El ministre d'Exteriors del Vaticà viatja a Moscou per a intentar reobrir un canal de diàleg amb Rússia

El Vaticà torna a parlar amb Moscou. Quasi dos anys després de l'última missió al país del cardenal Matteo Zuppi per a intentar obrir un canal de diàleg amb les autoritats russes, la diplomàcia de la Santa Seu torna a la capital russa. Esta vegada és l'arquebisbe Paul Gallagher, secretari per a les Relacions amb els Estats, qui encapçala una visita que pretén reactivar els contactes amb el Kremlin i amb l'Església ortodoxa russa en un moment en què els esforços diplomàtics per a posar fi a la guerra d'Ucraïna estan, bàsicament, en un punt mort.

Gallagher va arribar diumenge a Moscou i hi romandrà fins divendres. La seua agenda combina la diplomàcia amb els contactes eclesiàstics. La trobada central serà amb el ministre d'Exteriors rus, Serguei Lavrov, amb qui el funcionari vaticà es reunirà dimarts. També està previst una trobada amb Antonij de Volokolamsk, responsable del Departament de Relacions Eclesiàstiques Exteriors del Patriarcat de Moscou, i amb Yuri Ushakov, assessor de Vladímir Putin per a política exterior.

La visita arriba també en un context molt diferent de l'última vegada que Gallagher i Lavrov es van veure en persona, el novembre de 2021, a Moscou. Gallagher, que llavors ja era secretari per a les Relacions amb els Estats de la Santa Seu, va viatjar a Rússia i es va reunir amb Lavrov, a més del llavors primer ministre rus, Mijaíl Mishustin, i el metropolita Hilarion. Després d'això, Lavrov i Gallagher sí que van tornar a parlar, però només en una ocasió. Esta informació va ser difosa públicament, el 4 d'abril de 2025.

L'intent de Zuppi

Encara així, en estos anys, la Santa Seu ha tractat de conservar una via de comunicació oberta amb Moscou i Kíiv, fins i tot quan els canals polítics s'han anat tancant. L'estratègia vaticana ha consistit menys a presentar-se com un mediador capaç d'imposar una solució que a mantindre una porta oberta per a qüestions humanitàries i, eventualment, per a una negociació de pau.

El precedent més immediat és el del cardenal Matteo Zuppi. Enviat pel papa Francesc per a explorar vies de pau, Zuppi va realitzar la seua segona missió a Moscou entre el 14 i el 16 d'octubre de 2024. Durant aquells tres dies es va reunir amb Lavrov, Ushakov, la comissària russa per als Drets del Xiquet, Maria Lvova-Belova, i la comissària presidencial per als Drets Humans, Tatiana Moskalkova. També va mantindre una trobada amb el metropolita Antonij.

Aquella visita va tindre un marcat component humanitari. Sobre la taula van estar el retorn de menors ucraïnesos a les seues famílies, els intercanvis de presoners i ferits, i la recuperació de les restes dels soldats morts. La Santa Seu va assegurar llavors que els contactes havien permés estudiar noves possibilitats de cooperació humanitària i obrir camins cap a la pau.

Canales humanitaris

El canal humanitari es va convertir així en una de les poques zones en les quals Roma i Moscou han pogut mantindre en estos anys una interlocució relativament estable. L'octubre de 2024, per exemple, Zuppi va abordar amb Lvova-Belova el procés de reunificació de xiquets ucraïnesos amb les seues famílies, mentres que amb el Patriarcat de Moscou va tractar els problemes humanitaris derivats de la guerra.

La visita ha sigut presentada per mitjans vaticans amb un llenguatge extremadament prudent. Ningú a Roma sembla esperar que una visita d'uns pocs dies puga desbloquejar per si sola una guerra que porta més de quatre anys. Però per a la Santa Seu el simple fet de parlar amb Moscou conserva un valor diplomàtic.

Suscríbete para seguir leyendo