Hui dia 5 d´abril celebrem la festa de Pasqua. És la Pasqua de Resurrecció (per diferenciar-la de la Pasqua Granada o Pentecostès) la festa en la que commemorem la victòria de Jesús sobre el pecat i sobre la mort.

Aquesta festa té una data variable, ja que se celebra el diumenge següent a la primera lluna plena de l´equinoci de primavera. És per això que el diumenge de Pasqua oscil·la, d´un any a un altre, entre el 22 de març i el 25 d´abril.

Cada any la Pasqua (nom que significa "pas") de Jesús de la mort a la vida ens ompli de goig i d´esperança. Si durant la Setmana Santa hem contemplat el misteri de la Passió i Mort del Senyor, hui diumenge de Pasqua els cristians celebrem la Resurrecció del Senyor, que és la victòria i el triomf de Jesús sobre el mal, el pecat i la mort.

Els pobles valencians vivim la Pasqua de forma festiva, amb diverses tradicions. Una de les tradicions més esteses és l´Encontre entre la Mare de Déu i el Senyor Ressuscitat, que celebren molts pobles valencians. En els encontres, les imatges de Maria i de Jesús, acompanyades pels confrares, es troben a la plaça major del poble, en una processó que marca el final de les celebracions de la Setmana Santa. Una de les molts tradicionals Encontres, té lloc a Alcoi: de bon matí la processó dels Xiulitets o de la Santa Trobada i més tard el primer acte fester al carrer, la Glòria. Una altra tradició pasqual té lloc a Alfarrasí amb "L´Angelet de la corda", un acte emotiu i ple de sentiments. També Castielfabib, al Racó d´Ademús celebra el Diumenge de Pasqua amb un particular volteig de campanes, on els jóvens del poble voltegen les campanes agarrats a elles. I és també el cant de l´Aurora, la rondalla que recorre els carrers d´aquesta vila. I no cal dir la mona que a Pasqua mengem a l´horta, amb els amics.

Així com els Evangelis ens narren el trobament de Jesús amb Maria Magdalena (Jo 20:11-18) les dones (Mt 28:8-10) o els apòstols (Lc 24:36-43) no trobem cap narració d´un encontre del Senyor amb Maria, la seua mare. És per això que la devoció popular ha imaginat i representat aquest encontre entre la Mare Verge i el seu Fill, després de la resurrecció, com fa Sor Isabel de Villena, al capítol 237 de la seua Vita Christi. En aquest capítol, que l´abadessa Isabel de Villena titula "Com lo Senyor, ab tota la multitud dels Àngels e Sancs Pares, aparegué a la sua Caríssima Mare, e del inestimable goig e alegria de aquella", l´abadessa de la Trinitat, escriu: "la Senyora vehent una tan delitosa e amable vista, defalli el seu cor d´alegria, e prostrant se en terra, adora la divina essencia. E lo Senyor, veent la Excellent Mare sua, la levala de terra e, agenollant se, volgue li besar la ma dient li: Yo so resuscitat, e veu me açi ab vos per alegrar de infinit goig la vostra sanctissima anima". Certament que Sor Isabel de Villena, en la seua Vita Christi narra, a partir dels Evangelis, la infància de Jesús i la seua vida pública, amb la seua mort i la seua resurrecció, afegint de la pròpia mà relats apòcrifs, que no trobem als Evangelis canònics. Així Sor Isabel de Villena, amb aquesta vida de Crist, fa una narració amena, plena de notes tretes de la vida quotidiana i de la tradició.

Cada any, la Pasqua, el goig pel Senyor Ressuscitat, ens ajuda a obrir nous camins de justícia, d´esperança i de fraternitat. I la Pasqua també renova la nostra Església, perquè anuncie amb alegria el Crist, vencedor del pecat i de la mort.

En la Pasqua, com ha dit el P. Abat Josep Mª Soler, descobrim un Déu que "ha volgut restaurar i conduir amorosament la humanitat dividida i sacsejada per la violència, desitjosa de ser alliberada del sofriment". En la Pasqua, Jesús ve a consolar els cors entristits i a ensenyar-nos que, com a cristians, hem d´estar al costat dels qui ploren i dels qui sofreixen, per fer créixer en ells l´esperança. La Pasqua ens dóna la certesa que el mal ha estat vençut i que Crist, eixint victoriós del sepulcre, ha trencat les cadenes que ens empresonaven a la mort! La Pasqua ens fa vore que la mort no té l´última paraula, perquè la vida i l´amor de Déu sempre són més grans que la desesperança, el plor o el sofriment. Jesús en la seua resurrecció ens demostra que la pedra del sepulcre (i tots tenim alguna pedra que tanca el nostre cor a la llum de Déu) pot ser apartada, per fer entrar en la nostra vida el goig de l´amor de Déu! Per això la Pasqua dóna sentit i plenitud a la nostra vida de creients!

Com va dir el papa Francesc el 16 d´abril de 2014, "Jesús era considerat un profeta però va morir com un criminal". I quan tot semblava perdut, "quan ja no resta ningú, Déu intervé amb el poder de la Resurrecció". Això és el que celebrem hui dia de Pasqua i tota la cinquantena pasqual, fins el dia de Pentecostès, com ha dit aquesta setmana el papa Francesc: "La pedra del dolor s´ha mogut deixant espai per a l´esperança. Aquest és el gran misteri de la Pasqua".

Bona Pasqua a tots!