El 30 de juliol celebrem la festa dels Sants Abdó i Senén, una de les devocions més populars al món agrari valencià, els sants "advocats dels llauradors contra la pedra i la tempestat", com escrigué Joan Baptista Anyes, humanista valencià del segle XVI. Aquests màrtirs del segle III, estan ben documentats als calendaris i martirologis de l´Església antiga, que fa la seua festa el 30 de juliol.

El document més antic que ens parla dels Sants Abdon i Senén, és la Depositio Martyrum, del Cronògraf de Filòcal, redactat el 354. Aquesta Depositio indica el dia del martiri i el sepulcre on hi havia les relíquies dels sants, per certificar així l´existència i l´autenticitat dels sants esmentats.

La narració del martiri de sant Abdon i sant Senén, un text del segle IV, serveix d´introducció a la de Sant Llorenç. Aquesta narració, anomenada Passió Antiga, és esmentada ja per Sant Ambròs i on trobem la breu narració dels nostres sants. A finals del segle Vè o principis del VIè, es va redactar una nova versió ampliada de la Passió Antiga. I al segle XIII, Jaume de Varazze, recullí (fidel a les altres narracions) a la seua Llegenda Daurada, la història dels dos sants. Tot i que escrita en llatí sobre el 1260, l´obra de Varazze aviat va ser traduïda a la nostra llengua.

Abdon i Senén eren dos germans cristians de la noblesa persa, que atenien amb sol·licitud els cristians perseguits i donaven sepultura als que havien estat martiritzats, com canten aquests Goigs antics: "Flors de Pèrsia, el Baptisme/ vos regà i fruiteu pel cel/ prodigant entre el proïsme/ les almoines i la mel;/ de Jesús i de Maria/ heu aprés l´ensenyament".

De Pèrsia, els dos jóvens van ser deportats a Roma. No volent abjurar de la fe, van ser encadenats, empresonats i condemnats a les feres, durant la persecució de Valerià: "Vostre cor és una brasa/ que encengué la caritat/ no teméreu ni l´espasa/ ni la fúria del magnat./ Pla respira gosadia/ vostre front adolescent". Com que a l´arena del circ les bèsties no els feren res, van ser decapitats pels gladiadors: "La lleona els peus vos besa/ i la borla del vestit/ però creix més la feresa/ dels sicaris del despit/ i l´arena s´enrogia/ de les roses del turment". Abandonats els seus cossos a la intempèrie, el diaca Quirí recollí les seues restes, que foren dipositades en una arca de plom i enterrades al jardí de sa casa. Més tard, els cossos van ser traslladats al cementeri de Poncià.

La versió més culta de la Passió i del trasllat de les relíquies a Arles, la va publicar Joan Baptista Anyes (1480-1553) teòleg valencià, vinculat a la casa dels Comtes d´Oliva i impulsor de la renovació espiritual a la València dels segle XVI.

El culte als dos màrtirs d´origen oriental, es va expandir des de Roma a Europa, gràcies sobretot al papa Gregori VIIè. La devoció als Sants Abdon i Senén oferia un missatge clar: laics i nobles, els dos germans eren un model de sol·licitud, ja que van auxiliar els cristians perseguits i van destacar per les seues obres de misericòrdia. Per això l´Església els aclamava amb aquests Goigs del segle XVIII: "Germans Abdon i Senén,/ màrtirs de Déu molt amats,/ supliquem-vos humilment:/ sigueu nostres advocats".

L´expansió del Císter a la nostra terra va popularitzar el culte a aquests sants, que són patrons de Sagunt, L´Alguenya, Sueca, Torrent, la Jana, Simat de la Valldigna i Fuenterrobles, i celebrats també a Teulada, La Pobla del Duc, La Vilavella, Almoines, Benicarló, L´Alqueria de la Comtessa, Genovés, Ondara i Almoradí.

Fruit de la devoció popular pels Sants de la Pedra, els cristians valencians els han dedicat ermites a Gorga, L´Alguenya, Almoradí, Algemesí, Benissa, Teulada, Gestalgar, Biar i Cullera. A ells s´aclamen els llauradors, perquè els Sants de la Pedra siguen els protectors de les collites: "Se us invoca en la tempesta/ pedregada i malvestat,/ i allunyeu també la pesta/ que ens fa caure en el pecat./ si dels camps sou l´alegria/ nostra llar feu més ardent".

Que els Sants Abdó i Senén acompanyen els llauradors en el treball, tan difícil, de cada dia: "Per la pau que ens anuncia/ vostre ceptre refulgent/ Sigueu sempre nostra guia/ Sant Abdó i Sant Senén".