18 de maig: Santa Josepa del Cor de Jesús

Josepa, que va ser la primogènita dels esposos Bernabé Sancho i Petra de Guerra, va nàixer a Vitòria el 7 de setembre de 1842. Els pares eren de condició modesta i la xiqueta, que era intel·ligent, desperta i amb una memòria prodigiosa, tenia una devoció especial a la Mare de Déu.

El 23 de març de 1850 va morir son pare, i Josepa aprengué de sa mare l´esperit de sacrifici i de fortalesa per tal de superar les dificultats. Quan Josepa tenia 15 anys va ser enviada a Madrid, a casa d´uns familiars, per completar la seua formació, fis que el 1860 tornà a Vitòria.

Josepa volia consagrar-se a Déu en la vida religiosa, i per això buscà el camí que Déu li anava proposant. Va pensar en un primer moment entrar en les Concepcionistes d´Aranjuez, però quan el 1862 estava a punt de fer-ho, va emmalaltir de tifus. Ella veié en això, que la seua vocació no era la de la vida contemplativa, sinó la de la vida religiosa activa. Després pensà en entrar en les Serventes de Maria, fundades per Santa Soledat Torres Acosta, i així ho va fer. Però quan estava a punt de fer la professió, li vingueren uns grans dubtes sobre si aquest carisma era el que Déu volia per a ella. Per això, aconsellada pel bisbe Sant Antoni Mª Claret eixí de les Serventes de Maria i se n´anà a Bilbao, juntament amb unes amigues, on finalment descobrí el camí que Déu li oferia: l´assistència als malalts que, desatesos, estaven a casa. Després de 10 dies d´exercicis que els va predicar el capellà José Ibargüengoitia, Mª Josepa i les seues amigues descobriren els signes dels temps, que els assenyalaven la importància i la urgència de dedicar les seues vides a l´atenció dels malalts.

La nova congregació de les Serventes de Jesús va començar a cuidar els malalts infectats de còlera, tifus o tuberculosi, malalties contagioses i que per això, la gent fugia d´aquestes persones. La Mare Mª Josepa va començar a fundar cases i a organitzar hospitals per atendre els malalts.

El 9 de juny de 1874, aquesta nova família religiosa rebé l´aprovació del bisbe de Vitòria, i a partir d´aquell dia la congregació de les Serventes de Jesús començà a estendre´s a d´altres llocs. El 13 d´agost de 1886, el papa Lleó XIII aprovà definitivament aquest nou Institut Religiós. Ja abans, els ajuntaments i les cases de beneficència van sol·licitar a les religioses que es feren càrrec d´atendre els malalts als hospitals, a més de l´atenció que feien també a les cases, tant de dia com de nit.

La Mare Mª Josepa del Cor de Jesús morí el 20 de març de 1912 a Bilbao, després d´una vida dedicada a cuidar els malalts. Va ser canonitzada pel papa Joan Pau II, el dia 1 d´octubre de l´any 2000.

L´espiritualitat d´aquesta família religiosa de les Serventes de Jesús, es basa en la caritat evangèlica, manifestada en la pastoral dels malalts ien la confiança en la Divina Providència. També l´amor al treball i l´especial devoció al Sagrat Cor de Jesús i a la Mare de Déu, alimenten l´espiritualitat d´aquestes religioses que, al nostre País es troben a Alacant, Castelló de la Plana, València, Nules i Vila-real.

En la seua missió, les Serventes de Jesús atenen malalts de sida en centres de dia i també tenen menjadors, escoles infantils, residències de la tercera edat, a més de l´assistència a domicili. Actualment les religioses Serventes de Jesús estan escampades per mig món, des de Latioamèrica a Filipines, fins els EEUU.

L´exemple de Santa Josepa Sancho, en un món que només valora l´èxit i la salut, ens encoratja a vore en els malalts i en les persones ancianes, la imatge de Jesús, present en tots els qui sofreixen.