Una vegada més el papa Francesc ens ha sorprès gratament, en el discurs de felicitació als membres de la Cúria Romana del 22 de desembre. El bisbe de Roma es va dirigir als membres de la Cúria amb paraules valentes, com els profetes de l´Antic Testament i com el mateix Jesús, per tal de posar-los en guàrdia davant unes malalties que poden afectar la Cúria, certament, però també tots els cristians.
És evident que el papa sap que hi ha alguns membres de la Cúria que no recolzen la seva voluntat d´obertura de l´Església. Aquesta oposició no és nova al si d´aquest estament, ja que també el papa Joan XXIII va patir aquells que volien posar el "fre de mà" a les reformes que Roncalli volia introduir.
Com que el papa Francesc està ben informat d´allò que es cuina a la "sala de màquines" del Vaticà, ha volgut denunciar les 15 malalties de la Cúria, que, per altra part, poden afectar també la resta de l´Església.
Cal dir que el primer pas per tal de guarir a una malaltia, és diagnosticar-la. I això és precisament el que ha fet el papa Bergoglio: posar al descobert els defectes o rèmores de la Cúria romana.
Com deia el papa en el seu discurs del 22 de desembre, "una Cúria que no fa autocrítica i no s´actualitza, és un cos malalt". D´ací que el papa Francesc, tot i reconèixer que la Cúria hauria de ser un "model d´Església", observa que en realitat és "un cos complex, amb molts Dicasteris, Consells, Oficines, Tribunals...". Per això el papa Bergoglio creu que "la Cúria està cridada a millorar i a créixer en comunió, santedat i saviesa", per així "realitzar plenament la seua missió".
La primera malaltia és la de "sentir-se indispensable", o voler-ho fer creure. És, com assenyala el papa, una malaltia originada per l´orgull, pel narcisisme i per l´autosuficiència. I és que a l´Església tots som importants, però cap de nosaltres no és indispensable.
La segona malaltia és la del "martalisme", de l´activitat frenètica de Marta, la germana de Maria i de Llàtzer, atrafegada fins al punt de no tenir temps per escoltar Jesús.
La tercera és la de "l´enduriment mental i espiritual", és a dir, la d´aquells que, mancats d´humanitat, tenen un cor de pedra, insensible als altres. I és que com a cristians, hem de fugir de la intransigència i del rigorisme.
La quarta malaltia és la de "l´excessiva planificació i del funcionalisme", pròpia d´aquells que veuen l´Església com una empresa, sense deixar lloc a l´acció de l´Esperit Sant.
La cinquena és la de la "mala coordinació", que es dóna quan prescindim dels altres. Per això hem d´aprendre del cos humà, que sap coordinar tots els seus membres.
La sisena és la de "l´alzheimer espiritual", quan oblidem en la nostra vida, la història de la salvació.
La setena és la de la "rivalitat per vanaglòria", quan l´orgull i els somnis de glòria i de "escalar" ens enceguen.
La huitena és "l´esquizofrènia existencial", pròpia d´aquells que porten una doble vida, marcada per la hipocresia i que desemboca en el buit existencial.
La novena és la "murmuració", càncer que divideix i destrueix les comunitats cristianes.
La desena és la "divinització dels responsables", pròpia dels aduladors, d´aquells que sempre donen la raó als qui estan al capdavant de l´Església.
L´onzena malaltia que assenyala el papa és la "indiferència envers els altres", quan ignorem aquells que tenim al costat.
La dotzena és la "cara de funeral", la d´aquells que sempre fan cara llarga, la dels pessimistes, la dels qui ho critiquen tot i la dels qui no troben mai, res ben fet.
La tretzena és "l´acumulació de béns materials", no per necessitat sinó per acumular i posseir més i més.
La catorzena és la d´aquells que viuen en "cercles tancats" i en "capelletes", pel fet que exclouen els altres, sobretot els qui no pensen com ells.
I la quinzena malaltia és la del "profit mundà i el lluïment personal", quan convertim el servei en poder.
Certament que és molt fàcil atribuir aquestes malalties a la Cúria, als bisbes i als capellans o als abats. Però tots els cristians hauríem d´estar ben alerta, com ens demana el papa (com a bon metge i amb el seu diagnòstic) per tal d´evitar emmalaltir amb alguna d´aquestes "infeccions", amb les quals desfigurem el missatge del Regne, ja que entelen la Bona Nova que Jesús ens demana viure i alhora transmetre a la nostra societat.
És per això, per la valentia amb la qual parla, que el papa Francesc, segons una enquesta recent, és el personatge més ben valorat pels espanyols, fins i tot per damunt dels reis d´Espanya i del president Obama.
