El València CF arranca amb una sequera golejadora no vista en més de mig segle

Zero gols. Eixa és la cridanera xifra que reflectix el caseller anotador del València CF quan ja s'han jugat els dos primers compromisos de lliga de la temporada i el Deportivo de la Corunya es dibuixa en l'horitzó del club. Ni l'espenta de Mestalla en el seu últim any com a temple valencianista ha fet que els de Carlos Corberán traspassen la porteria que han defés Radu -en el cas del Celta de Vigo dissabte passat- i Álvaro Valles -esta mateixa setmana contra el Betis-, aconseguint amb això un 0-0 i un 0-1, respectivament. Una circumstància que no deixa la pitjor arrancada quant a puntuació, però que sí que reflectix la pitjor sequera en una arrancada de competició en més de mig segle.

Tant és així que cal remuntar-se a l'inici de la temporada 1969-70 per a trobar un cas similar. En aquell tram inaugural, un València CF dirigit per José Iglesias Fernández, Joseíto -i amb jugadors com Waldo, Sol, Claramunt, José Nebot o Fernando Ansola, entre altres- no sols no va aconseguir anotar en els seus dos primers partits del torneig domèstic -una derrota per 2-0 contra el Sabadell i una altra per 0-1 contra el Sevilla-, sinó que també va caure derrotat en el tercer xoc contra l'Atlético de Madrid (2-0) i en l'anada de l'eliminatòria de la Copa de Fires contra el Levski de Sofia.

Malgrat guanyar Las Palmas en la jornada quatre per 0-2 i trencar eixa mala ratxa golejadora, l'empat en la següent data contra el Celta a Mestalla -curiosament, també per 0-0- va provocar la destitució del tècnic zamorà i l'inici de l'etapa d'Enrique Buqué en una banqueta que, això sí, deixaria a final d'eixa temporada per a deixar lloc a Alfredo Di Stéfano. Eixa temporada, el club acabaria ressorgint fins a aconseguir el quint lloc final en la classificació de lliga i la final de la Copa del Rei, perduda contra el Reial Madrid (3-1). El València, a més, acabaria sumant fins a 34 dianes eixa temporada, amb Nebot com a principal anotador amb set.

Context diferent

No obstant això, la situació actual resulta bastant diferent de la d'aquell moment. El passat curs, sense anar més lluny, l'equip només va sumar 46 gols a favor, menys que els 47 amb els quals el Llevant UE va aconseguir la salvació finalment o també els 47 que no li van valdre al Mallorca per a evitar baixar a Segona. Una estadística complicada que no compta actualment amb moltes noves peces per a ser revertida.

Perquè hui dia, en plantilla es manté Hugo Duro, Sadiq i Danjuma, que, des de la punta, no han aconseguit anotar en estos dos partits. Tampoc ho han fet uns extrems en els quals seguix en l'aire la desitjada arribada de Ramazani i en què Corberán té Diego López lesionat i Luís Rioja acabat de recuperar. Ryunosuke Sato, per part seua, sí que ha deixat notes positives en la gespa en els dos encontres, mostrant que els reforços són una part clau per a fer un nou pas cap avant.

Pitjors arrancades

Però en l'últim mig segle i encara que sí que van tindre gols en el tram inicial, el club valencianista ha tingut fins a dotze temporades en les quals el seu bagatge en les dos primeres jornades ha sigut d'un empat i una derrota o, directament, no ha sumat punts. D'entre estes, cinc han sigut sota la propietat de Peter Lim. L'any passat, sense anar més lluny, només va sumar un punt i un gol a favor en els dos primers partits contra la Reial Societat (1-1) i Osasuna -derrota per 1-0-, també amb Corberán en la banqueta. En l'anterior campanya, la 2024-25 i amb Baraja com a tècnic inicial, va sumar dos gols a favor que no li van permetre guanyar ni Barcelona (1-2) ni Celta (3-1). Prèviament, cal anar a la 2019-20 i a la 2018-19, quan el València només va sumar un punt i un gol a favor en eixes dos primeres cites, mentres que en la 2016-17, els dos gols que acumulava després de la jornada dos no li van valdre per a aconseguir ni un empat ni un triomf.

Suscríbete para seguir leyendo