Fill de Zebedeu, Jaume, pescador al llac de Galilea, va ser un dels dotze deixebles, com canten aquests Goigs antics: "Vostres pares, Zebedeu/ i Maria Salomé/ subvenen al Fill de Déu/ en tot el que és menester;/ estatge del Diví Mestre/ fou la vostra llar pairal". La tradició fa Sant Jaume seguidor de Joan el Baptista: "Seguidor del sant Baptista/ ho sou de Jesús, després/ dels apòstols en la llista/ vos trobeu entre els primers;/ Fill del Tro vos anomenen/ pel zel en vostre ideal".

Jaume i el seu germà Joan van ser cridats per Jesús mentre estaven arreglant les xarxes de la barca, al llac (Mt 4:21-22) Els dos germans van rebre el nom de Boanerges, que vol dir fills de tro, per la seua impetuositat.

Jaume va ser testimoni de la predicació del jove rabí, que infongué un nou sentit a la seua vida. Dels dotze apòstols, Jaume, amb Pere i Joan, formaren el grup més reduït que va estar més a prop de Jesús, tant en la resurrecció de la filla de Jaire (Mc 5:37) com en la Transfiguració (Mt 17): "Al Tabor amb Simó Pere/ i Joan vostre germà,/ Jesús, divinitat vera,/ transfigurat se us mostrà;/ de temor i goigs omplia/ la visió celestial". I encara, Sant Jaume també va estar present, amb Sant Pere i Sant Joan, a l´Hort de les Oliveres o de Getsemaní (Mt 26:37): "Encara que a tots vencia/ la son a Getsemaní/ féreu a Crist companyia/ també a l´hora de patir./ Quan per ell vos desvetlàreu/ vostra entrega fou total".

L´aprenentatge de Jaume va ser lent i per això, amb el seu germà Joan, va provocar el conflicte més gran que hi hagué entre els deixebles, pel fet de voler ocupar els llocs principals (Mc 10:35-45). Però Jesús els va fer veure als fills de Zebedeu, que el Regne no era de poder ni de domini, sinó de servei i fraternitat

Els Fets dels Apòstols ens diuen que després de Pentecostès els deixebles es van dispersar per tot el món, per portar la Bona Nova del Regne i que Jaume va ser el primer dels Apòstols que va morir màrtir, per donar testimoni de Jesús: "Per aquell temps, el rei Herodes detingué alguns de l´Església, per fer-los mal. Feu morir Jaume, el germà de Joan, a espasa" (Ac 12:1-2): "Retornat a la Judea/ Heredos, perseguidor/ dels cristians que menysprea,/ manà donar-vos la mort;/ el primer fóreu dels dotze/ que alceu palma triomfal".

Segons la tradició, Sant Jaume va predicar a Espanya sobre l´any 34: "A la noble terra hispana/ vinguéreu a predicar/ la doctrina cristiana/ que el món sencer renovà;/ amb set deixebles sembràreu/ la llavor evangelical".

Una vegada mort, els seus deixebles traslladaren les seus restes a Galícia, com canten aquests Goigs antics: "Ab una caxa de pedra/ passaren vostre cos sant,/ de Llevant fins à Ponent/ com la estela clarejant,/ fins à la santa posada,/ y sepulcre gloriós/ en lo Cel nos sie guia/ davant Deu tot poderós".

I va ser el 813, quan un ermità va contemplar una pluja d´estreles sobre el lloc on hi havia un sepulcre, que els cristians identificaren com la tomba de l´Apòstol. Aquell Campus stellae (Camp d´estreles) va originar el nom de Compostel·la i les peregrinacions que des de tot Europa, amb els diversos camins (Francès, Portuguès, del Nord, la Via de la Plata) arribaven al sepulcre de Sant Jaume. Els valencians acostumem a anar a Compostel·la, passant per Saragossa i Logronyo.

Sant Jaume se celebra amb gran festa a diversos pobles valencians. A més de la Fira de Sant Jaume a València i a Albaida, aquest Apòstol és patró de Castellonet de la Conquesta, Orpesa i Alborache i a ell s´han dedicat els temples de Montcada, Orpesa, Almoines, Gaianes, Ayacor (pedania de Canals) Algemesí, Vila-real, Petrés, Beniflà, Alfarb, Castellonet, el Port de Sagunt o Montaverner. També són diverses les ermites dedicades a Sant Jaume com a Benissa, Albatera, Bétera, Alacant, Bocairent, Traiguera i Altea.

A Callosa d´En Sarrià se celebra Sant Jaume amb les tradicionals danses, que són la manifestació popular més antiga de Callosa i de la comarca.

Que Sant Jaume ens ajude a portar l´Evangeli a la nostra societat, sobretot a aquells que, com diu el papa Francesc, es troben a les perifèries, i així puguem cantar: "Puix que sempre tan amat/ fóreu Vós del Salvador:/ Sant Jaume, Apòstol Sagrat/ Siau nostre protector". I que tots els qui caminen cap a la ciutat de l´Apòstol, puguen viure allò que deia el cardenal Martini: "Ser pelegrí significa experimentar la novetat, tindre el gust de noves aventures i sentir-se capaç d´afrontar les dificultats".

Hi ha un poema dedicat a Sant Jaume, del professor i poeta David Jou, que vull reproduir. Canviant "català" per "valencià", és un text que podem subscriure tots els valencians que ja no podem "ofrenar noves glòries a Espanya".

El text diu el següent:

"M´adrece a Vós, Sant Jaume, no com a espanyol de segona/ estafat en els diners, assetjat en la llengua,/ menystingut en la història,/ sinó com a valencià d´Europa./ M´agrada vore en Vós, el patró de grans camins/ de rutes que vénen de lluny i travessen moltes fronteres,/ i senten parlar moltes llengües i acullen molts pelegrins/ i relliguen horitzons i profunditats, paisatges i esperit./ Llibertat, diversitat, justícia: això vos demane,/ al contrari d´altres veus que vos aclamen com a patró/ i vos invoquen com a escapçador d´infidels,/ talladors de llengües no castellanes,/ coartada de poder d´una casta funcionarial i econòmica/ sòrdida, prepotent i autoritària./ Caminar cansa, sí/ però cansa molt més caminar com nosaltres: sense avançar,/ havent de córrer per no retrocedir,/ sent robat per les autoritats a qui paguem perquè ens defensen./ Per això m´adrece a Vós com a valencià d´Europa,/ d´una Europa trasbalsada, caduca, agònica,/ sense nord en el diner ni l´esperit,/ rica d´una història d´intel·ligència i de bellesa,/ però envilida per guerres i crueltats./ I ara que s´ha d´inventar de nou,/ renovar-se o sucumbir a la irrellevància,/ proposar-se noves fites i destins,/ pregue per ella a Vós, patró de grans camins".

Que l´Apostol Sant Jaume ens siga intercessor en el nostre camí de fe: "Puix gaudiu d´excelses gràcies/ en la pàtria celestial/ amb el vostre patronatge/ oh intercessor celestial/ Gloriós Sant Jaume Apòstol/ preserveu-nos de tot mal".