de la seua producció escultòrica. La sèrie trasllada al volum un motiu recurrent en l’obra de l’artista: els grans caps femenins inspirats en la tradició artística europea i, especialment, en l’univers plàstic de Henri Matisse.

Lluny de representar un personatge concret, la figura d’Amélie funciona com una icona que permet a Valdés investigar la memòria de l’art, el retrat i la transformació de les formes. Les escultures es caracteritzen pels seus volums monumentals, la simplificació dels trets facials i el protagonisme dels tocats i les textures, convertits en elements essencials de la composició.

Quan va presentar esta sèrie en 2002, Valdés va explicar que diverses de les peces incorporaven materials i objectes recuperats a Nova York, ciutat en la qual residia després dels atemptats de l’11-S de 2001. Eixa decisió establia un diàleg entre la tradició del retrat i els materials contemporanis. En aquella ocasió va definir Amélie com “la musa de Matisse”, una referència que resumix l’origen conceptual de la sèrie i el vincle d’estes escultures amb l’imaginari del pintor francés.

Suscríbete para seguir leyendo