Camí de les eleccions
Baldoví aviva un pacte de Compromís amb la resta de l’esquerra alternativa
Els valencianistes inicien el curs amb un recurs d’inconstitucionalitat contra la Llei d’acompanyament del Consell

El síndic de Compromís en les Corts, Joan Baldoví, atén els mitjans de comunicació en una imatge d’arxiu / Rober Solsona / Europa Press

A on fins ara hi havia conjuncions adversatives, un “però”, un “caldrà veure-ho”, o advertiments de la primacia de Compromís sobre la resta de potencials socis, este dilluns, en l’inici de curs, Joan Baldoví, síndic dels valencianistes i favorit per a ser el futur cap de cartell de la coalició, ha obert de bat a bat les portes a una confluència amb la resta de partits de l’esquerra de cara a “optimitzar i maximitzar tots els vots per al canvi”.
Baldoví ha apel·lat a “accelerar” un “acord que satisfaça” perquè hi haja “només quatre paperetes”. “El panorama és a quatre”, ha subratllat, i ha cridat a eixa unió de les esquerres, a on, a més de Compromís, apareixen Esquerra Unida, Podem, Sumar o Esquerra Republicana, per tal d’aconseguir “optimitzar i maximitzar” els vots. O cosa que és el mateix: que no ocórrega com el maig de 2023, quan Unides Podem, formada per EU i Podem, es va quedar fora de les Corts, fet que va deixar sense representació més de 80.000 paperetes progressistes.
Les paraules de Baldoví són un primer termòmetre dins del nou curs polític per als valencianistes i la candidatura que s’haurà de conformar per a les eleccions autonòmiques. I esta primera intervenció mostra un calfament d’eixa via que defenen amb afany des d’Iniciativa, una de les potes de la coalició, i davant de la qual Més, el partit de Baldoví i l’ànima més nacionalista, ha mostrat més reticències, tot i que sense rebutjar-la del tot.
De fet, enfront de referències anteriors en què el síndic mateix, una de les principals veus de l’antic Bloc, feia crides al fet que Compromís exercira de “pal de paller”, una espècie de “casa comuna” de la resta de formacions, en esta ocasió ha parlat de buscar eixe pacte i ha donat per fet que el panorama és “a quatre”: PP, PSPV, Vox i la papereta que isca de l’esquerra alternativa a la qual Baldoví ja crida per a “maximitzar i optimitzar” vots.

L’executiva de Més, presidida per Amparo Piquer i Joan Baldoví, en una imatge d’arxiu / Levante-EMV
Les declaracions de Baldoví marquen l’inici del procés intern que ha d’encarar la coalició per a definir com es presentarà a les autonòmiques, a on espera “liderar l’alternativa”. Fonts de la coalició asseguren que en les pròximes setmanes s’hauran d’accelerar els processos, inclosa l’elecció del candidat, per a la qual s’espera que Baldoví siga l’únic que es presente a unes hipotètiques primàries. La seua obertura de portes a la confluència greixa la maquinària i acosta postures amb Iniciativa, si bé encara queden molts detalls per tancar.
Inconstitucionalitat
Però més enllà de l’assumpte electoral, l’inici de curs de Compromís ha tingut un punt judicial. Així, si l’últim que va succeir en les Corts el curs passat, a finals de juliol, va ser l’aprovació de la Llei de mesures fiscals, la coneguda com a Llei d’acompanyament als pressupostos de la Generalitat, un mes i poc després, la primera acció que plantegen els valencianistes en seu parlamentària és anunciar un recurs d’inconstitucionalitat sobre esta norma, via Defensor del Poble.
En este sentit, Baldoví ha assenyalat tres punts d’eixa llei que consideren que traspassen el marc legal estatal: l’impuls del que ha anomenat “policia educativa” pel que fa a l’actuació de la Inspecció sobre el professorat de cara a evitar presumptes “adoctrinaments ideològics”, la “desprotecció de la infància” sobre les referències de la devolució de menors migrants no acompanyats i l’“atac dels drets LGTBI”.
Segons ha explicat, els valencianistes elevaran una queixa pel que consideren un “atac als drets dels valencians” al Defensor del Poble, que serà l’encarregat, en cas que així ho considere, de remetre un recurs d’inconstitucionalitat. Este és el camí que va prendre l’any passat la coalició amb la reforma de la Llei LGTBI impulsada també via Llei d’acompanyament, la qual, entre altres mesures, alçava la prohibició de les teràpies de conversió, un recurs que el Constitucional va admetre a tràmit, però que continua sense resoldre.
Suscríbete para seguir leyendo
- Tres detenidos en la A-3 tras huir de un control de la Guardia Civil con un kilo de cocaína
- La Generalitat admite que el drenaje del puente reconstruido tras la dana en Serra Perenxisa 'pudo haberse quedado corto
- Las obras del entorno de la nueva Fe disparan los precios de alquiler del edificio aislado de València: 2.100 euros al mes
- El proveedor de huevos de Mercadona invertirá 200 millones para suprimir las jaulas de todas sus granjas en cuatro años
- Uno de los cabecillas del laboratorio de drogas de diseño de Anna es miembro de los Ángeles del Infierno
- El cuñado de Rita Barberá justifica que cobró 3,6 millones de contratas municipales por 'anticiparse a problemas legales
- La JCF convoca a una nueva candidata a Fallera Mayor a escasas horas de la presentación oficial por una nueva renuncia
- La nostalgia marca el inicio de la demolición del histórico Pont Vell de Paiporta