Les cooperatives impulsen l'economia valenciana després de créixer un 68 % durant 2026

El ritme de creació d'empreses de l'economia social augmenta durant este any en la Comunitat Valenciana, autonomia que està posant en marxa més cooperatives en 2026 que en anys precedents a causa de l'avançament de les ajudes públiques, la simplificació de tràmits administratius i el fort impuls a l'emprenedoria col·lectiva. En el primer semestre, es van constituir 113 noves cooperatives de treball, un 68,7 % més que l'any anterior. És el balanç que acaba de fer Fevecta, la Federació Valenciana d'Empreses Cooperatives de Treball Associat, organització que representa i defén les entitats, fundada en 1988, i que aglutina una mica més de 600 empreses.

D'esta manera, la Comunitat Valenciana recupera el ritme de creació de firmes de l'economia social en registrar la millor dada en un primer semestre des de 2022. A més, sis de cada deu cooperatives de treball es creen a la província d'Alacant.

Per tipus d'activitat, les de servicis i distribució concentren la major part de l'activitat econòmica i del volum de negoci gràcies a grans firmes líders d'estos sectors. A més, les agroalimentàries representen un pilar històric amb centenars d'entitats agràries i de comercialització que vertebren el medi rural i agrupen milers de socis. D'altra banda, l'emprenedoria en branques com l'ensenyança, la sanitat i el màrqueting també partixen d'iniciativa de treball associat.

Impacte positiu

Per al president de Fevecta, Ramón Rodríguez, "estes dades són la prova de l'impacte positiu que té l'orde anual d'ajudes de la Generalitat com a principal instrument de promoció, consolidació i modernització de les cooperatives valencianes”. Al tancament del termini de sol·licitud de les ajudes al sector cooperatiu, i segons les dades del Registre de Cooperatives, havia creat 124 noves cooperatives (113 de servicis, 8 de vivendes, 1 agroalimentària i 1 de consum).

En 2026, amb les ajudes convocades al maig, les dades del registre suposen que, a 30 de juny d'enguany, ja s'hauria creat el 91 % de les cooperatives de treball constituïdes al llarg de 2025, que va tancar amb 145 entitats, 124 d'elles de treball. En 2025, segons fonts de Fevecta, el retard en la convocatòria de les ajudes al sector, publicada a mitjan agost, va causar que juny es tancara amb la pitjor dada de la dècada.

Per territoris

De les 113 noves cooperatives de treball, 66 s'han creat a Alacant, 26 a València i 21 a Castelló. Quant a les ocupacions inicials generades, ascendixen a 257 (58 % hòmens i 42 % dones).

El president d'esta patronal reclama “continuar cuidant el context de suport al cooperativisme valencià a través dels instruments i les polítiques públiques de promoció i estímul dels quals ja disposem, com el pla Fent Cooperatives, així com fer un seguiment constant i rigorós de l'impacte de cada actuació, ja que només així podrem millorar i continuar estant entre les tres primeres comunitats autònomes en nombre d'empreses i ocupacions cooperatives”, puntualitza Rodríguez.

En la seua opinió, “'tan essencial com comptar amb un pressupost adequat és que este pressupost es puga executar al màxim cada any. I, per a això, és fonamental que l'Administració pública mantinga la interlocució amb les entitats representatives del sector, com és el cas de Fevecta. Cada euro invertit en el foment del cooperativisme -agrega- és un euro que es multiplica, perquè les nostres empreses continuen demostrant que mantenen l'ocupació que creen en major proporció que la resta d'empreses, i generen riquesa i projectes que no es deslocalitzen”, conclou el dirigent d'esta entitat.

Suscríbete para seguir leyendo