Saltar al contenido principalSaltar al pie de página

Motor

Alemanya i Gran Bretanya retornen opcions de Mundial al motociclisme valencià

Després de dos inicis d'any complicats, Iván Ortolá i Daniel Holgado sumen més punts que la resta de pilots de Moto2 entre els dos grans premis i es col·loquen a poc més de dos carreres de Manu González amb mitja temporada per disputar-se

Ortolá celebra el seu triomf a Alemanya, al juliol.

Ortolá celebra el seu triomf a Alemanya, al juliol. / EFE/EPA/FILIP SINGER

¿Ya nos sigues?Márcanos como medio preferente
Añádenos en Google
Juanma Vázquez

Juanma Vázquez

València

L'any 2026 no està sent el més procliu pel que fa a resultats per als pilots valencians. Quan el Mundial de les tres categories ja ha superat la mitat del seu calendari, cap esportista de la Comunitat Valenciana se situa entre els tres màxims aspirants a emportar-se algun dels campionats. Una situació francament inusual si s'aprecien els registres dels últims anys, que en ple període estival sembla que està donant un gir radical. El motiu és que les dos cites -la 11 i la 12 d'un calendari amb 22 proves- que s'han disputat al juliol i el que portem d'agost -l'última abans de l'aturada en el traçat alemany de Sachsenring i la primera després d'este citat 'descans', que va ser en el circuit britànic de Silverstone- han tingut en dos pilots valencians els seus grans protagonistes en la categoria intermèdia, Moto2: Iván Ortolá i Daniel Holgado.

Brots verds

Al de Puçol -encara que nascut a Torrent- ha sigut a qui millor li ha sentat l'estiu. No debades, amb el seu triomf a Alemanya i el seu segon lloc a Anglaterra -només superat pel txec Filip Salac- ha acumulat 45 punts, quasi els mateixos que en unes huit primeres cites del mundial (52,5 punts) en les quals li va costar sumar. Això sí, després de dos zeros en Mugello (Itàlia) i Balaton (Hongria), eixos brots verds ja es van començar a veure a Brno (Txèquia) amb una victòria i el quint lloc a Assen (Països Baixos).

Ara, després de convertir-se en el pilot amb millor balanç en estes dos últimes carreres, se situa quart en el campionat a 64 punts del líder, Manu González. La distància és de més de dos carreres, però amb deu encara per disputar-se i una retallada que ha sigut de 33 punts entre Alemanya i Gran Bretanya, la bretxa és encara salvable. A més, ja té també assegurat el seu futur després d'anunciar-se este mateix mes que continuarà lligat a l'MSI Racing Team en 2027 amb el també valencià Ángel Piqueras.

Ortolá, junto a Piqueras, con las motos del MSI.

Ortolá, amb Piqueras, amb les motos de l'MSI. / MSI

Darrere d'Ortolá, curiosament, està un altre valencià com Daniel Holgado. El de Sant Vicent del Raspeig tampoc va tindre un inici de Mundial somiat -més enllà del triomf al Brasil en la segona cita de l'any- i a penes va aconseguir 49 dels primers 150 punts en joc, amb dos 'zeros' inclosos. Això sí, des de Mugello, la seua evolució ha sigut clarament ascendent, acabant entre els set primers en les últimes sis carreres. Entre estes, a Alemanya va ser segon i a Silverstone, quart, només superat en esta última per Salac, Ortolá i un altre valencià com Álex Escrig. Molta menys sort està havent-hi, mentres, en Moto3. Perquè Adrián Cruces suma tres carreres seguides sense puntuar, la qual cosa l'ha deixat 18é amb només 46 punts, a 185 del líder Máximo Quiles.

Pitjor balanç en anys

Malgrat el ressorgiment valencià en Moto2, la realitat és que el panorama no havia sigut tan advers en els últims anys per al motociclisme de la Comunitat. A hores d'ara de l'any passat, sense anar més lluny, el corberà Arón Canet era segon del Mundial en la categoria intermèdia amb 163 punts, prop dels 188 que acumulava l'aquell moment també líder, Manu González. En paral·lel, Piqueras era segon en Moto3 després de la dotzena cita. Això sí, col·locat a 85 punts del sòlid José Antonio Rueda, fet i fet campió del món.

Una situació favorable que es donava també en altres temporades. En 2024, Sergio García Dols era líder de Moto2 quan les altes temperatures marcaven les proves del calendari, mentres que Ortolá i Holgado perseguien el líder David Alonso en Moto3 com a segon i tercer. En el curs anterior, era Holgado qui liderava la taula de la cilindrada xicoteta, amb un altre valencià com Jaume Masià quart i Ortolá quint. Mentres, en la categoria intermèdia, Canet se situava quart. La mateixa posició va ocupar el de Corbera passada la mitat de la temporada de 2022, també en Moto2. No obstant això, el balanç per al motociclisme valencià era millor, ja que García Dols encapçalava Moto3 i Masià era quint. Els antecedents, per tant, són positius. I caldrà veure si Alemanya i Gran Bretanya servixen com eixe trampolí d'impuls per a tancar 2026 millor del que va començar per a la Comunitat.

Suscríbete para seguir leyendo

Tracking Pixel Contents