L'Ajuntament de València renova la pintura de mig centenar de portes i finestres de la seua façana principal

No s'ha quantificat el temps que porten sense pintar les 200 portes i finestres de l'Ajuntament de València, però tot sembla indicar que ha passat molt de temps. Dècades en el millor dels casos. D'ací ve que l'equip de govern municipal haja decidit pintar, almenys, les de la façana principal. Unes cinquanta, segons han informat fonts municipals i ha corroborat este periòdic.

Els treballs, que ja han començat, consistixen bàsicament a pintar les reixes i aplicar oli de llinosa a les fustes exteriors. En concret, estem parlant de 8 portes de fusta de la planta baixa per la cara exterior; 8 reixes de les portes de fusta de la planta baixa a les quals se'ls aplicarà un esmalt de forja; 15 portes balconeres de fusta de la planta primera per la cara exterior, incloent-hi finestrons de fusta; 15 finestres de fusta de la planta segona per la cara exterior, incloent-hi finestrons de fusta; 7 finestrals de fusta de la planta tercera per la cara exterior, i la porta d'accés a les Oficines de Padró per la cara exterior.

Màquina elevadora

Els treballs s'estan realitzant amb una màquina elevadora i xicotetes bastides, segons el treball del qual es tracte. I ja pot veure's el resultat en diverses de les finestres de la part esquerra del consistori, on s'aprecia la deterioració de les fustes exteriors en comparació amb les fustes ja "tenyides" amb els olis especials.

En total, l'Ajuntament de València té unes dos-centes portes i finestres repartides per la planta baixa, les tres plantes superiors i les torrasses laterals i central, on, a més, alguns dels finestrals són de considerable grandària, inclòs el del famós balcó de les "mascletaes".

La major part de les finestres, que no han entrat en este projecte, se situen en la part posterior, al carrer Arquebisbe Mayoral. I la seua configuració respon a les construccions que van donar origen a esta casa consistorial, una mescla de col·legi i institució pública.

Una illa completa

L'Ajuntament de València ocupa una illa completa, amb forma lleugerament trapezoidal, i va ser configurat a partir de dos construccions distintes, amb estils distints i èpoques molt diferents. La primera és la Casa d'Ensenyança, impulsada per l'arquebisbe Andrés Mayoral entre els anys 1758 i 1763. La seua destinació era acollir xiquetes amb escassos o nuls recursos.

I va ser molt després, l'any 1904, quan l'arquitecte municipal Carlos Carbonell Peña va presentar un nou projecte per a dotar l'ajuntament, que estava allí des de l'any 1860, d'un cos institucional que albergara l'alcaldia, sales de juntes, saló de recepcions etc. I tot això partint d'una façana principal composta per una torre principal on es va col·locar el rellotge i dos torrasses menors a les cantonades, elements els tres, que li donen l'aspecte monumental que té en l'actualitat.

Esta façana principal es va construir entre la segona i la tercera dècada del segle XX, i en el seu disseny es va recórrer a formes ornamentals renaixentistes i barroques, anteposant l'aspecte monumental a la funcionalitat. D'ací les grans finestres i balcons, les portes senyorials i les torrasses, peces que ara estan sent sotmeses a alguna cosa més que una rentada de cara.

Suscríbete para seguir leyendo