Hui 13 de juliol celebrem la festa de Sant Enric II, rei d´Alemanaya i emperador del Sacre Imperi Romà Germànic. Va ser el 8 de juliol del 2013, quan el Sr. Rafael Brines escriví a Levante-EMV, un article (Cuando los Enriques se asociaron en Valencia) on recordava l´associació "Sant Enric", amb la missa a l´església dels Sants Joans, cada 15 de juliol. Ara la festa litúrgica se celebra el dia 13 del mateix mes, aniversari de la mort del sant, el 1024.

Enric, nom d´origen germànic, que vol dir "casa poderosa", va nàixer el 6 de maig de 973, al ducat de Baviera, on va sobreeixir en virtuts.

Fill del duc Enric i de Gisela, el jove va passar els primers anys de la seua vida al monestir benedictí d´Hildesheim, i amb els monjos estudià Lletres, els Psalms i la Sagrada Escriptura. Destinat al servei de l´Església, va ser educat pel bisbe Wolfgang, de Ratisbona i per l´Abat Ramvold: "Plens de goig i d´alegria/ cantem hui de tot cor:/ Siau sempre nostre guia/ Sant Enric emperador".

Quan el 995 va morir son pare, Enric heretà el govern del ducat de Baviera, per la qual cosa abandonà la vida eclesiàstica. Cassat amb Cunegunda, quan el 1002 va morir sense descendència l´emperador Ot III, cosí d´Enric, l´arquebisbe Willigis, de Maguncia, va ungir Enric rei d´Alemanya, el 7 de juny d´aquell mateix any, primer pas per esdevenir emperador del Sacre Imperi Romà de la Nació Germànica. Després que es proclamara rei d´Itàlia, el 14 de febrer de 1014 (l´any passat va fer mil anys) Enric i la seua esposa van ser coronats pel papa Benet VIII a l´església de Sant Pere de Roma com a emperadors del Sacre Imperi Romà Germànic. Enric, home recte i piadós, va jurar fidelitat a Déu i a l´Església Romana: "Nós, Enric, emperador, prometem, jurem i assegurem que serem protectors i defensors d´aquesta santa Romana Església". I el papa entregà a Enric l´espasa, el ceptre, una bola d´or i la corona.

Com a emperador consagrat i coronat, Enric podia vestir ornaments litúrgics, fer de diaca en la missa papal i rebre la comunió amb el pa i el vi de l´Eucaristia. L´emperador Enric va actuar sempre amb fidelitat a l´Església i al seu poble amb un esperit de servei, com canten uns Goigs del segle XVIII: "Essent Princep de Bavier/ De virtuts foreu exemple/ Y en lo palau y en lo temple/ Vostre esperit lo mateix era:/ Sempre devot,sempre sant/ En la esglesia y en la cort". L´emperador Enric va voler inspirar la seua política en el cristianisme, i per això es va preocupar d´estendre la fe entre els pobles pagans.

Per tal de protegir l´Església, l´emperador Enric intervingué positivament en la reforma dels costums dels monjos i dels preveres. Així, en el Concili de Pavia, el 1022, Enric, juntament amb el papa Benet VIII, va dictar unes disposicions per fer complir el celibat eclesiàstic. Va intervindre també en la reforma de la vida monàstica, recolzant el moviment que a principis del segle X havia nascut a l´abadia de Cluny. De fet, l´emperador Enric va mantindre una estreta amistat amb l´abat Odiló de Cluny. La reforma cluniacenca, que va donar un fort impuls al vigor espiritual dels monestirs, va instaurar una gran congregació o Orde de monjos, amb un únic superior, que era l´abat de Cluny. Enric també va influir en la creació de diòcesis, i va construir esglésies i monestirs, per tal de fomentar el culte diví, així com també diverses catedrals, com la de Bamberg on reposen les seues restes i les de la seua dona. Per la seua rectitud en el govern, l´emperador Enric es va guanyar l´amor del seu poble

Anomenat el "Piadós", al final de la seua vida es va retirar al monestir de Vanne. Home piadós, Enric va morir a Grona el 13 de juliol de 1024 i el seu cos va ser enterrat a la catedral de Bamberg. De seguida es va propagar la seua fama de sant i per això, el papa Eugeni III el va canonitzar el 12 de març de 1146. El poble l´aclama amb aquests Goigs: "Puix que gran fou vostra gloria/ En vencer sempre´ls infeeels/ Alcansaunos desde´ls cels/ Ahont gosau vostra victoria".

I és que com deia Sant Enric (i que els nostres polítics haurien de recordar), "Déu no m´ha donat la corona per a fer el mal, sinó per a corregir els qui el fan". Per això agraïm a Déu l´exemple de Sant Enric amb aquest cant: "Puix que gran fou vostra glòria/ en vèncer sempre´ls infidels:/ alcansaunos desde´ls cels/ ahont gosau vostra victòria/ contra l´Infern, valentia,/ e incontrastable valor".

Que Sant Enric mire amb amor els governants de tots els països i els ajude a treballar per la justícia i per la llibertat. Que amb la seua intercessió, els polítics treballen pel benestar dels pobles. Que els pobres puguen eixir de la pobresa, que s´acabe l´opressió que pateixen els països del Tercer Món i no hi hagen més guerres. Que els polítics acaben amb les indústries que fan negoci amb les armes. I que tots els governants es preocupen per extingir la fam i per estendre més i més la pau a tots els racons de la Terra.