El 28 d´agost és Sant Agustí, venerat a les viles de Bocairent, Alfara de la Baronia, Mascarell i Rocafort. Bocairent professa una devoció entranyable a Sant Agustí, el sant doctor, bisbe d´Hipona i un dels pares més eminents de l´Església Occidental per la seua erudició i la seua santedat. Aquesta devoció naix amb la creació, per part de l´arquebisbe Sant de Ribera, del monestir d´agustines de la Mare de Déu dels Dolors. Pel que fa a Alfara de la Baronia, la devoció a Sant Agustí va nàixer amb l´arquebisbe Sant Tomàs de Villanueva, que construí un temple dedicat al sant bisbe d´Hipona.
Aureli Agustí va nàixer el 13 de novembre del 354 a Tagaste, a la província romana de Numídia, a l´actual Algèria, com canten aquests Goigs antics: "De Tagast, en la Numidia,/ sou el fill més immortal./ Us han dit Doctor in gratia/ com en laude triomfal./ Per la vostra veu serena/ radiant com el matí,/ guieu-nos pel camí recte,/ ompliu-nos d´amor diví,/ aclariu-nos l´intel·lecte/ gloriós Sant Agustí".
Va ser fill de Santa Mònica i de Patrici: "Sou de Mònica i Patrici/ pur joiell de voluntat./ De la sang sentiu la flama/ que us occeix la castedat./ Si en les lluites de les lletres/ sou cabdill dilecte i fi,/ guieu-nos pel camí recte,/ ompliu-nos d´amor diví,/ aclariu-nos l´intel·lecte/ gloriós Sant Agustí".
Segurament era de raça bereber, encara que, com que aquella terra formava part de l´Imperi Romà, Agustí tenia el llatí com a llengua habitual. Estudià a Tagaste i a Cartago i als 18 anys començà a treballar com a professor, ensenyant l´art de l´oratòria i de la retòrica. Va unir-se a una xica de la seua edat, però de classe inferior i com que els costums de l´època impedien un matrimoni oficial entre persones de classes diferents, no hi hagué matrimoni. D´aquella unió (una parella de fet com diríem hui) que va durar 15 anys, va nàixer un fill anomenat Adeodat (a Déu dat o donat)
La lectura de Ciceró el portà a buscar la veritat, que ell anà descobrint i identificant-la amb la saviesa, l´amor i finalment amb Déu. Agustí amb la seua companya i el fill abandonaren Àfrica i se n´anaren a Itàlia. Roma i Milà, capitals de la cultura, van ser per a Agustí llocs de crisi personal i també de trobament amb Déu. Les etapes de la seua evolució passaren per diverses teories filosòfico-religioses: el maniqueisme, l´astrologia i la filosofia neoplatònica de Plotí: "Veu de Déu és veu sonora/ la sentiu al mig del seny./ Pel camí de cent escoles/ do de Déu és qui us empeny./ D´una fúria de luxúria/ sou captiu per llarg camí/ guieu-nos pel camí recte,/ ompliu-nos d´amor diví,/ aclariu-nos l´intel·lecte/ gloriós Sant Agustí ".
Obligat a deixar la mare del seu fill per fer un bon casament, ella va tornar a Àfrica i a ell li concertaren un matrimoni. Però a Milà, el contacte amb el bisbe Sant Ambròs i amb la comunitat cristiana i la seua litúrgia, així com la lectura de les cartes de Sant Pau, feren que Agustí abandonara els seus projectes de casament i les seues ambicions personals, i la Nit de Pasqua del 387, juntament amb el seu fill, va ser batejat "Ja del mal floreix la rosa/ que és trofeu del maniqueu./ Vós, viril, guanyeu les lluites/ amb la idea i amb la creu./ Gran retòric majestàtic,/ Sant Ambròs us redimí,/ ompliu-nos d´amor diví,/ aclariu-nos l´intel·lecte/ gloriós Sant Agustí".
De retorn a Tagaste vengué el seu patrimoni i començà a viure amb uns amics en un projecte de vida monàstica. El 391 a Hipona, Agustí es trobà a l´església major, on el bisbe demanava als cristians que escolliren algú perquè l´ajudara i fóra el seu successor. La gent es girà a Agustí i començaren a cridar el seu nom. Elegit pel poble (una manera d´elecció freqüent en aquella època) Agustí es dedicà del tot al servei presbiteral i després a l´episcopal durant més de 40 anys, fins a la seua mort: "De Milà dins l´horta clausa/ fou l´infant qui us ha vençut./Ja sou lliure, ja sou magne,/ ja sou Mestre de virtut./ Fundador, bisbe d´Hpona,/Patriarca gegantí,/ ompliu-nos d´amor diví,/ aclariu-nos l´intel·lecte/ gloriós Sant Agustí".
La seua immensa obra és fruit de la predicació i l´ensenyament a Hipona. Com que la seua influència va anar creixent a tota l´Església Occidental, encara que el cridaven i el convidaven, es negà a viatjar a Itàlia i fins i tot promogué què el sínode de Cartago no acceptara que els bisbes anaren a Roma a buscar solucions als seus problemes. Segons Agustí, els problemes dels africans s´havien de resoldre a l´Àfrica!!
Per a Agustí, l´Església de Jesús no és una comunitat de perfectes, sinó un poble amb defectes que camina per arribar a la santedat. S´han conservat 113 llibres (Sobre la Trinitat, La Ciutat de Déu, Sobre la música, Les Confessions) 218 cartes i uns 500 sermons. Era costum en aquell temps que hi haguera taquígrafs recollint els discursos dels bons oradors i per això bona part dels sermons d´Agustí els tenim gràcies als qui es van dedicar a anotar les paraules que ell predicava.
Dels pensaments més coneguts de Sant Agustí, sobreïxen aquells que tracten sobre l´amor: Aprova els bons, tolera els roïns, però estima´ls a tots i Si vols conèixer a una persona, no li preguntes allò que pensa, sinó el que estima. I sobretot: Estima i fes el que vulgues.
Bocairent venera a Sant Agustí, amb les danses i el novenari, que se celebra del 18 al 26 d´agost, al monestir de la Mare de Déu dels Dolors. També celebren Sant Agustí els convents d´Agustines Ermitanes, Descalces i Recoletes de Torrent, L´Eliana, Dénia, Benigànim, Alcoi i Requena.
Com canten uns Goigs a aquest sant bisbe, que ell siga la benedicció i la pau dels ciutadans de Bocairent, i també dels de Mascarell, Alfara de la Baronia i Rocafort, que cada any celebren la seua festa: "Puix sempre el que en Vós confia/ d´escoltar tant vos complau/ doneu-nos a tots la pau/ que el nostre cor tant voldria/ Feu que siguen cada dia/ més purs els nostres anhels/ Gloriós Sant Agustí/ beneïu vostres fidels.
