El gran retrat del poeta Josep Piera i el missatge de Benigembla al món: “No la toqueu, si no és per a estimar-la”

El ressò de La Drova, el poema de Josep Piera, arriba a les Valls de la Marina: Gallinera, Alcalà, Ebo, Laguar… Ressona eixe vers que és una epifania: “No la toqueu, si us plau, no la toqueu. No la toqueu, si no és per a estimar-la”. Benigembla, el poble de la punta occidental de la Vall de Pop, retrata Josep Piera, el poeta de la Safor que va morir el mes d’abril passat. Eixe gest tan seu: agudesa, reflexió i un punt de rebel·lia. Benigembla assumix la veu del poeta i llança un missatge que recorre la vall i arriba a eixos confins en els quals rugix el negoci urbanístic: “No la toqueu, si no és per estimar-la”.

Benigembla està en el mapa sense necessitat de vendre ni subhastar les seues muntanyes. L’art urbà (rural, per a ser més precisos) està transformant el poble. Les parets parlen. Fa ja nou anys (el Bimau, Benigembla Internacional Mostra d’Art Urbà, arriba ara a la seua novena edició) que els muralistes van començar a donar vida als enormes llenços. El llenguatge artístic més modern, el del mural, expressa l’essència d’este municipi. Hui, els seus carrers són un museu a l’aire lliure. Hi ha bellesa i reivindicació de la ruralitat al girar cada cantó.

L’ànima de “la Vall”

I els dos últims murals, que els artistes van acabar fa uns dies, sintetitzen a la perfecció l’esperit del Bimau. Els artistes Nicolau Gosp Pellicer i Tardor Roselló han retratat l’ànima de “la Vall” (l’obra de Tardor es titula, precisament, L’ànima de la Vall). Estes obres miren l’espectador, l’interpel·len. La de Nicolau es titula, clar, No la toqueu, si no és per a estimar-la. Josep Piera, el poeta, hi és per a llançar una reflexió que hui, en dies de foc i cendra, en temps de fer negoci amb el paisatge, sona amb més força que mai: “Aquesta vella vall que vull per sempre verda”.

Suscríbete para seguir leyendo