El 19 d´abril de 1914 va nàixer a Alacant Francesc Castelló i Aleu, un jove que al llarg de la seua curta vida va viure la seua fe amb valentia. Els seus pares residien a Lleida fins el 1913, any que per raó de treball del pare es van traslladar a Alacant. I va ser a la capital de l´Alacantí on va nàixer Francesc, el tercer fill del matrimoni Castelló-Aleu. El menut va ser batejat a la basílica de Santa Maria d´Alacant. Però quan el juny de 1914 va morir el pare de Francesc, la mare i els tres fills tornaren a Lleida.

El 1929 va morir la mare i els tres germans van ser acollits per una germana del pare. Amb una beca, Francesc estudià a l´Institut Químic de Sarrià, acabant la llicencia a Oviedo el 1934. Llicenciat en Ciències Químiques, amb només 20 anys d´edat, Francesc col·laborà en la Congregació Mariana i en tasques apostòliques en el patronat obrer del barri de la Sagrada Família de Barcelona. Amb el títol de químic, Francesc va començar a treballar a la fàbrica Cros i es va enamorar de Mariona Pelegrí.

L´11 de juliol de 1936 Francesc s´incorporà a l´exèrcit. Va ser detingut el 21 del mateix mes i fou portat primer a la presó militar de Lleida i després a la presó civil. Li van prometre la llibertat si apostatava de la fe, però Francesc s´hi va negar de forma rotunda. Va estar molt poc de temps a la presó, ja que el 29 de setembre d´aquell mateix any va ser portat davant el tribunal popular que el va acusar de feixista. Francesc es va defendre d´aquesta acusació, però quan fou acusat de catòlic ho assumí plenament i digué: "Sí, sóc catòlic". El president del tribunal l´instà a rectificar la seua declaració ja que la gravetat de les seues paraules implicava la condemna a mort. Però Francesc no va voler renegar de la seua fe. Amb una serenor que li venia de Déu, Francesc encara trobà forces per a confortar els seus companys de presó.

Com diu Sant Pere Crisòleg en un dels seus sermons, "Els màrtirs naixen en morir", i ja que "la seua fi significa el principi, en matar-los se´ls donà la vida i ara brillen en el cel, quan els hòmens pensaven haver-los suprimit de la terra".

Abans de morir, Francesc Castelló escrigué tres cartes: una a la seua promesa Mariona, una altra a les seues germanes Teresina i Maria i a sa tia Maria, i l´última al P. Román Galán, jesuïta i amic d´estudis i director espiritual. Als tres textos de Francesc ressona la seua alegria en poder ser testimoni de fe. Així ho canten els goigs dedicats al beat Francesc Castelló: "Veus el cel que ja t´espera i en aquell últim moment, escriuràs el que delera el teu cor i el pensament: pau i amor perns de palanca, entre tu i els qui has volgut".

A la carta a Mariona, la seua promesa, Francesc Castelló escrivia: "Una alegria interna, intensa, forta, m´envaeix. Tot estic envoltat d´idees alegres com un pressentiment de la Glòria". També a la carta a les seues germanes hi ha la pau i la serenor de Francesc, que naixien de la seua fe en Crist: "Acaben de llegir-me la pena de mort i mai he estat més tranquil que ara. Tinc la seguretat que aquesta nit estaré amb els meus pares al cel, allí vos esperaré a vosalttes. No vull de cap manera que ploreu".

Finalment a la carta al P. Román Ganlán, Francesc li expressava la confiança en Déu davant la seua mort imminent: "Le escribo estas letras estando condenado a muerte y faltando unas horas para ser fusilado. Estoy tranquilo y contento. Espero poder estar en la gloria dentro de poco rato". A la mitjanit del dilluns 29 de setembre de 1936, Francesc Castelló va morir màrtir al cementeri de Lleida, després de fer pública professió de fe.

L´alacantí Francesc Castelló va ser un autèntic màrtir de Crist, ja que com diu Sant Ambròs al seu comentari al salm 118, "és anomenat màrtir el qui suporta injustament els turments de les persecucions, perquè no ha robat, no ha fet violència a ningú, no ha fet res contra la llei. És atacat com a culpable, quan és digne de lloança".

De fet, quan Francesc va ser acusat de feixista, ell ho va negar. Però quan fou acusat de cristià, donà públic testimoni de la seua fe.

L´11 de març de 2001 el papa Joan Pau II va beatificar el màrtir alacantí, un jove que visqué estimant, i morí perdonant, com canten aquests Goigs: "El martiri t´asserena,/ i amb la força dels teus cants,/ abastaves la carena/ on el Crist congrega els sants./ Ara al cor no poses tanca,/ vetlant el món esmaperdut".

El testimoni com a creient de Francesc Castelló ha estat molt viu a Montserrat, ja que un dels monjos, el P. Romuals Díaz, va ser el biògraf i el vice-postulador de la causa de beatificació del Beat Francesc, i els Goigs en honor d´aquest jove màrtir valencià, tenen la música del monjo Odiló Planàs i el dibuix d´un altre monjo, el P. Oriol Diví.

Que el testimoni de fortalesa i de valentia de Francesc Castelló i Aleu en confessar la seua fe, siga un exemple per a tots els cristians valencians, i d´una manera especial dels jóvens de hui.