Una tècnica accelera la descomposició de bioplàstics amb bacteris i fags en entorns industrials

Les temperatures que han registrat els municipis de la Comunitat Valenciana han evidenciat encara més la situació greu de canvi climàtic a la qual ens enfrontem. Els incendis forestals o les onades de calor són només la punta de l’iceberg d’un problema de dimensions molt més grans. Els plàstics, la producció dels quals augmenta cada vegada més, actuen com un factor de calfament addicional i danyen l’oceà, encarregat d’absorbir gran part de l’excés de calor. Per tant, l’actuació per a reduir els seus perjuís en el medi ambient és fonamental per a millorar la salut de la naturalesa i, per tant, la de tots els éssers humans.

Per això, la Conselleria d’Indústria, Turisme, Innovació i Comerç, mitjançant Ivace+i Innovació, ha desenrotllat noves tècniques i tractaments basats en l’ús de bacteris i fags (devoradors de bacteris) per a accelerar la degradació de bioplàstics en entorns industrials. D’esta manera, es pretenen “optimitzar” els actuals tractaments industrials per a residus orgànics, com el compostatge i la digestió anaeròbia, procés biològic en el qual microorganismes descomponen matèria orgànica en absència d’oxigen, segons ha informat la Generalitat en un comunicat.

“Devorar” els bacteris que dificulten la descomposició

El projecte, denominat ‘Micròfag’, reunix un consorci coordinat per l’Institut Tecnològic del Plàstic, Aimplas, en el qual també participen les empreses tecnològiques Darwin Bioprospecting i Evolving Therapeutics, Girsa i la Universitat de València. A més, la iniciativa compta amb el suport econòmic que atorga la Unió Europea a través del programa Feder Comunitat Valenciana per al període 2021-2027.

El seu objectiu és controlar “de manera precisa” la població microbiana que causa la degradació del bioplàstic mitjançant dos vies d’actuació. D’una banda, s’eliminaran els bacteris inactius o inhibidors gràcies a la introducció de virus específics anomenats bacteriòfags o fags, i, d’altra banda, s’enriquirà el nombre de microorganismes que sí que degraden els plàstics. En definitiva, el procés descrit permet “accelerar i optimitzar” la descomposició de bioplàstics de manera “més eficient i segura”. Els resultats s’avaluaran a escala de laboratori, pilot i industrial, per tal de confirmar en les diferents escales el rendiment de degradació.

El valor diferencial de la iniciativa ‘Micròfag’ radica en el seu enfocament microbiològic i personalitzat. No només introduïx microorganismes (bacteris) actius per a biodegradar els bioplàstics, sinó que també elimina de manera específica, mitjançant fags, els que inhibixen el procés o competixen pels recursos.

Estos virus permeten eliminar de manera “molt específica i eficaç” els bacteris perjudicials per al procés, sense afectar la resta. És a dir, este enfocament permet modular de manera controlada la microbiota del procés i aconseguir una biodegradació “més ràpida i eficient” que els mètodes tradicionals de compostatge o digestió anaeròbia. Així, “no es compromet la qualitat ni la seguretat del producte final”. A més, és una alternativa “completament natural i ecològica”, amb “impacte zero” en el medi ambient.

Assajos “prometedors”

Actualment, el projecte s’ha sotmés a les dos proves a escala de laboratori i pilot. Els resultats dels assajos són fins ara “prometedors” i mostren que els microorganismes aïllats per Darwin Bioprospecting agilitzen el procés de biodegradació, i els fags obtinguts per Evolving Therapeutics eliminen bacteris no favorables, de manera que s’estimula un entorn en què els bacteris beneficiosos poden desenrotllar la seua funció, la qual cosa avala els assajos a escala semiindustrial que preveuen començar en la segona quinzena de juliol.

Per a assolir esta fase, prèviament s’han identificat i caracteritzat els bacteris clau per a la biodegradació, la qual cosa ha permés desenrotllar solucions amb microorganismes específics. Paral·lelament, es van completar assajos en condicions controlades per grups de referència en Aimplas i la Universitat de València per a analitzar el procés de compostatge, així com les característiques fisicoquímiques d’este.

Un projecte col·laboratiu

‘Micròfag’ es desenrotlla en col·laboració amb centres tecnològics i universitats especialitzades en microbiologia, biotecnologia i ciència dels materials, així com amb empreses del sector de la gestió de residus i bioplàstics. Cada un dels socis aporta la seua experiència específica per a donar resposta als requeriments del projecte.

La participació d’empreses tecnològiques com Darwin Bioprospecting i Evolving Therapeutics permet traslladar el coneixement científic en microbiologia i biotecnologia a la realitat de la indústria, i genera els bacteris i fags utilitzats en el projecte. Mentrestant, el treball d’Aimplas i de la Universitat de València permet tindre un control i coneixement precís de les condicions de compostatge, així com del procés de biodegradació.

Finalment, la col·laboració amb empreses dedicades a la gestió i al tractament de residus, com ara Girsa, permet obtindre els materials necessaris, l’assessorament sobre les condicions industrials i la infraestructura per a poder dur a terme assajos a escala industrial, i acosta al mercat el producte desenrotllat.

Suscríbete para seguir leyendo