15 de març: Santa Lluïsa de Marillac

Als 15 anys va voler entrar com a caputxina, cosa que no va poder fer degut a la seua delicada salut i també al consell que li donà el P. Chamigny, provincial dels caputxins, que li digué que Déu tenia altres designis per a ella. Quan Lluïsa tenia15 anys va morir son pare i el 5 de febrer de 1613 es va casar amb Antoni Legras, secretari de la reina Maria de Mèdicis. Lluïsa va ser una dona de pregària i de caràcter dolç i plena de bondat. El 18 d´octubre de 1613 el matrimoni va tindre un fill que van anomenar Miquel, però el marit va morir el 21 de desembre de 1625. Així ho canten aquests Goigs: "Sou l´esposa enamorada,/ mare i viuda fidel/ però, l´immensa fillada,/ ja deleja el vostre estel".

Va ser en aquell moment quan Lluïsa va pensar consagrar-se a Déu d´una manera total. Per això a partir de 1629, començà a col·laborar amb Sant Vicent de Paül que ja havia fundat les anomenades "Caritats", una associació de dones que ajudava els pobres.

Santa Lluïsa va començar a visitar els malalts, portant-los medicines i roba neta. En arribar al poble que li havien destinat per auxiliar els més necessitats, Santa Lluïsa reunia les dones de les "Caritats" i les encoratjava a la solidaritat i a la sol·licitud pels més pobres.

Lluïsa també va vore les necessitats que hi havia entre les xiquetes i les joves, degut a l´estat d´abandonament en què vivien. Davant la misèria de certes zones de França, com reconeixia un informe del Parlament, la gent més pobra havia arribat a menjar l´herba dels camps. Per això Santa Lluïsa va començar a rodejar-se de dones jóvens per tal d´assistir els més desvalguts. La fundació de la Companyia de Filles de la Caritat va tindre lloc el 29 de novembre de 1633 i el 25 de març de 1634, dia de l´Anunciació del Senyor, Lluïsa i les seues companyes van fer els seus vots religiosos de pobresa, castedat i obediència i de servei als més pobres.

Lluïsa va començar a fer-se càrrec d´hospitals, molt abandonats en aquell temps i també de xiquets que vivien en la misèria. La seua obra de caritat (i cal recordar que la paraula "caritat" vol dir amor) es va anar escampant a Nantes i a les províncies de la Xampanya, Picardia i Lorena, zones assolades per la guerra que van patir des del 1649 al 1652. Van ser les Filles de la Caritat les qui es van fer càrrec de cuidar els malalts i els moribunds i de repartir aliments als més pobres. El 1658 a Flandes, aquestes religioses es van fer càrrec dels hospitals militars. Tres ansy abans, el 1655, Sant Vicent de Paül i Sant Lluïsa de Marillac presentaren un document a l´arquebisbe de París, que el 18 de gener d´aquell mateix any, erigí aquesta congregació amb el nom de Filles de la Caritat: "Una ardida Companyia/ amb Vicent, n´heu fet florir,/ que és la vostra fesomia/ revelant l´Amor diví ".

Malgrat la seua constitució dèbil, Santa Lluïsa, una dona humil i treballadora, tenia un esperit fort. Va morir el 15 de març de 1660, després d´una malaltia molt penosa.

Actualment les Filles de la Caritat les trobem al nostre País en pobles com Alberic, Villena, Alzira o Ontinyent. Aquestes religioses, seguint els passos de Santa Lluïsa serveixen d´una manera especial els xiquets, els ancians i malalts, els immigrants, la gent que viu al carrer, els jóvens i els presos. Actualment les més de 18000 Filles de la Caritates troben repartides per tot el món en més de 2000 comunitats, on serveixen Jesús en la persona dels pobres i dels marginats.

Santa Lluïsa de Marillac, que va ser canonitzada l´11 de març de 1934, ens és un model de sol·licitud per aquells que la nostra societat deixa de banda, per això li canten: "Si amb la fe, joia secreta,/ escampeu sempre bondat:/ Sou, Lluïsa violeta,/ de perfum de santedat".