Els fòssils marins incrustats en les façanes històriques de València

Caminar per València és fer-ho per milers d'anys d'història. La ciutat va ser fundada l'any 138 abans de Crist, restes arqueològiques així ho testifiquen. Passejar per la plaça de la Mare de Déu és fer-ho per damunt del fòrum imperial romà; part de la muralla islàmica del segle XI encara es pot apreciar a la plaça de l'Àngel, en el cor de Ciutat Vella i fent un altre salt en la història, el segle XV ens va deixar edificis històrics tan destacats com la Llotja de la Seda, declarada patrimoni de la humanitat des de l'any 1996.

Però, en els carrers de la ciutat hi ha elements moltíssim més antics, tant és així que compten amb milions d'anys d'història en el seu haver i els tenim més prop del que sembla, l'única cosa que ocorre és que no els parem atenció. És una cosa que succeïx amb molts altres detalls que ens envolten i que ens passen inadvertits bé perquè la pantalla del nostre mòbil ens abduïx, bé perquè ningú ens ha assenyalat la seua existència.

Afortunadament l'expert valencià en divulgació científica, Ricardo Ninet, va voler cridar l'atenció sobre estes peces del període Cretàcic (fa uns 66 milions d'anys) que esguiten façanes, sòls i columnes del centre de València: són els fòssils camuflats.

Les formes d'alguns d'estos segur que ens són familiars, però no són molt identificables per al comú dels mortals, uns altres sí que tenen un perfil més fàcilment recognoscible, però per a això hem de fixar la vista.

Des del Mercat Central fins a l'Olympia

El primer dubte que pot assaltar-nos és com han arribat estos mol·luscos fins a la façana d'un edifici en el mateix centre de València. La resposta és ben senzilla: a través de les pedres de pedreres que es van utilitzar per a la construcció i ornamentació de les finques. En estes venien incorporades les restes fòssils que van eixir a la llum després de ser tallades i polides per a formar part del paisatge urbà.

Iniciem el recorregut a la recerca de fòssils parant al Mercat Central. En este cas l'expert ens convida a dirigir la mirada cap al sòl per a observar en les escales d'accés pel carrer d'en Gall restes de turritel·les, una espècie de caragol marí la petxina del qual té forma de torre o de con molt punxegut amb moltes voltes en espiral, que fan que s'assemble a un caragol.

El següent punt d'interés es troba al carrer dels Flassaders. En esta ocasió els fòssils es troben incrustats en el paviment. Mirant cap al sòl es poden endevinar les restes de bivalves i antigues petxines marines l'exoesquelet de les quals ha quedat atrapat en la roca per sempre i sobre els quals hui caminem en en centre de València.

En els baixos d'un dels edificis més emblemàtics de la ciutat, el que se situa a la cantonada dels carrers Sant Vicent Màrtir amb l'avinguda Maria Cristina, i que previsiblement es convertirà en un hotel de luxe, també és possible trobar alguns fòssils. Crida l'atenció l'ammonit que ha quedat parat en el temps en la pedra que recobrix la façana del comerç que fa xamfrà amb el carrer de Sant Ferran.

Els ammonits són una espècie de mol·luscos cefalòpodes que van habitar els fons marins que van aparéixer en el període Devonià (fa uns 420 milions d'anys) i es van extingir a la fi del Cretàcic. El característic d'estos animals és que, a més de tindre tentacles que naixen dels seus caps -com els calamars o els polps-, l'interior de les petxines estava dividit en diverses cambres mitjançant una espècie de barandats que es poden apreciar en l'exemplar d'esta façana.

Seguint la senda dels fòssils sense abandonar el carrer Sant Vicent Màrtir, arribem al número 26, el que es troba en la plaça de la Menina. En la pedra fosca de la façana del que hui és un café s'aprecia molt clarament un rudista, un bivalve que sorgix a la fi del Juràssic i que es va extingir en el Cretàcic, que vivia formant esculls i la forma de tub dels quals estava composta per una petxina inferior adherida al substrat marí i una petxina superior que feia les funcions de tapadora.

La quinta i última parada se situa a les portes del Teatre Olympia. En les seues columnes de color vermellós destaquen unes formes fosques i negres que esguiten les vetes blanques que recorren la construcció. En este cas, segons indica Ninet, es tracta de belemnits, mol·luscos cefalòpodes caçadors que podrien considerar-se com els familiars més antics de les sépies i els calamars actuals.

Per descomptat, estes són només algunes localitzacions en les quals poden trobar-se restes fòssils a València. Segur que si parem un poc més d'atenció al que ens envolta mentres bambem per la ciutat trobem moltíssims més testimonis de les grans eres geològiques que ens precedixen.

Suscríbete para seguir leyendo