14 de juny: El profeta Eliseu

Aquests dos llibres (una mateixa obra en dues parts) ens presenta una narració de la història de la reialesa israelita, que abasta una miqueta més de quatre segles, del 971 al 586 abans de Crist. Al costat de les memòries o els fragments dedicats als reis de Judà i d´Israel, és remarcable en aquesta narració dels dos Llibres dels Reis, l´actuació dels profetes, que es fan sentir més en els temps de desgràcies. Enmig dels regnats més irresponsables, fan la seua irrupció aquests hòmens de Déu, amb intervencions prodigioses. Els més significatius d´aquests hòmens de Déu van ser els profetes no escriptors (ja que no ens han deixat cap obra escrita) Elies, la vida del qual està recollida des del capítol 17 del primer Llibre dels Reis, fins al capítol 2 del segon Llibre dels Reis, i Eliseu, que trobem al capítol 19 del primer Llibre dels Reis (amb la vocació del profeta) i dels capítols 2 al 13 del segon Llibre dels Reis.

És a través dels dos Llibres dels Reis, on veiem com el compilador de l´obra sembla que no faça cas de la història que va escrivint, ja que dóna tota la importància del text a la missió profètica d´aquests enviats de Déu. Per això les narracions més completes d´aquests dos llibres, a part de la història del rei Salomó, són els cicles dels dos profetes esmentats.

Eliseu, un nom que vol dir "Déu és la meua salvació" era fill de Safat, de família acomodada, ja que tenia 12 parelles de bous per treballar els camps. La història del profeta Eliseu, que va viure entre el 850 i el 800 abans de Crist, comença al verset 19 del capítol 19 del primer Llibre dels Reis, quan el profeta Elies veié Eliseu, que estava llaurant el camp amb 12 parelles de bous, i li llançà al damunt el seu mantell, signe de la crida a seguir-lo. Eliseu, obedient a la crida, s´acomiadà de la família, matà una parella de bous amb els que estava llaurant, convidà la gent del poble i "després va seguir Elies i es posà al seu servei" (1R 19:21)

Un dels episodis més coneguts de la història d´Eliseu és quan va rebre l´esperit de profecia d´Elies en ser portat al cel el profeta de foc. Eliseu, sabent que Elies seria endut al cel, demanà a Elies que el fera el seu successor, a la qual cosa Elies li digué que així seria si el veia anar-se´n al cel. I així va ser, ja que en ser arrabassat Elies en un carro de foc cap al cel, el profeta va deixar caure el seu mantell, que va recollir Eliseu, i amb el mantell, Eliseu també va rebre l´esperit de profecia d´Elies, quedant així hereu i successor d´Elies. Va ser a partir d´aquell moment que Eliseu també començà a fer prodigis i miracle com a profeta. El primer del miracle va ser quan, amb el mantell d´Elies, Eliseu va serparar les aigües del Jordà (2R 2:13ss).

Eliseu també va profetitzar la pluja, després d´un temps sense ploure al campament i la victòria sobre Moab (2R 3:9ss). Un altre fet prodigiós d´Eliseu, fruit de la seua sol·licitud pels més desvalguts va ser la multiplicació de l´oli d´una viuda, l´obtenció d´un fill a Guihezí, la dona sunamita que l´acollia, i la resurrecció d´aquest xiquet, quan estant al camp amb son pare, va morir (2R 4). També cal recorda la multiplicació d´uns pans (2R 4:42) i sobretot la curació de l´arameu Naaman que era leprós, després que es banyara al Jordà (2R5).

Eliseu també va anunciar les crueltats del nou rei dels arameus (2R 8:7), la unció de Jehú com a nou rei d´Israel (2R 9) i la profecia de la derrota d´Israel (2R 13:14) i finalment el miracle que va fer el profeta després de mort (2R 13.20).

La vida dels hòmens de Déu, com Eliseu, perdura després de mort per les seues bones obres, que són un signe de la bondat d´aquests enviats de Déu.