Què és l’estrany artefacte que hi ha en les obres de Pérez Galdós?

Les obres de remodelació de l’avinguda de Pérez Galdós trauran al carrer, i ja de manera massiva, el concepte de seient públic d’última generació. Tant és així que s’hi estan implantant ja 44 unitats.

Es tracta dels “bancs isquiàtics”. No és un seient pròpiament dit, sinó una espècie de punt de suport per a continuar dempeus, però, alhora, en situació de repòs. L’usuari s’hi recolza.

Està pensat per a persones majors que els costa asseure’s i alçar-se i per a gent jove que es conforma a esperar dempeus, però que almenys disposa així d’una postura més còmoda. De fet, estan situats als voltants de les parades d’autobús, perquè estan pensats més per a esperes que per a una permanència més llarga.

Este disseny, aparentment molt senzill, és de proliferació bastant recent, i la seua inventiva va evolucionant, des de dos simples barres asimètriques fins a, com en este cas, un suport de fusta. Sembla més un lligador de cavalls que no allò que realment és: un espai per a les persones.

En la ciutat de València pot contemplar-se encara en comptats llocs. Van començar a aparéixer la dècada passada en actuacions com el jardí del carrer Ruaya o posteriorment en el de Cedre. Així mateix, es van incorporar a l’equipament en estacions d’FGV com Àngel Guimerà o Plaça d’Espanya. Ara arribaran de manera molt més massiva amb esta incorporació.

El nom d’“isquiàtic” ve de l’os isqui, que forma part del maluc i que és un dels punts de suport de l’usuari d’esta mena d’artefactes.

Els bancs són xicotets: estan pensats per a una única persona o, com a molt, dos, però molt apegats l’una a l’altra.

Mobiliari de la reforma de Pérez Galdós - Giorgeta

Bancs i cadires: 389, dels quals 44 són bancs isquiàtics

Aparcabicis: 152

Papereres: 114

Jardineres: 131

Suscríbete para seguir leyendo