Hui diumenge, cinquanta dies després de la Pasqua, els cristians celebrem la solemnitat de Pentecostès, la Pasqua granada, festa de la universalitat de l´Església i anunci de la salvació a tots els pobles i a totes les cultures.
Els Fets dels Apòstols ens parlen de la vinguda del Paràclit en aquest dia de la Pentecosta, on "Tots foren plens de l´Esperit Sant, i començaren a parlar en altres llengües, segons que l´Esperit els donava d´expressar-se (Ac 2:4)
Els Apòstols anunciaren el Regne en altres llengües. I al llarg dels segles, també s´ha continuat predicant l´Evangeli als pobles en totes les llengües. Però en totes? Encara al País Valencià, l´Església Valenciana (?) continua menyspreant la llengua de Sant Vicent Ferrer i de Sor Isabel de Villena, d´Ausiàs March i de Joanot Martorell!!
Va ser precisament Sor Isabel de Vilena qui en la Vita Christi (1497), narrava la vinguda de l´Esperit Sant en aquests termes: "E venint l´hora de tèrcia, estant aquella Reina e Senyora excel·lent enmig del seu gloriós col·legi, levas ab singular prudència, e fica los genolls en terra, ab profunda humilitat, amb les mans juntes, mirant al Cel, ab aquella veu angèlica diu: "Veniu, Esperit Sant gloriós! Trameteu de l´altea del Cel los raigs de la vostra divinal llum que il·lumine e inflame los cors de tots aquests servents vostres!" E, oïda la veu de sa senyoria en lo consistori de la santíssima Trinitat, fon tan dolça e tan plaent que tantost fon complaguda en sa demanda; car fon fet un gran tro e brogit, davallant del Cel com un sobtós vent e omplí tota aquella casa on ells estaven. E, estant admirats de tan sobtosa novetat, foren demostrades a ells llengües departides així com a foc flamejant, e posaren se departiment sobre cascú dels qui aquí eren, que prenien suma, entre hòmens e dones, de cent e vint. E foren recomplits de l´Esperit Sant, donant a ells gràcies e dons singulars, e excel·lent saber e ciència: e començaren a parlar totes llengües en singular estil, e eren entesos per tota nació".
És a tots els països (llevat del País Valencià) que l´Església s´ha inculturitzat, assumint la llengua i la cultura dels xinesos, els nicaragüencs, els nàmbyes, els japonesos, els irlandesos o els alemanys. I és que com ha dit el papa Francesc en l´exhortació "El goig de l´Evangeli", l´Església "troba la manera que la Paraula s´encarne en una situació concreta" (E.G. 24). El papa, en aquest text, somia "amb una opció missionera capaç de transformar-ho tot, perquè els costums, els estils, els horaris, el llenguatge i tota estructura eclesial, esdevinguen un camí adequat per a l´evangelització del món actual" (E.G. 27).
¿I no és la llengua del poble el millor mitjà pastoral per fer arribar l´Evangeli? ¿Per què els valencians no podem celebrar la nostra fe amb normalitat? ¿Per què encara ara, la nostra llengua és marginada per l´Església?
El papa, en la seua exhortació, "El goig de l´Evangeli", ho expressa d´una manera molt clara, en dir que el Poble de Déu: "s´encarna en els pobles de la terra, cadascun dels quals té la seua cultura pròpia". I també: "Cada poble en el seu esdevenir històric, desenrotlla la seua pròpia cultura amb legítima autonomia" (E.G.115). I diu també: "En la inculturació, l´Església introdueix els pobles amb les seues cultures en la seua mateixa comunitat, perquè tota cultura proposa valors i formes positives" (E.G.116). I: "L´Església assumint els valors de les diverses cultures, esdevé la núvia que s´engalana amb les seues joies" (E.G. 116). I també el papa ens diu: "En aquests dos mil·lennis de cristianisme, una innombrable quantitat de pobles han rebut la gràcia de la f, l´han fet florir en la seua vida quotidiana i l´han transmès segons els seus modes culturals". (E.G.116)
Si cada poble té la seua cultura, ¿per què la cultura dels valencians no és reconeguda per l´Església? ¿Per què als valencians ens obliguen a deixar la nostra llengua a la porta dels temples?
El papa Francesc, amb una actitud valentia, ens convida "a abandonar el còmode criteri pastoral del, "sempre s´ha fet així", i ens demana "ser audaços i creatius en aquesta tasca de repensar els objectius, les estructures, l´estil i els mètodes evangelitzadors de les pròpies comunitats" (E.G. 33). I el papa recomana a cadascun dels bisbes, que "escolte tothom i no sols alguns que li acaricien les oïdes" (E.G. 31)
Per això, ¿no és hora que, entre els cristians valencians, l´Evangeli siga proclamat en la nostra llengua? ¿Fins quan ens impediran que Pentecostès arribe al País Valencià? ¿No és hora ja que els quatre bisbes valencians, amb valentia i audàcia, aposten per la litúrgia en valencià? ¿No és hora que l´arquebisbe Cañizares promoga i encapçale la recuperació de la nostra llengua a l´Església?
