Un 19 d'octubre tenia lloc a Roma la beatificació del papa Giovanni Battista Montini. Nascut a Concesio, a prop de Berscia, el 26 de setembre de 1897, fou ordenat capellà el 1920. El jove Montini, d´idees progressistes, va estudiar a l´Escola Diplomàtica i el 1922 ingressà a la Secretari d´Estat del Vaticà. Un any més tard va ser designat secretari del nunci de Varsòvia, però hagué de tornar al Vaticà degut a problemes de salut. El 1931 li va ser assignada la càtedra d´Història Diplomàtica de l´Acadèmia, el 1944 era nomenat Director d´Afers Eclesiàstics Interns i el 1952 Pro-secretari d´Estat. Arquebisbe de Milà el 1954, Montini, que tenia una gran sensibilitat per aquells problemes socials que afectaven els treballadors, era anomenat l´arquebisbe dels obrers.

El 1958 va ser creat cardenal pel papa Joan XXIII i el 21 de juny de 1963, a la mort del papa Roncalli, Montini era elegit bisbe de Roma. Durant els 15 anys que ocupà la Seu de Sant Pere, el papa Pau VI, a més de culminar el Concili Vaticà II va treballar per la unitat dels cristians, amb l´acostament a l´Església d´Orient, amb gestos tan significatius com el seus encontres amb el Patriarca Atenàgores a Terra Santa i a Constantinoble. També treballà pel diàleg amb els no creients i per la pau. Va ser a l´ONU, el 4 i el 5 d´octubre de1965 quan el papa Pau VI va fer una crida a favor de la pau i per la fi de les guerres. Com ha dit el P. Hilari Raguer, monjo de Montserrat i historiador, el papa Montini va treballar "per establir espais de llibertat per als cristians, a les repúbliques socialistes de l´Europa de l´Est".

Pau VI, que va seguir els passos renovadors del papa Joan XXIII, portà a l´Església l´aggiornamento, aquells aires de canvi i de renovació que ja havia iniciat el papa Roncalli. Prudent i valent, constant i pacient, el papa Montini va convocar diversos Sínodes per tractar temes importants a l´Església com el presbiterat (1971), l´evangelització (1974) i la catequesi (1977). Entre les seues encícliques més importants cal que destaquem l´Ecclesiam Suam, sobre l´Església (1964), Mysterium Fidei, sobre l´Eucaristia (1965), Populorum Progressio, sobre el progrés dels pobles (1967), Sacerdotalis Caelibatus, sobre el celibat (1967) i l´Humanae Vitae, sobre la regulació de la natalitat, que va ser la que més controvèrsia va crear. A més de les encícliques, el papa Montini escrigué nombroses Cartes, Constitucions i Exhortacions Apostòliques. Entre els seus missatges més importants, cal destacar els adreçats al Secretari General de l´ONU i al Director General de la UNESCO.

Pau VI va ser el primer dels papes viatgers, ja que des del Vaticà, a més de peregrinar a diversos països europeus, visità els altres quatre continents: Amèrica, Oceania, Àfrica i Àsia.

La beatificació del papa Pau VI significa el reconeixement d´una Església montiniana, plenament conciliar, oberta al diàleg i a la modernitat, allunyada de condemnes i sensible als problemes dels més necessitats.