18 de març: Gregori Estrada, monjo i organista

Francesc Xavier Estrada i Gamissans als huit anys va ingressar a l´Escolania de Montserrat, on en passà sis com a escolà al servei de la Mare de Déu. Va eixir de Montserrat el 1932 i l´any següent tornà al monestir, ara per iniciar el noviciat. El 6 d´agost de 1934 va fer la professió simple.

Els anys 1935 i 1936, al conservatori del Liceu de Barcelona, Gregori Estrada (nom monàstic) estudià orgue, fins que a primers de juliol de 1936, per motius de salut, fou enviat a Andorra, on la comunitat de Montserrat tenia un col·legi.

En esclatar la guerra civil es desplaçà a Roma i després a Subiaco, on retrobà un grup de monjos, amb l´abat Marcet, que també havien fugit de Catalunya. De Roma, acceptant la invitació de monestirs europeus, Dom Gregori anà al monestir de Maria Laach, a Alemanya, on va fer els estudis de filosofia. Posteriorment, els cursos 1937-1939 anà Beuron, per tal d´estudiar la teologia amb els monjos joves de la congregació beuronesa.

El 1939, en esclatar la II guerra mundial, el jove Estrada tornà a Roma, on continuà els estudis de teologia a la Universitat benedictina de Sant Anselm i el 13 de novembre d´aquell mateix any va fer la professió solemne a Subiaco. El 1940, a Sant Joan del Laterà, va rebre el subdiaconat i retornà a Montserrat en acabar el curs. El 1941 rebia l´ordenació presbiteral, alhora que continuava els estudis musicals a Barcelona.

El P. Gregori va ser l´organista de Montserrat fins a principis del segle actual i director del cor dels monjos fins el 2002. Va ser l´iniciador de les Trobades d´Animadors de Cant per a la Litúrgia, que ha format centenars de persones que participen en les seues parròquies en les celebracions litúrgiques. Després del Concili, amb els PP. Ireneu Segarra, Cassià Mª Just i Daniel Codina, i el G. Odiló Planàs, el P. Gregori va adaptar els cants litúrgics a la nostra llengua.

Durant l´abadiat del P. Aureli Escarré, el P. Gregori va anar alguns anys a València com a visitador del col·legi del Patriarca. Va ser president de la Societat Catalana de Musicologia i membre de la secció Històrica-Arqueològica de l´Institut d´Estudis Catalans i encara fins poques setmanes abans de morir, continuava treballant en l´estudi del Llibre Vermell de Montserrat.

El P. Gregori era una persona senzilla i humil i un home ple de la saviesa de Déu. Com que es a la infermeria de la comunitat es desplaçava en una cadira de rodes (per anar a la saleta on els malalts segueixen la litúrgia per TV) es posava el llibre de Vespres o de Laudes, o el missal, dins de la caçadora o del jersei, per poder així moure la cadira amb més facilitat Però això no era només una qüestió pràctica per desplaçar-se. Era també un signe de la seva vida orant. I és que el P. Gregori portava la pregària al cor!

Els anys que vaig ser infermer de Montserrat, vaig acompanyar diverses vegades el P. Gregori al cirurgià vascular. En una de les visites, el Dr. Lluís Guerrero li va prescriure repòs, i per això li prohibí alçar-se abans de les 8 del matí. El P. Gregori li digué que això no ho podia fer, perquè havia de vindre a matines. I per arribar a la pregària de matines (com que caminava molt poc a poc) el P. Gregori s´alçava abans de les 5 del matí.

Tots els qui coneixíem el P. Gregori (de novici em va fer classes de música) sabem que era un exemple de monjo, bo i fidel a l´Evangeli i a la Regla, acollidor i amable amb tothom. I un monjo que no perdia mai el somriure, un somriure que era fruit de la seva fe, malgrat la limitació més gran que pot tindre un organista: la sordesa.

Com deia el P. Abat Josep Mª Soler en el 40è aniversari de les Trobades d´Animadors de Cant, el P.Gregori "mestre de mestres, ha posat al servei de les Trobades la seva vivència litúrgica, la seva preparació musical i la seva constància tenaç".