L’incendi de la Vall d’Uixó és ja el tercer més devastador de la Comunitat en l’última dècada

L’incendi forestal declarat a la Vall d’Uixó i la serra d’Espadà ja ocupa un lloc propi en la història negra del foc a Castelló i a la Comunitat Valenciana. Amb 10.000 hectàrees calcinades fins al moment, i encara en actiu, se situa ja com el tercer foc més destructiu de l’última dècada (2016-2026) en l’autonomia i com el quint incendi forestal amb més superfície afectada de la província de Castelló. És, a més, el que ostenta el rècord de més afecció quant a població evacuada i confinada, en moments puntuals amb més de 75.000 habitants afectats de diverses localitats, que han vist com la seua vida es paralitzava.

L’incendi d’este juliol de 2026 a la Vall d’Uixó supera àmpliament el llindar oficial del que es considera un gran incendi forestal, fixat en 500 hectàrees, al multiplicar-lo per més de 17. Les estadístiques de grans incendis de la Generalitat Valenciana posicionen, per davant del de la Vall d’Uixó (8.500 ha), en la franja temporal dels últims deu anys, dos focs atribuïts a llamps: el de Bejís (originat el 15 d’agost del 2022, amb 16.824 hectàrees calcinades: el gros en la província de Castelló, a més de 2.639 en la de València) i el de la Vall d’Ebo (el 13 d’agost de 2022, amb 10.609,04 ha en la província d’Alacant). Hi apareixen també en estos últims deu anys altres incendis de rellevància a Castelló, com el de Villanueva de Viver (23 de març de 2023, iniciat en el Sentenal), amb 3.380 ha; o el d’Artana (el 25 de juliol de 2017, amb 1.487 ha i originat per un raig en el paratge de Xautena).

5t del rànquing provincial històric

Mirant cap arrere, la província de Castelló ha viscut altres episodis molt durs en la lluita contra el foc, amb un any 1994 especialment crític. A Espadilla i l’Alt Millars, un foc virulent va arrasar, en 1994, 19.310 hectàrees; el de Bejís de 2022, amb un balanç de 16.824; el de les Useres i l’Alcalatén de 2007, amb unes 15.800; i el d’Olocau del Rey i els Ports de 1994, amb prop de 10.000. L’actual, el de la Vall d’Uixó, seria, ara com ara, el quint, amb 8.500.

Però el seu impacte no es mesura només en hectàrees. La seua principal singularitat és l’impacte humà i territorial. El foc de la Vall d’Uixó s’ha convertit en l’incendi forestal amb major afecció de població evacuada i confinada en la història recent de la Comunitat, amb moments puntuals de fins a 75.000 habitants afectats. L’emergència ha arribat a implicar 21 municipis, amb unes 16.000 persones desallotjades i prop de 65.000 de confinades, unes xifres molt superiors a les d’altres grans incendis provincials.

Comparació amb Bejís o les Useres

La comparació amb Bejís o les Useres evidencia esta diferència. L’incendi de Bejís, malgrat calcinar més superfície, va obligar a desallotjar unes 1.500 persones i va afectar una desena de municipis. El de les Useres va deixar prop de 800 desallotjats i uns huit municipis impactats. En canvi, el de la Vall d’Uixó ha colpejat una zona molt més pròxima a la franja prelitoral poblada de la Plana Baixa, en la unió entre el Parc Natural de la Serra d’Espadà i municipis densament habitats, la qual cosa ha multiplicat les mesures preventives sobre la població civil.

A escala provincial, les 8.500 hectàrees cremades representen aproximadament l’1,9 % de tota la superfície forestal de Castelló, estimada en unes 448.500 hectàrees. A escala autonòmica, un sol incendi d’esta magnitud equival a més de tot el que es va cremar en el conjunt de la Comunitat Valenciana en anys complets de baixa o mitjana incidència, com va ocórrer entre 2018 i 2021. A més, afecta l’entorn de la serra d’Espadà, un dels grans pulmons verds i espais naturals més valuosos de la Comunitat.

Suscríbete para seguir leyendo