El dia 3 de març celebrem la festa de Santa Caterina Mª Drexel, una religiosa de Filadelfia que, en ple segle XIX, va ser una abanderada en la integració dels negres i dels indis, i per tant una lluitadora contra l´apartheit.
Caterina, que va nàixer a Filadèlfia el 26 de novembre de 1858, era filla d´un ric banquer, Francesc Drexel. No va poder conèixer sa mare, ja que va morir quan la xiqueta tenia només un mes de vida. Son pare es va casar amb Emma Bouvier, que va ser una autèntica mare per a Caterina. Malgrat la classe acomodada de la família Drexel, l´autèntica riquesa d´aquella llar no eren els diners sinó la religió catòlica i l´amor als altres, que es traduïa en una caritat pels més pobres. El mateix Sr. Drexel presidia diverses institucions dedicades a socórrer els més desvalguts de la societat. Per la seua part, la Sra. Emma Bouvier, anomenada pels seus veïns "matrona de bondat", era una dona del tot donada als altres. Per això la Sra. Bouvier deixava l´alta societat per anar en auxili dels marginats que vivien a les zones més pobres de Filadèlfia. Com que Caterina (amb les seues germanes) acompanyava sa mare en l´ajuda assistencial que la Sra. Bouvier feia als més desvalguts, la xiqueta conegué de primera mà el món de la marginació. I entengué a la perfecció les paraules de Jesús en relació als pobres: "Tot allò que fèieu a un d´aquests germans meus més menuts, a mi m´ho feieu" (Mt 25:40)
La seua vida de pietat, la missa i les obres de caritat, van anar modelant la vida de la menuda i després jove Caterina. Per això un dia, Caterina li va comunicar al seu confessor, que volia consagrar-se a Déu en la vida religiosa. Però el P. O´Connor li ho va desaconsellar, preveient les dificultats que trobaria en un convent, una jove de classe acomodada. I li digué que enmig del món també podia fer molt de bé, sense necessitat de ser religiosa. Caterina li va fer cas al P. O´Connor i creà dotzenes d´escoles, perquè creia que els pobres, a més d´aliments, també necessiten formar-se intel·lectualment.
Caterina estava contenta de l´obra educativa que havia iniciat i com que necessitava mestres i educadors en la fe catòlica, se n´anà a Roma vore el papa Lleó XIII, un home tan preocupat per les qüestions socials, i li va demanar que enviara missioners als EEUU. Lleó XIII, el papa de l´encíclica Rerum novarum, escoltà Caterina i l´animà a fer-se missionera.
De retorn a Filadèlfia, Caterina va entrar a la congregació de les Germanes de la Misericòrdia de Pittsburgh i en 1889 començà el noviciat. Però el 12 de febrer de 1891, juntament amb altres germanes de la congregació que compartien els seus mateixos anhels, Caterina començà una nova aventura, el que amb el temps serien les Germanes del Santíssim Sagrament per als Indis i per als Negres, una nova família religiosa on les monges compaginaven la dimensió contemplativa d´adoració del Santíssim Sagrament, amb la vida activa a favor dels indis i dels negres dels EEUU, una població marginada per qüestions racials.
El Vaticà va acceptar aquesta nova família religiosa, aprovant, em 1907 les seues Constitucions, fins que el 25 de maig de 1913 quedava aprovada definitivament la Congregació de les Germanes del Santíssim Sagrament per als Indis i per als Negres. La Mare Caterina va fundar 60 escoles, 3 cases d´assistència i un centre missioner, ja que creia en la importància d´una formació integral per als negres i els indis, que per l´apartheit estaven marginats per la societat nord-americana. També va fundar la Universitat Xavier de Nova Orleans, destinada a la formació superior dels negres i dels indis, segregats de les altres universitats degut al color de la seua pell.
Durant 40 anys la Mare Caterina estigué al davant de la congregació, fins que el 1937 renuncià als seus càrrecs per dedicar-se per complet a la pregària contemplativa en l´adoració del Santíssim Sagrament. Caterina Drexel va morir el 3 de març de 1955 i va ser canonitzada pel papa Joan Pau II el dia 1 d´octubre de 2000. Com va dir el papa Joan Pau II en la canonització de Santa Caterina Mª Drexel, aquesta jove "aprengué que els béns familiars no eren només per a ells, sinó que els havien de compartir amb els menys afavorits per la fortuna". I és que si Caterina "va quedar impressionada per la pobresa i per la condició desesperada de molts natius americans i afroamericans", com quedem impressionats també hui de vore la misèria de tanta gent, ella va saber posar remei a tantes desgràcies. I per això "va decidir no només donar els seus béns als pobres, sinó també la seua vida". Per això Santa Caterina Mª Drexel "és un exemple d´eixa caritat i d´eixa solidaritat generosa pels menys afortunats".
