El dia 8 de febrer celebrem la festa de Sant Joan de Mata, fundador de l´Orde de la Santíssima Trinitat i dels Captius, primera obra de l´Església dedicada al servei de la redempció. Joan de Mata va tindre la intuïció, en un ambient caracteritzat per l´esclavitud, d´alliberar els qui es trobaven encadenats i mancats de llibertat. Les úniques armes que utilitzà Sant Joan de Mata i els seus primers companys, van ser les armes de la misericòrdia, per així retornar l´esperança i la llibertat als qui estaven subjugats per la captivitat. L´Orde de la Trinitat va ser també la primera institució de l´Església que no era monàstica, i una de les principals iniciatives que es van estendre per Europa durant la Baixa Edat Mitjana. La novetat de Joan de Mata radicava en fundar un projecte nou i original, en el qual les cases de l´Orde eren Cases de la Santíssima Trinitat i dels Captius i on els seu membres van rebre, des del primer moment, el nom de Germans de la Santíssima Trinitat.

I qui va ser Joan de Mata? Desconeixem moltes dades de la seua infància. Sí que sabem que Joan va nàixer a Faucon, a la Provença, cap el 1153 i que estudià a Aix de Provença, on per la proximitat a Marsella, va conèixer el món de l´esclavitud. Després anà a París a estudiar a l´Escola Catedralícia de Notre Dame, on va aconseguir el grau de Mestre de Teologia. Com que a París freqüentava l´Abadia de Sant Víctor, s´omplí de l´espiritualitat trinitària. Va ser ordenat prevere el 1153 i allò que va decidir la seua missió d´alliberador de captius, va ser la visió que tingué en la seua primera vista, quan en alçar els ulls al cel va vore el Crist Pantocràtor, en actitud d´alliberar dos esclaus, un negre i un altre blanc, situats al seu costat. D´aquesta manera va comprendre que Déu li demanava que començara una obra per alliberar els qui estaven mancats de llibertat.

Retirat al bosc de Cerfroid, Joan va conèixer Sant Fèlix de Valois, un ermità de la diòcesi de Meaux, i en 1194, els dos, amb altres companys, van fundar a Cerfroid mateix, la Casa de la Trinitat, on portaven una vida de pregària i d´austeritat. Joan de Mata va escriure una Regla de Vida centrada en la missió que va rebre de Déu: l´alliberament dels captius. L´Orde, que sempre ha considerat Sant Fèlix com a cofundador, es va anant estenent per Europa i va ser aprovada pel papa Innocenci III el 17 de desembre de 1198 per mitjà de la Butla Operante divine dispositionis.

Després d´aprovada la Regla, Joan de Mata va rebre del papa Innocenci III una carta adreçada a "l´il·lustríssim Miramamolí, rei del Marroc i als seus súbdits", de 8 de març de 1199, en la qual recolzava la missió de Joan com una de les "obres de misericòrdia que Nostre Senyor Jesucrist encomanà als seus fidels a l´Evangeli......la redempció de captius", segons la missió de Jesús: "L´Esperit del Senyor m´ha enviat a portar la Bona Nova als desvalguts, a anunciar als captius la llibertat, a posar en llibertat els oprimits, i a proclamar un any de gràcia del Senyor" (Lc 4:18-19) .

Tant la Regla com aquesta carta del papa al rei de Marroc, destacava la importància que tenia l´intercanvi dels captius, com a servei de redempció i de misericòrdia i com a signes dels misteri del Déu alliberador. D´aquesta manera Joan va anar a vore al rei del Marroc, i aconseguí la primera redempció, el 1199, amb el rescat d´uns cent cristians.

Així va ser com en l´ambient de les creuades i dels odis entre religions, Joan de Mata i els primers germans de la Casa de la Santíssima Trinitat i dels Captius, començaren a exercir la seua missió d´alliberar captius, sempre des del diàleg i la comprensió i tenint present que Crist en ha alliberat a tots, cristians i musulmans.

Joan de Mata va morir el 17 de febrer de 1209 i el poble, de seguida el reconegué com a sant, tot i que la seua canonització va tindre lloc el 1666.

El 1975, el papa Pau VI s´adreçava als Germans Trinitaris, per recolzar la seua missió, amb aquestes paraules: "Heu nascut per a l´alliberament de les persones, de les classes, dels ambients que no tenien llibertat. Això és signe de que la vostra fórmula es confirma en la modernitat. Per això vosaltres representeu la història i el passat, l´esperança i el futur".