El 13 de juny celebrem la festa de Sant Antoni de Pàdua, un dels sants més populars dels santoral, el sant de la caritat i de l´alegria, com canten aquests Goigs: "Sant Antoni, amic i guia,/ font immensa de bondat:/ Regaleu-nos l´alegria/ de la vostra caritat". És per això que el papa Lleó XIII anomenà Sant Antoni de Pàdua, "el sant de tot el món", per la seua popularitat, ja que és invocat i estimat pel poble cristià.

Ferran de Bulloes i Taveira de Azevedo va nàixer a finals del segle XII a Lisboa, a prop de la catedral, segons el primer biògraf del sant. Batejat als 8 dies de vindre al món, li posaren el nom de Ferran. Ja des de menut era devot de la Mare de Déu i sol·lícit pels pobres. Amb els clergues de la catedral, Antoni estudià gramàtica, retòrica, música, aritmètica, geografia i astronomia, que eren les matèries que s´estudiaven a les escoles catedralícies.

Ferran ingressà al convent dels Canonges Regulars de Sant Agustí de Sant Vicent de Fora, situat als afores de Lisboa, traslladant-se després al de Coimbra, on el sant vivia dedicat a la pregària i a l´estudi. Ferran conegué als franciscans protomàrtirs del Marroc, quan passaren per Coimbra de camí cap a l´Àfrica. Més tard, després del martiri d´aquells frares, els cossos dels màrtirs portats a Coimbra van fer que Ferran decidira entrar als franciscans i consagrar-se a la predicació dels infidels. D´aquesta manera Ferran deixà els Canonges de Sant Agustí i ingressà a l´Orde de Sant Francesc, on es canvià el nom pel d´Antoni.

Amb ganes d´evangelitzar els pagans, Antoni desembarcà al Marroc el novembre de 1220. Però una malaltia va fer que haguera de tornar a Europa. Un fort vent portà Antoni a Itàlia, i així participà al Capítol General convocat per Sant Francesc a Assís. Retirat en una ermita a la soledat i a la pregària, el sermó ple de saviesa que va fer Antoni a Forlí, va entusiasmar als franciscans i als dominics, al davant dels quals predicà. Antoni, que començà a predicar contra els càtars, a Rímini, trobà tanta oposició dels heretges que, impossibilitat d´adreçar-se al poble, predicà a la vora de l´Adriàtic, als peixos, que en gran nombre treien el cap de l´aigua per escoltar les paraules del sant predicador. Aquell miracle despertà l´entusiasme de la ciutat, com canten aquests Goigs: "Vostra paraula divina/ forçà els peixos de la mar/ perquè ixquessin a escoltar/ vostra admirable doctrina,/ la qual és tan peregrina/ que desterra tots errors".

Antoni va ser nomenat professor de Teologia, i Sant Francesc mateix es va convèncer de la necessitat dels estudis dels seus frares. Amb la benedicció del sant d´Assís, Antoni, a Bolonya, va ser el primer Lector de Teologia que va tindre l´Orde dels Franciscans.

Sant Antoni era reclamat per a predicar contra els albigesos, primer a Montpeller i a Tolosa i després a d´altres llocs, ja que amb la seua saviesa refutava les doctrines dels heretges i expressava amb valentia el dogma catòlic.

Cansat i malalt, Antoni es retirà a l´ermitori de Camposampiero, on va viure en una ermita fins que va morir el 13 de juny de 1231. Els nombrosos miracles que es van produir al seu sepulcre, van fer que el papa Gregori IX el canonitzara, quan encara no feia un any de la seua mort. El 1946 el papa Pius XII va proclamar Antoni, Doctor de l´Església per la seua doctrina i pels seus miracles: "Vós sou en la tempestat/ un empar miraculós./ De l´incendi rigorós/ sou aigua de caritat/ i port de seguretat/ del mal i dels seus rigors".

La nostra terra ha dedicat a Sant Antoni de Pàdua els temples de Xelva, Xeresa i Rafelcofer. I també té dedicada l´ermita de Vilallonga i de Sot de Ferrer, d´on aquest sant és patró.

Que l´exemple de Sant Antoni en la seua predicació de la Paraula de Déu, ens faça missatgers de l´Evangeli: "Patró sou contra´l Dimoni/ Sant Antoni,/ y de Cristo molt amat,/ de Padua anomenat/ deslliuraunos del pecat".

Per això el poble més senzill l´aclama amb devoció: "Puix que ens feu tants de favors,/ cante el poble en testimoni:/ Gloriós i humil Antoni,/ pregueu per als pecadors".