El Llevant UE, davant del repte de no entropessar en un altre debut lliguer

Arrancar sempre és complicat i en el Llevant UE, quan es tracta de començar la competició de lliga, ho saben de primera mà. Perquè estrenar una nova temporada, en els últims temps, ha deixat més notes negatives que positives per a l’entitat granota. Tant és així que aconseguir un triomf en el primer partit —cosa que seria vital per a un equip que, a les ordes de Luís Castro, torna a tindre en la permanència el seu objectiu prioritari— ha sigut quasi una quimera en les últimes dècades. La prova és que només ha guanyat quatre dels seus últims quinze debuts lliguers. I d’estos, només dos s’han aconseguit en la màxima categoria. Per això, la visita este diumenge a Barcelona per a enfrontar-se a l’Espanyol té un repte extra per a començar amb bon peu la temporada.

Ratxa adversa

Amb les incorporacions d’Enzo Bardeli i Aïssa Mandi, la renovació de Mathew Ryan i les cessions de Dani Requena, Hugo Sotelo, Manu Sánchez —que continua— i l’última, tancada per a l’extrem, de Thiago Fernández, l’equip granota té al davant l’opció de contrarestar una estadística francament adversa. El curs passat, sense anar més lluny, el retorn a Primera amb Julián Calero en la banqueta va quedar amargat en el duel contra l’Alabés en el minut 92 pel gol de Nahuel Tenaglia, que va posar el 2-1 final en el marcador. Un resultat advers, al qual van seguir dos derrotes més contra el Barcelona i l’Elx, que ja van obligar l’equip a anar a remolc durant el tram inicial de la campanya.

No és, però, un cas únic. En les tres temporades anteriors en les quals el club llevantinista va estar en Primera —la 2019-20, la 2020-21 i la 2021-22—, l’equip va obtindre un empat i dos derrotes. La igualada, contra el Cadis (1-1), i les ensopegades, contra el València (4-2) i, de nou, l’Alabés (1-0). Mentres, en les aventures per Segona, el balanç ha sigut millor, però no ideal. En la 2022-23, el club va empatar sense gols a Orriols contra l’Osca; en l’arrancada de la 2023-24, el resultat també va ser d’empat, encara que en este cas a un i contra l’Amorebieta. Finalment, en la temporada de l’ascens (la 2024-25), el Llevant sí que va aconseguir un triomf en un estadi clàssic com El Molinón, a on es va imposar per 1-2 a l’Sporting de Gijón gràcies als gols de Carlos Álvarez i Kochorashvili. L’única victòria recent dins d’unes arrancades difícils en els últims anys.

I és que amb les excepcions de tres triomfs més —consecutius— contra el Betis (0-3), el Vila-real (1-0) i, en Segona, contra el Numància (0-1) a finals de la dècada passada, les derrotes van ser la tònica en els inicis de 2015, 2014, 2013 i 2012. Això sí, amb rivals d’entitat com ara Celta de Vigo, Vila-real, Barcelona i Atlètic de Madrid, respectivament.

L’Espanyol, un rival complicat

Més enllà de les adverses arrancades, la realitat és que l’Espanyol tampoc ha sigut un rival favorable en els últims temps per al Llevant. L’any passat, ja a les ordes de Luís Castro, esta visita es va saldar amb un empat a zero en plena batalla per aconseguir la salvació i amb Ryan com a gran protagonista granota. Abans d’això, només s’havien obtingut dos triomfs en Primera contra els pericos, un en 2012 per 1-2 i l’últim en el tram final de la 2019-20, en què els gols de Borja Mayoral, el macedoni Enis Bardhi i Adrià Pedrosa (en pròpia porta) van superar el gol local de David López.

Suscríbete para seguir leyendo