18 d'agost: La Mare de Déu de la Cova Santa

Els pobles valencians honoren la Mare de Déu amb advocacions tan boniques com el Loreto a Mutxamel, la Soledat a Nules, el Roser a Petrer, la Misericòrdia a Borriana, la Salut a Algemesí, la Vallivana a Morella, Montiel a Benaguasil o l´Assumpció a Elx, entre d´altres. I també la Cova Santa a Beniarrés.

La religiositat popular, tan rica a la nostra terra, ha vist en aquestes imatges la presència de Santa Maria, mare de l´Església. Del Baix Maestrat a l´Alacantí, passant per la Costera, la Plana, el Comtat, la Ribera o l´Alcoià, la Mare de Déu es fa present en la vida dels creients valencians, ja que, com diu el teòleg José Antonio Pagola, Maria "ens ensenya a seguir Jesús, anunciant el Déu de la compassió, treballant per un món més fratern i confiant en el Déu dels humils".

La Mare de Déu de la Cova Santa, venerada a Beniarrés i patrona d´aquesta vila del Comtat, té el seu santuari a 14 quilòmetres de Sogorb, lloc de peregrinacions des del trobament, el 1502 d´un relleu de guix de la Mare de Déu, atribuït a fra Bonifaci Ferrer, prior de la Cartoixa de Vall de Crist i germà de Sant Vicent. Segons la tradició, aquestes imatges de Santa Maria les feia fra Bonifaci i les regalava als qui freqüentaven la cartoixa. Siga com siga, va ser molts anys després, quan un pastor, a primers del segle XVI, trobà aquesta icona de la Mare de Déu (de 20 cm d´alta per 10 cm d´ampla) a l´interior d´una gruta, a 20 metres de profunditat.

La devoció a la Mare de Déu de la Cova Santa, es va estendre ràpidament pels pobles i per les comarques veïnes, i també per les més allunyades, com a Beniarrés. Així ho demostra el llibre "Historia de la Virgen de la Cueva Santa", escrita pel "P. Iosef de la iusticia de la Companyia de Iesús", una obra de 1655. Com diu aquest jesuïta en el seu opuscle, la Cova Santa era considerada ja al segle XVII, "insigne santuario de la Virgen".

El P. Iosef de la iusticia descriu en aquests termes el relleu de la Mare de Déu de la Cova Santa: "Es la materia desta Imagen una tabla de yeso basto quadrada: tendrà el grueso casi dos dedos, y un palmo de latitud. Fundiose en molde de madera, y con poco relieve, representando a la Virgen en traje de viuda con sobretoca muestra el rostro de ancianidad". I és que en la gran varietat iconogràfica de la Mare de Déu, el cas de la Cova Santa presenta una particularitat: la viduïtat de Maria: "entre todas las Imagenes de la soberana Virgen que le veneran en otros Santuarios, en esta particular quiere esta Señora, que respetemos su viudez".

I és a Beniarrés, al costat del Benicadell, a la vall de Perputxent, que des de 1748, la Mare de Déu de la Cova Santa és la patrona del poble. L´origen d´aquest patronatge es deu a fra Josep Vilaplana, que amb motiu dels terratrèmols que va patir Beniarrés en 1748, va inculcar als cristians d´aquest poble del Comtat la devoció a la Cova Santa, que va ser coronada l´1 de maig de 1988.

La Mare de Déu de la Cova Santa, pel fet d´haver estat trobada en una cova, va ser proclamada pel papa Pius XII patrona dels espeleòlegs, el 28 de gener de 1955.

Maria, que com diu el Concili Vaticà II és "imatge de l´Església", i "precedeix al Poble de Déu que pelegrina per aquest món", ens acompanya dia a dia en el nostre camí de fe, ja que és mare dels cristians, mare de l´Església, i "honor del nostre poble" (Jt 15:9) .

Que la Mare de Déu de la Cova Santa, hui 18 d´agost, en la seua festa patronal, siga la benedicció de tots els ciutadans de Beniarrés, que des de fa més de 250 anys la tenen com a mare i com a patrona.