El 14 de desembre de l´any passat, moria l´actor Peter O´Toole, que va interpretar magistralment el rei Enric II en la pel·lícula "Becket".

Tomàs Becket va nàixer el 21 de desembre de 1118 a Cheapside. Als 24 anys començà la carrera eclesiàstica, i animat per l´arquebisbe Teobald, de Canterbury, anà al continent a estudiar Dret Canònic. El 1154 va ser ordenat diaca i després ardiaca de Canterbury. El 20 de novembre del mateix any va ser ungit rei, Enric II, que elegí el brillant ardiaca Tomàs com a primer ministre. Amics i companys, Tomàs hagué de seguir el rei en les seus extravagàncies, encara que des de la serenitat i la prudència.

El 1162, Enric II proposà Tomàs com a primat d´Anglaterra i arquebisbe de Canterbury, ja que pensà que, per l´amistat que tenien, l´ardiaca no s´oposaria a cap decisió del rei. Tomàs rebutjà el càrrec, perquè "ben aviat perdria jo el favor de la vostra Majestat, i l´afecte amb que m´honoreu es convertiria en odi, ja que jo no podria accedir a les vostres exigències pel que fa als drets de l´Església". Però Becket va ser ordenat prevere i consagrat bisbe.

Aviat Tomàs va vore que era impossible compaginar la responsabilitat de primer ministre i canceller d´Anglaterra, amb la d´arquebisbe primat de Canterbury. Per això, Tomàs frenà les exigències del rei que volia imposar la seua voluntat en detriment dels drets de l´Església. Becket renuncià al càrrec de canceller, ja que no volia ser manipulat pel rei. Va ser el primer dels enfrontaments entre els dos amics, que s´anirien repetint davant la conducta irreprotxable de Tomàs, en la defensa de la llibertat de l´Església.

Enric II inicià un procés contra Becket, acusant-lo d´haver robat diners de les arques reials durant el seu temps de canceller. Tomàs, que denuncià la il·legalitat del procés, s´exilià a França, on visqué al monestir cistercenc de Pontigny. Enric II confiscà els béns de Tomàs, desterrà els seus familiars i amics i amenaçà amb apoderar-se de tots els monestirs anglesos del Císter, si l´Orde continuava acollint el seu enemic. Per això Becket es traslladà a un monestir benedictí. Davant l´amenaça d´excomunió d´Enric per part del papa, el rei simulà una reconciliació amb Tomàs a Normandia, el juliol de 1170, amb la qual cosa Tomàs pogué tornar a Anglaterra.

Amb tot, el Consell Reial, presentà calúmnies contra Becket, i finalment Enric II pronuncià les paraules de condemna: "¿No hi ha ningú entre els meus, capaç de venjar el meu honor i alliberar-me d´aquest capellà insolent?". Quatre cavallers del rei es dirigiren a Canterbury el 29 de desembre de 1170 i demanaren vore l´arquebisbe, amb qui mantingueren un diàleg tens. Quan Tomàs entrava a la catedral, els hòmens armats preguntaren: "¿On és Tomàs el traïdor?". Becket respongué: "Estic ací. No traïdor sinó arquebisbe i sacerdot de Déu". Tomàs, que anava revestit amb els ornaments litúrgics, fou assassinat.

Sant Tomàs Becket és un exemple per als nostres polítics per la seua rectitud de vida i per no haver caigut en la corrupció! I és que Becket va ser un home just i honest, que va preferir morir abans que corrompre´s, una lliçó que haurien d´aprendre aquells que amb mentides i trampes s´aprofiten del seu càrrec per tal de fer negocis bruts.