Tot i que hi ha diversos sants amb el nom de Sergi, el Martirologi Romà fixa el 24 de febrer per al dia que celebrem la festa de Sant Sergi de Capadòcia, monjo i màrtir de la persecució contra els cristians en temps de l´emperador Dioclecià.
Sabem poques coses d´aquest sant. Només una Pasio llatina ens aporta les dades que coneixem d´aquest màrtir, en concret la descripció del seu martiri. Sembla que Sant Sergi va ser un magistrat romà, que malgrat el seu gran èxit en la judicatura, abandonà la carrera de les lleis i del luxe, i es va fer monjo a Cesarea de Capadòcia, a l´actual Turquia.
Eren molts els cristians que volent seguir amb radicalitat l´Evangeli, es feien monjos. Tot i que la gran eclosió i expansió del monaquisme va tindre lloc després de la pau de Constantí, ja abans hi havia grups de verges o de monjos que vivien donats a la pregària i a l´ascesi.
Pel que fa a Sant Sergi, va ser durant les celebracions anuals en honor del déu Júpiter, en temps de l´emperador Dioclecià, que el governador Saprici, d´Armènia i de Capadòcia, obligà els cristians a oferir sacrificis als déus pagans. Sergi, el monjo ancià que feia vida eremítica, també va ser convocat per aquest acte i per això va haver de presentar-se. Però amb la seua presència, miraculosament, el foc preparat per als sacrificis es va apagar. Els pagans van interpretar aquest fet com una provocació dels cristians, que havien irritat els déus. Va ser l´ancià monjo qui adreçà la seua paraula per explicar que els déus pagans no eren res, i que l´únic Déu veritable era el Déu que adoraven els cristians.
El governador Saprici va manar detindre Sergi, que en un judici sumaríssim fou declarat culpable i condemnat a ser decapitat. El martiri de Sant Sergi de Capadòcia va tindre lloc el 24 de febrer del 304, i per això celebrem la seua festa hui, aniversari de la seua mort martirial. Després del martiri, els seus deixebles recolliren el cos de Sergi i se l´emportaren per enterrar-lo a la casa d´una cristiana. Posteriorment algunes relíquies del sant van ser portades a Úbeda.
El nom Sergi, que ve del llatí Sergius, vol dir "guardià" o també "protector". Per això és un nom ben bonic per als xiquets, com és el cas d´un nét d´uns amics meus de l´Alcúdia, ja que aquest sant expressa la protecció sobre els qui porten aquest nom. I és que els cristians, en posar-nos un nom, admirem el sant que portem per patró, per l´exemple de vida i per la seua santedat, i alhora implorem la seua ajuda i protecció en el camí de la vida.
Que Sant Sergi siga model (sobretot per als qui porten el seu nom) en el nostre camí com a deixebles de Jesús de Natzaret, perquè amb valentia siguem testimonis de la fe que professem.
