La diminuta criatura descoberta en un avenc de la serra Calderona que sorprén els científics

Entre les conques dels rius Palància i Carraixet, no molt lluny de la ciutat de València, s'alça la serra Calderona, declarada Parc Natural en 2001 i amb una extensió de més de 18.000 hectàrees. No obstant això, la riquesa de l'enclavament va més enllà de la seua superfície, perquè alberga una xarxa de coves i avencs que amaga un dels patrimonis biològics menys coneguts del territori valencià: un ecosistema subterrani habitat per una fauna diminuta.

No és d'estranyar, per tant, que s'haja trobat ací una nova espècie de palpígrad: Eukoenenia serrana. Estes criatures aràcnides extraordinàriament xicotetes, de només uns mil·límetres, agrupen ja més d'un centenar d'espècies. Este nou exemplar, trobat en les profunditats de l'avenc del Pla de les Llomes, en la localitat de Serra, crida l'atenció per la seua adaptació a la vida cavernícola malgrat formar part d'un llinatge que rares vegades ho mostra: el mirabilis-berlesei.

A més, el seu tret més cridaner és el seu extravagant flagel o cua situada al final del cos i recorreguda per fortes sedes sensorials. Quan es desplacen, arrosseguen esta cua final, però quan alguna cosa els sorprén, l'alcen verticalment. Un equip d'investigadors de la Universitat d'Almeria i de la Florida International University de Miami ha descrit el descobriment en la revista científica Subterranean Biology.

Adaptació en patró "mosaic"

Entre els trets que distingixen E. serrana d'altres palpígrads destaquen, a més del seu hàbitat, els seus vora dos mil·límetres d'envergadura, una grandària superior a la d'altres espècies. A més, les seues potes són clarament més llargues que en les espècies no cavernícoles del grup. Curiosament, els investigadors van comprovar que eixa elongació no afecta totes les parts de l'animal per igual. Mentres les potes s'estiren de manera notable, l'òrgan sensorial lateral que presenta l'espècie manté una única làmina, igual a la resta del grup.

La dada suggerix que els apèndixs i els òrgans sensorials poden evolucionar de manera independent, donant lloc al que els autors descriuen com un patró "en mosaic" d'adaptació al medi subterrani. Este raonament implicaria que cada part del cos respon al seu propi ritme evolutiu, i no com un bloc uniforme.

La serra Calderona: hàbitat d'una infinitat d'artròpodes

Els espais subterranis de la serra Calderona alberguen una interessant fauna amb una desena de representants entre palpígrads, coleòpters, diplurs, isòpodes, zigentomes i pseudoescorpins, que conferixen a la Calderona una rica diversitat cavernícola endèmica i única. L'avenc del Pla de les Llomes s'obri en els relleus carbonatats d'este parc natural, en concret en la localitat de Serra. El lloc on es va descobrir l'espècie Eukoenenia serrana dona nom al palpígrad.

En un paisatge de dolomies del Triàsic mitjà, les roques, karstificables i de tons terrosos i grisencs, contrasten amb els gresos vermellosos no karstificables del mateix període geològic. Les fractures que travessen estes estructures rocoses han permés, a través de les aigües de filtració, la formació de nombroses cavitats en la zona. Això convertix el massís en un enclavament de notable diversitat endèmica i motiu afegit per a continuar explorant les seues profunditats.

Un sol exemplar, una troballa irrepetible

La descripció de la nova espècie s'ha realitzat a partir d'un únic exemplar mascle, un fet que podria sorprendre, però que resulta habitual entre els palpígrads, que són extremadament difícils de localitzar a causa de la seua grandària diminuta i la seua baixa abundància. Cada trobada es convertix així en una oportunitat irrepetible, i el paper d'espeleòlegs i espeleòlogues que exploren amb regularitat coves i avencs resulta clau per a ampliar el coneixement d'estos ecosistemes profunds.

Suscríbete para seguir leyendo