El 24 d´abril de 1914 moria a Cienpozuelos, a prop de Madrid, Benet Menni, fidel deixeble i seguidor de Sant Joan de Déu, herald de l´Evangeli i de la misericòrdia i nou profeta de l´hospitalitat.
Benet Menni va nàixer a Milà l´11 de març de 1841. Els noms de baptisme, Àngel Hèrcules, eren ja com una premonició de l´esperit i la força de la seua personalitat. Àngel, el cinquè del 15 fills que tingueren Lluís Menni i Lluïsa Figini, va tindre una infància acollidora i plena d´amor. El jove va deixar un bon treball a un banc, per no ser còmplice de diverses irregularitats, semblants a les preferents dels nostres dies que han arruïnat milers de persones. Admirat per l´entrega i la sol·licitud dels Germans de Sant Joan de Déu, Àngel Hèrcules ingressà als 19 anys en l´Orde Hospitalari. Amb el nom de Benet, Àngel es va consagrar a Déu en l´atenció i en el servei als malalts.
Durant els estudis d´infermeria i de Teologia, Benet demostrà el seu esperit hospitalari a favor de la societat i en especial, dels malalts i de tots els necessitats.
A l´Estat espanyol, on va nàixer Sant Joan de Déu l´Orde Hospitalari havia quedat extingit, i en bressol dels Germans de Sant Joan de Déu necessitava un impuls renovador. Destinat a Espanya, Benet Menni serà l´home providencial per restaurar l´Orde i per fundar les Germanes Hospitalàries del Sagrat Cor de Jesús.
El 1867, Benet, superant moltes dificultats, va obrir a Barcelona el primer hospital infantil d´Espanya, que va ser l´inici de la seua tasca a favor dels malalts, un treball que va fer durant 36 anys.
En arribar a Granada el 1878, Benet Menni va conèixer les jóvens Mª Josefa Recio i Mª Angustias Giménez, que en 1881 van ser la llavor de la Congregació de les Germanes Hospitalàries del Sagrat Cor de Jesús, una entitat fundada a Cienpozuelos, i aprovada per la Santa Seu el 1901. La Congregació ràpidament es va estendre per diversos països d´Europa i d´Amèrica Llatina i més tard, també es propagà per Àfrica i Àsia, per atendre els malalts en nombrosos centres hospitalaris.
La gran obra de restaurador y de fundador de Benet Menni, va fer que fóra nomenat Visitador Apostòlic de l´Orde (1909-1911) i Superior General, càrrec al qual va renunciar per incomprensions i també per dificultats de salut. Els seus dos últims anys de vida els va viure d´una manera humil, fins que va morir a Dinan, a França, el 24 d´abril de 1914, hui fa 101 anys. Les seues restes van ser traslladades a Cienpozuelos, on Sant Benet Menni és venerat. Va ser canonitzat pel papa Joan Pau II, l´11 de novembre de 1999.
Benet Menni, model d´entrega fecunda i de generositat total, és proposat per l´Església com a testimoni i exemple per a tots aquells que tenen cura dels malalts. La seua humanitat i la seua sol·licitud, el van fer viure les paraules de Jesús: "Vaig estar malalt i em vau visitar" (Mt 25:36)
Des de 1919 les Germanes Hospitalàries es troben a València, a la Malvarrosa, al Centre Sociosanitari Mare de Déu del Carme, on continuen el carisma de Sant Benet Menni, a favor dels malalts, i on hui dia 24 clausuraran l´Any Centenari de la mort de Sant Benet Menni.
