Huit de cada deu incendis forestals que es declaren a la Ribera són provocats

Huit de cada deu incendis forestals registrats a la Ribera en els primers set mesos de l’any han sigut intencionats, tot i que la mà de l’home està darrere de més del 90 % dels focs que arreplega l’estadística oficial. Així ho reflectixen les dades provisionals del Sistema Integrat de Gestió d’Incendis Forestals de la Generalitat Valenciana, que comptabilitza, entre l’1 de gener i el 30 de juliol, 26 incendis forestals a la Ribera. Els investigadors consideren que 21 d’estos (el 80,76 %) han sigut intencionats, tres es van produir per una negligència (11,53 %) i es desconeixen les causes dels altres dos.

Juny ha sigut, segons esta estadística, el mes més conflictiu a la Ribera amb un total de set incendis i, entre estos, el més greu per la superfície afectada. Es tracta del foc originat a la Mota de Diego de Castelló la nit del dimarts 16, en el qual es va veure afectada una hectàrea. El mateix paratge registrava l’endemà un segon incendi, encara que d’aquell no s’han pogut determinar les causes. Amb tot, l’incendi més perillós per les seues conseqüències és el que es va declarar el 18 de febrer a Carcaixent, en la partida de l’Alborgí, al costat del Pont de Ferro, que va obligar a tallar el trànsit ferroviari en un principi i a limitar a 10 km/h la velocitat dels trens en el tram afectat fins a la reparació dels danys ocasionats. Els tècnics també consideren que este incendi, que va afectar 0,92 hectàrees, el segon en superfície afectada a la Ribera, també va ser intencionat.

Amb tot, i encara que el risc que es produïsca un incendi forestal ja no només es limita als mesos més calorosos, la Ribera deixa arrere un estiu sense grans sobresalts malgrat les successives onades de calor que han disparat els termòmetres, en el marc d’un any també bastant tranquil en matèria d’incendis forestals malgrat l’increment de conats respecte a l’any anterior.

A diferència d’altres zones d’Espanya o la Comunitat Valenciana, que han vist cremar-se grans superfícies de muntanya, la Ribera no ha patit en 2026 cap gran incendi forestal i, en la majoria dels que comptabilitza la Generalitat, la superfície afectada és reduïda o, fins i tot, nímia.

Els mesos de juny i juliol són els que més contratemps acumulen, amb un total de dotze, i Algemesí i Castelló són les localitats que més incendis han comptabilitzat enguany. Per comarques, la Ribera Alta concentra la majoria de sobresalts, amb 23, per només tres a la Ribera Baixa: dos a Polinyà els mesos d’abril i de juliol, els dos en el Gual del Xúquer —el primer per negligència i el segon intencionat—, mentres que el tercer es produïa a finals de maig en el barranc del Coeter a Cullera a causa d’una negligència. D’acord amb la superfície afectada que arreplega l’estadística oficial, no va passar d’un conat.

Altres municipis que han vist enguany de prop les flames són Antella, a on un incendi provocat que es declarava en el Clot del Negre el 9 de febrer va afectar 0,10 hectàrees; Càrcer, amb un incendi declarat en el llit del Sellent en març; Alzira, a on en la partida rural de Prada es produïen dos focs en abril i un altre en la partida de Cabanyes, al costat del riu Verd, a penes un dia després del de Prada —en esta zona de Cabanyes es repetiria la situació en juny— i en els dos casos intencionats; Gavarda, amb un foc al Racó dels Polacs, en el riu, amb una negligència com a origen; Beneixida, amb un contratemps en el paratge del Gabariol, mentres que Algemesí registrava en juny quatre incendis intencionats en tot just sis dies de diferència, tres a la Xopera i un a la Xétxena, en el Magre.

La Ribera ha registrat en juliol cinc incendis, al Racó dels Rius de Rafelguaraf, un a Polinyà i tres a Algemesí, tots provocats, encara que la superfície afectada ha sigut mínima.

Suscríbete para seguir leyendo