Agost acumula en sis dies la seua quarta nit tòrrida a València

València ha viscut la seua segona nit tòrrida consecutiva este agost. A falta de més d'un mes perquè finalitze, l'estiu de 2026 ja se situa com el tercer amb la major quantitat de nits caloroses en la història de València. Amb la nit del 5 al 6 d'agost ja se sumen 17 nits en les quals la temperatura mínima de València és major o igual a 25 graus, quantitat necessària perquè es considere "nit tòrrida". Es tracta de la quarta nit que supera els 25 graus des que va començar agost fa poc menys d'una setmana.

Aemet ha registrat una temperatura mínima de 26,1 graus a la ciutat de València, la qual cosa ha provocat que esta haja tornat a ser una altra sufocant nit d'estiu, però que es queda lluny dels 27,5 graus a què es va arribar divendres passat 24 de juliol, temperatura rècord de la ciutat. El Tancat de Mília, al costat de l'Albufera, ha sigut el lloc en el qual s'han registrat les temperatures més altes durant la jornada nocturna del dimecres al dijous, amb unes temperatures que han arribat fins als 26,7 graus.

La resta de capitals provincianes de la Comunitat Valenciana, Castelló de la Plana i Alacant, també augmenten el seu comptador particular de nits tòrrides, amb temperatures de 25,5 i 25,3 graus respectivament. Castelló ja compta amb quinze nits tòrrides en el seu comptatge anual, la qual cosa posiciona 2026 com l'estiu amb més nits caloroses de la ciutat, mentres que Alacant es col·loca amb dotze, a dos d'arribar a les catorze registrades en 2015.

Amb molta humitat i sense aire

Un dels causants del gran efecte de calor durant les nits és la humitat. L'alt percentatge d'humitat provoca que tant la sensació tèrmica com les temperatures mínimes siguen més altes degut a este efecte de gas amb efecte d'hivernacle que provoca. Durant la nit, la humitat s'ha trobat entre el 80 i el 90 % durant gran part de la matinada, sense baixar del 85 % a la ciutat de València.

D'altra banda, la falta d'aire també afavorix l'augment de temperatures. En una ocasió corrent, la brisa lleugera afavorix la mescla entre l'aire més pròxim al sòl amb aires més frescos. No obstant això, la falta d'este provoca que s'allibere la calor dels edificis i l'asfalt i que es mantinga sobre la ciutat en lloc d'escampar-se. Materials com el formigó i l'asfalt emmagatzemen gran quantitat d'energia durant el dia i l'alliberen durant la nit, la qual cosa acaba provocant l'efecte "illa urbana". La suma dels dos factors "accentua la sensació de xafogor i reduïx el confort tèrmic", segons afirma AEMET.

Suscríbete para seguir leyendo