El 24 d´agost és la festa de l´Apòstol Sant Bartomeu. Per als cristians els sants ens són uns models de fidelitat a Jesucrist, de docilitat a l´Esperit i de compromís a favor dels més pobres i desvalguts de la nostra societat. Per això els pares, en posar un nom als fills busquen en el sants (i d´una manera especial en la Mare de Déu) uns protectors i uns exemples per als nous batejats. Els sants ens són tan presents en la nostra vida, que els pobles celebren la seua festa major en honor del seu patró o la seua patrona, com Sant Sebastià a la Pobla de Vallbona, Sant Miquel a Llíria o Sant Antoni Abat a Canals. Fins i tot, hi ha pobles que s´anomenen amb el nom del seu sant patró, com és el cas de Sant Jordi, Sant Isidre, Sant Joan d´Énova, Sant Rafel del Riu, Sant Vicent del Raspeig o Sant Antonio de Benagéber.
Cada 24 d´agost, l´Església celebra la festa de Sant Bartomeu. Anomenat Natanael a l´Evangeli de Sant Joan, el trobem sempre en les llistes dels Apòstols als Evangelis sinòptics (Mateu, Marc i Lluc) i també als Fets dels Apòstols. Pel contrari, Natanael no apareix mai en els tres primers Evangelis, i sí que el trobem al quart Evangeli (Sant Joan) en companyia dels altres Apòstols. El fet que el trobem a l´Evangeli de Sant Joan amb Felip, que sempre acompanya a Bartomeu en els tres primers Evangelis, fa que s´hagen identificat els dos noms amb el mateix Apòstol. Com la majoria dels altres Apòstols, i com canten aquests Goigs antics, Sant Bartomeu deuria ser pescador: "Vostra primera Noblesa/ fonch, pescador Galileo,/ guanyant en tant bon empleo/ la més excelent Grandesa,/ elegint-vos Company seu/ Jesu-Christ nostre Senyor".
Sembla que va predicar a Licaònia, Albània i les Índies Orientals, on va constituir algunes comunitats cristianes i morí a Armènia: "Molta Gent á la Fe Santa/ converti vostra Doctrina,/ ab ensenyança Divina/ desfereu duresa tanta/ dels Gentils, ab santa veu/ digne de vostre favor".
Els testimonis de Sant Eusebi de Cesarea i de Sant Jeroni, ens parlen de la relació de Sant Bartomeu amb les Índies. També els Fets de Felip ens diuen que Sant Bartomeu predicà l´Evangeli a Mesopotàmia, abans d´anar-se´n a Armènia. El cos del sant, després de mort, passà per Mesopotàmia, Frígia, l´illa de Lípari (a prop de Sicília) Benevento i l´illa Tiberina (Roma) S´han conservat alguns fragments d´un anomenat Evangeli apòcrif, que porta el nom de Sant Bartomeu, i se´l representa (en imatges i pintures) de diverses maneres, però sempre amb el ganivet, pel fet que el seu martiri, segons la tradició bizantina, va consistir en arrancar-li la pell del cos, per més tard, ser crucificat: "Ferit ab vergas de foch,/ de cap a peus escorxat,/ vos tenen tan maltractat/ quant pera Vos es poch,/ puix no moriu, fins que en Creu/ retratau al Redemptor".
Sant Bartomeu va ser elogiat per Jesús, quan en vore´l va dir d´ell: "Mireu un israelita digne d´aquest nom, un home que no enganya" (Jo 1 : 47) Quin millor elogi per a Sant Bartomeu, que ser un home sense engany, un home sense trampes ni mentides: "Igual á Vos no se es vist,/ quant sols á Vos acredita,/ verdader Israelita,/ la boca de Jesu-Christ;/ Millor entre tots vos feu,/ lo qui entre tots es Major".
La representació més antiga de Sant Bartomeu és del segle VIII, i són uns frescos pintats a l´església romana de Santa Maria Antica. També a la ciutat de Martorana, a Palerm, hi ha un mosaic del segle XII, amb Sant Bartomeu. Hi ha una tradició armènia de Moisès de Corena, que ens parla de la tasca evangelitzadora de Sant Bartomeu, que "primer va anar amb Sant Tomàs a la Índia, després se n´anà a Botra i finalment estigué a Armènia, on es va trobar amb l´Apòstol Judes Tadeu". Una altra tradició diu que Bartomeu anà a l´Egipte, on va ser reconegut com a descendent de la família reial dels Tolomeus, opinió que s´estengué a l´Edat Mitjana i que Santa Teresa de Jesús va recollir al seu llibre, "Camino de perfección", on escrví que Sant Bartomeu "era fill de rei".
La nostra societat ha anat avançant gràcies als hòmens íntegres i rectes, de conducta transparent, hòmens honrats, hòmens sense engany, com Sant Bartomeu, a qui està dedicada l´església col·legiata de València i les esglésies de la Torre d´En Besora, Sant Bartomeu, Petrer i Finestrat i les ermites del Camp de Mirra i de Xixona.
Que el sant patró de Nules, Almudaina, Vallada, el Camp de Milla, Torreblanca, Xixona, La Jana, Finestrat i Godella, i que també celebren a Agullent, Ròtova, Alfara del Patriarca, Andilla i Almussafes, ens faça el do de la veritat i de la sinceritat i desterre del nostre món (i més en concret de la vida política) l´engany, la falsedat i la mentida.
Que Sant Bartomeu siga la protecció dels hòmens rectes: "Al malalt, donau salut,/ al afligit consolau,/ la vista al cego donau,/ y per Vos parla lo mut;/ lo mal Part, ditxós fareu,/ sius reclaman de bon cor:/ siáu nostre Protector/ Apostol Sant Barthomeu".
