El dia 18 de novembre celebrem l´aniversari de la Dedicació de les basíliques de Sant Pere i de Sant Pau, a Roma. Com diu el Missal Festiu de Montserrat en la introducció a les festes de Dedicació de basíliques, "quan els membre d´una família volen reunir-se per celebrar un aniversari, o uns amics retrobar-se per evocar records comuns, comencen per buscar un lloc favorable. Si és possible, un local el caràcter desacostumat del qual cree per al seu aplec, l´ambient festiu de què s´alimentarà més tard la seua memòria". Això és el que celebrem hui: l´aniversari de la Dedicació a Déu de la basílica de Sant Pere, al Vaticà i la de Sant Pau, a la Via Òstia de Roma. Aquests dos temples, dos espais sagrats dedicats a Déu, són dues de les quatres Basíliques Majors que existeixen en el cristianisme. Les altres dues són Sant Joan del Laterà i Santa Maria la Major, també a Roma.
Els temples materials de pedra, com les basíliques de Sant Pere i de Sant Pau, són com unes imatges del temple espiritual, l´Església, que és l´assemblea que formem tots els batejats. És per això que anomenem esglésies, als temples de pedra, ja que en elles es reuneix l´Església de Crist.
Els temples solen dedicar-se o consagrar-se a Déu, en una celebració que presideix el bisbe. Segurament molts recordaran la dedicació de la basílica de la Sagrada Família de Barcelona, que va presidir el papa Benet XVI, i que va ser retransmesa per televisió el 7 de novembre de 2010.
Ja el segle XII, els cristians celebraven l´aniversari de la dedicació d´aquestes dues primeres basíliques romanes (que van fer els papes Silvestre i Siric) construïdes el segle IV.
Els primers cristians acostumaven a honorar els màrtirs de la persecució religiosa venerant els seus sepulcres. Segons la tradició, Sant Pere, el primers dels Apòstols, va morir màrtir, crucificat cap per avall a la colina del Vaticà, i el seu cos va ser enterrat en aquest mateix lloc. Sobre el 323 l´emperador Constantí construí una basílica sobre el sepulcre de Sant Pere, que va estar en actiu dos segles.
Va ser després del retorn dels papes del desterrament d´Avinyó, que els successius bisbes de Roma van passar a viure al costat de la basílica de Sant Pere, ja que abans residien a prop de la basílica del Laterà, que és la catedral de Roma.
Al segle XVI, com que la basílica paleocristiana dedicada a Sant Pere ja estava molt deteriorada, es va projectar l´actual temple. Va ser el papa Juli II qui pròpiament inicià la seua construcció (amb un intent d´abans que no va reeixir) el 1506. La basílica de Sant Pere té unes dimensions colossals: 212 metres de llarga, 140 d´ampla i 44,5 d´alta, tot i que la magnífica cúpula de Miquel Àngel arriba a 133 metres. Aquesta basílica de Sant Pere (projectada per Bramante) va ser inaugurada 120 anys després que començara la seua construcció.
Per la seua part l´Apòstol Sant Pau, que també va morir màrtir a Roma, en aquest cas decapitat, va ser enterrat pels primers cristians al camí d´Òstia. Va ser també l´emperador Constantí qui construí una basílica en honor de l´Apòstol dels pagans, sobre el seu sepulcre. La posterior basílica de Sant Pau, de finals del segle IV va ser construïda pels emperadors Teodosi I el Gran, Gràcia i Valentinià II. En cremar-se aquest edifici el 1823, posteriorment es va reconstruir el temple imitant l´anterior.
La Dedicació d´aquestes basíliques ens recorda que també els cristians, des del baptisme, estem dedicats o consagrats a Déu. Per això, de la mateixa manera que les pedres de les basíliques dedicades s´ungeixen amb el sant crisma, també els batejats som ungits amb aquest oli sant, per recordar-nos la nostra dedicació a Déu.
