El 18 d´abril celebrem la festa del Beat Andreu Hibernon, nascut a Múrcia el 1534. Andreu Hibernon va ser fill de Ginés Hibernon, un ciutadà noble de Cartagena i de Maria Real, nascuda a la serrania de Conca. La família, que vivia a Alcantarilla, va fer un viatge a Múrcia per vore un germà de Maria, que era capellà, i allí nasqué Andreu. Però als pocs dies la família tornà a Alcantarilla, on el xiquet creixia en pietat i ajudava els pares en les tasques del camp.

Degut a problemes econòmics, els pares van enviar el menut a València a casa d´un parent, Pere Ximeno, que ocupà el xiquet en pasturar el ramat. La soledat del camp i la bellesa de la natura, ajudaren Andreu a meditar. A més, quan podia visitava les ermites i les esglésies del voltant, alhora que mortificava el seu cos amb dejunis. Anhelant la perfecció cristiana, en fer 20 anys, Andreu tornà a la seua terra, i acompanyat de Pere Casanova, regidor de la ciutat de Cartagena i Agutzil Major del Sant Ofici, es desplaçà a Granada. Decidit a consagrar-se a Déu en la vida religiosa, Andreu pensà en entrar als franciscans, i se n´anà a Albacete on hi havia el convent noviciat de la Província Franciscana Observant de Cartagena, on ingressà per ser frare. Andreu, que vestí l´hàbit franciscà el 31 d´octubre de 1556 i va fer la professió religiosa l´1 de novembre de 1557, visqué amb humilitat, senzillesa i esperit de sacrifici.

Quan Andreu va conèixer la reforma dels Alcantarins o Franciscans Descalços promoguda per Sant Pere d´Alcàntara, i caracteritzada per una observança més estreta i una vida de major radicalitat evangèlica, el jove va demanar passar a aquesta nova família religiosa. D´aquesta manera, el 1563, i amb el permís dels seus antics superiors, Andreu ingressà al convent de Sant Josep dels Franciscans Descalços d´Elx. Un any després que entrara Andreu, també vestí l´hàbit en aquest mateix convent d´Elx un altre insigne franciscà alcantarí: Pasqual Baylon.

Andreu Hibernon vivia en la pregària contínua, el centre de la qual eren els misteris de la vida, la Passió i la Mort de Nostre Senyor Jesucrist. Al convent d´Elx, fra Andreu exercí els serveis de cuiner i hortolà i també el de porter i refetorer. També agranava el convent, l´emblanquinava i atenia els pobres que arribaven a la porteria. Després d´uns anys a Elx, Andreu anà als convent de Sant Joan Baptista de València i al de Sant Roc de Gandia. Amb un esperit de pregària, fra Andreu va viure amb profunditat la fe, i el seu gran amor a Déu es manifestava en els èxtasis que tenia. No s´apartava mai de la gent, a la qual consolava i auxiliava. Ple de gran caritat pels malalts, els seus miracles tornaven la salut als qui l´havien perduda, com al P. Guardià del convent de València, a qui, amb el senyal de la creu que va fer fra Andreu, va curar d´una gangrena al braç.

Prudent i discret, calmava les discòrdies i les enemistats i encoratjava els afligits i els desesperats. Home obedient, executava els manaments que rebia amb promptitud. Va ser molt estimat pel Sant Duc de Gandia, Francesc de Borja. Andreu tenia una gran devoció al Santíssim Sagrament i passava llargues hores agenollat en pregària davant el sagrari. També va ser molt devot de la Mare de Déu.

Fra Andreu Hibernon va morir el 18 d´abril de 1062 al convent de Sant Roc de Gandia, on una gran multitud, de seguida va venerar el seu cos, ja que la gent reconeixia la santedat d´aquest humil frare alcantarí. Va ser beatificat pel papa Pius VI el 22 de maig de 1791.