La Generalitat avança la crema de la palla de l'arròs a setembre per a intentar evitar les aigües negres a l’Albufera

Per a molts arrossers de l’Albufera, cremar la palla de l'arròs va ser, l'any passat, missió impossible. L'autorització començava el 10 d'octubre, i eixa data en el calendari va trobar tones de palla mullades per les pluges i, per tant, incombustibles. Les conseqüències no van tardar a fer-se visibles: l'acumulació de material que va començar a podrir-se va desembocar en mortaldat de peixos en algunes séquies del Parc Natural.

Per a evitar eixa mateixa imatge d'aigües negres, peixos surant i els efectes ambientals que porta amb si, enguany la Generalitat ha ampliat -i avançat- el període autoritzat per a cremar la palla en els camps limítrofs a la llacuna. En concret, enguany es pot cremar des del 16 de setembre i fins que s'acabe la campanya de la sega de l'arròs o, en tot cas, no més enllà del 31 de desembre de 2026. És a dir, que es dona un marge de tres setmanes més als agricultors perquè escometen esta tasca.

Així s'ha publicat este dilluns en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, en una resolució en la qual es preveu ampliar, “com a mesura extraordinària i per raons fitosanitàries”, el període hàbil per a la crema de residus vegetals procedents de restolls i palla d'arròs, en concret, “en superfícies agrícoles dedicades al cultiu de l'arròs situades en l'entorn de l'Albufera de València i situades en la zona d'influència forestal”.

Només amb risc baix d'incendi i vent de menys de 30 km/h

L'únic canvi respecte a la resolució de l'any passat és eixe calendari ampliat, però la resta de condicions per a intentar minimitzar l'impacte d'eixa crema continuen iguals. Per exemple, l'horari de la crema estarà comprés des de l'eixida del sol i fins a dos hores abans de la seua posta. En el moment de l'ocàs no hauran de quedar flames actives.

A més, i atés el risc que comporta la combinació de foc i terreny de cultiu, sobretot tenint en compte que el mes de setembre sol ser, estos últims anys, excepcionalment càlid, només es podran fer cremes quan el nivell de preemergència per risc d'incendis forestals siga 1. Queda prohibit, per tant, amb nivell de preemergència 2 o 3.

Però, a més, tampoc es podran fer cremes de palla quan es donen condicions d'inversió tèrmica o quan la velocitat del vent siga superior a 30 km/h, bufe de la direcció que bufe.

La resolució indica, a més, que no podran eliminar-se amb foc altre tipus de residus distints dels autoritzats -només la palla de l'arròs- i es distingixen diferents mesures segons la proximitat de la parcel·la a terreny forestal. En concret, en les de major risc, és a dir, les parcel·les confrontants o a menys de 500 metres de terreny forestal, és obligatori netejar prèviament una faixa de matoll i herbes d'almenys 2 metres d'amplària al voltant de la crema.

No podrà cremar-se sense vigilància, ni es permet iniciar el foc i desentendre-se'n. Mentres s'estiga cremant, haurà d'haver-hi almenys una persona encarregada de la vigilància de la crema, i eixa ha de tindre amb si els mitjans i equips necessaris per a poder comunicar immediatament qualsevol incidència a través del 112. Eixa persona designada ha de conéixer el lloc més pròxim amb cobertura de telefonia mòbil i disposar d'un vehicle per a desplaçar-se fins allí en cas necessari. A més, no ha d'abandonar la vigilància de la zona de crema fins que el foc estiga totalment apagat i hagen passat dos hores sense que es vegen brases. És un paper rellevant, el d'eixe vigilant del foc, perquè la resolució indica que “en tot moment serà el responsable de quants danys puga causar”.

S'establix a més que, en el cas de les cremes fetes al Parc Natural de l’Albufera i a la marjal i els estanys de la Ribera Sud del Xúquer, serà obligatori utilitzar l'aplicació mòbil QUEPAR, disponible en la web del Centre d'Estudis Ambientals del Mediterrani. Esta ferramenta analitza les condicions atmosfèriques i pauta els moments òptims per a fer les cremes, minimitzant així els efectes de contaminació en estes zones arrosseres

Collita més primerenca i el perill de les anòxies

En la mateixa resolució s'indica que l'ampliació del calendari es preveu “amb motiu de les elevades temperatures que es venen registrant en les últimes setmanes”. Per estes condicions climàtiques, diu el document, “és previsible que la collita de l'arròs s'avance a la primera quinzena de setembre en les parcel·les més precoces”.

I és que enguany alguns agricultors han apostat en les seues collites per una varietat un poc més primerenca d'arròs, asseguren fonts de la Conselleria de Medi Ambient, que expliquen que, per això, a mitjan setembre, alguns tindran ja palla per a cremar. El calendari permet que la palla d'eixes varietats més primerenques puga cremar-se a partir del 16.

Però el motiu fonamental del nou calendari és evitar la repetició de la situació que es va donar l'any passat, quan va caure molta pluja a principis d'octubre, que va impedir que la palla es cremara com habitualment. A això es va sumar la impossibilitat d'arreplegar eixe residu en moltes de les parcel·les més inaccessibles a la maquinària, la qual cosa va obligar molts agricultors a fanguejar -reincorporar a la terra- molta més quantitat de palla de la normal.

Però la tardança a poder fer alguna cosa amb tot això va fer que el temps i la humitat activaren una cadena de conseqüències: les pluges van banyar la palla de l'arròs, la palla mullada no es va poder cremar ni retirar i el procés de putrefacció va generar falta d'oxigen en l'aigua, coneguda com a anòxia. En les zones amb anòxia, la població de peixos no va poder obtindre l'oxigen necessari per a sobreviure, i per això, l'octubre de l'any passat, en algunes zones del parc natural es va detectar mortaldat d'algunes espècies. Els regants van ser els encarregats d'alertar les diferents administracions després d'observar que el nombre de llisses, llobarros i anguiles trobades sense vida durant eixos dies no havia deixat d'augmentar.

Segons un informe al qual va tindre accés Levante-EMV amb dades d'octubre, en només dos dies previs a l'inici de la campanya de crema van morir fins a quasi 4.000 peixos. Estos episodis es van donar sobretot en els termes del Perelló i Sueca, però no en el llac, sinó en la xarxa de conductes i séquies que arriben a la llacuna.

Suscríbete para seguir leyendo