Els valencians, i també els catalans i els mallorquins, tenim una gran devoció a la Mare de Déu, que venerem amb advocacions tan entranyables com els Desemparats a València, del Lluch a Alzira i a Mallorca, del Puig, a aquesta vila de l´Horta, de Montserrat a Picanya i a Oriola, de Gràcia a Vila-real, del Remei a Alacant, la Soledat a Nules, de l´Oreto a l´Alcúdia, la Misericòrdia a Borriana, d´Agres, en aquesta vila del Comtat, de Vallivana, Morella i a Picassento de la Salut a Algemesí. Per això són moltes les ermites, esglésies i santuaris dedicades a Santa Maria.
Hui dia 3 d´agost és la festa de la Mare de Déu del Miracle, que, a més de ser patrona de Cocentaina (i celebrada a l´abril) és venerada també a la comarca del Solsonès, al santuari que els catalans li van dedicar, i on jo he estat del 25 al 31 de juliol, acompanyant un grup en els exercicis espirituals.
L´aparició de la Mare de Déu del Miracle està documentada en un procés canònic instruït pocs dies després d´aquesta aparició, segons constata el P. Cebrià Baraut, monjo de Montserrat en la seua història sobre el Miracle.
Va ser el dijous 3 d´agost de 1458, ja al tard, quan "ja les ombres passaven els torrents" quan "Constança, dona que vivia al mas de la Cirosa, estava al camp amb els seus dos fills, Jaume i Celdoni". Aquest últim, que era el més major dels dos, quan volgué girar les mules que pasturaven a prop de Bassadòria, veié "una cosa semblant a un bell infant, la qual estava aguinollada ab les mans juntes envers lo cel, ab una bella creu que tenia en les mans, ab nostre Senyor que era crucificat", com canten aquests Goigs: "El bell prat de Bassadòria/ un capvespre reflorí/ amb poncelles de la glòria/ fet del cel com un jardí:/ Éreu Vós, mística rosa/ que hi floríeu virginal".
La imatge d´aquella xiqueta que va vore Celdoni, vestia "una manteta vermella fort gallarda que li tocava en terra, així com estava aguinollada, tot entorn d´ella". Celdoni, mig espantat, va retrocedir amb por i començà fugir. "Tanta fou la por que se meté en ell", que segons la gràfica expressió del menut, "tot el món li semblave barranchs". Per la pressa, només entengué que la Mare de Déu li deia: "O fill fes-te ençà e digues al poble......setmanes".
En trobar-se amb sa mare, Constança veié Celdoni com torbat, i el xiquet li comentà el que li havia passat. El menut Jaume, una miqueta més tard, va anar també als prats de Bassadòria a recollir el ramat i en acostar-se a una ovella que s´havia separat de les altres, es trobà en presència d´una xiqueta gentil, de cabells daurats i llargs, abillada tota al seu damunt amb una manteta vermella. Estava agenollada al costat d´un ginebró i duia una bonica creu a l´espatlla, com canten els tradicionals Goigs a la Mare de Déu del Miracle: "De genolls posada en terra/ i les mans juntes al cel/ no veniu en so de guerra,/ de bonança sou estel:/ Iris bell que al món Déu posa/ d´Aliança per senyal".
El pastoret, entre espantat i sorprès, va escoltar el missatge de la Mare de Déu: "Digues al poble que fassen professons, e que les facen devociosament, e que´s confessen, e que´s convertesquen, e que´s tornen a la part de Déu, e que si´u fan Déu els ho revelaria. Digues-los que si no´u volen creure, mon fill los ho farà creure". La Mare de Déu convidava el poble a la conversió: "Mare pura de clemència/ del blasfem repteu el crim/ convidant-lo a penitència/ si no vol caure en l´avim:/ prompte fuig la pesat afrosa/ quan ell diu que és criminal".
Després d´aquest missatge, la Mare de Déu s´alçà, li posà la creu a la mà esquerra, li besà la dreta, i reprenent-la de nou se la carregà al coll ben alta, i amb les mans juntes partí. El menut Jaume veié com se n´anava la Mare de Déu i com desapareixia a prop d´un bosc de carrasques. Després de la mare, Constança, va ser el seu marit, Joan Cirosa, el qui primer va rebre la confidència del que havien vist els dos infants.
Pocs dies després, els dilluns 7 d´agost, el menut Jaume emmalaltí de pesta, i Pere dels Ots, metge de Sant Just que venia de visitar un altre malalt de pesta, en arribar al Pla de Vila-seca escoltà una veu que li deia: "Per què no vas a la Cirosa per un infant que´y ha malalt, e recitar t´ha les paraules que l´a dites la Verge Maria?". El metge anà a la casa on vivien Joan i Constança amb els seus dos fills Jaume i Celdoni, i el pastoret repetí al metge els detalls de l´aparició de la Mare de Déu.
Divulgat el succés, el 8 d´aquell mateix mes d´agost els prohoms de l´entorn demanaren a l´autoritat eclesiàstica que iniciara una investigació autèntica sobre els fets d´aquest "gran miracle". Jaume va morir i va ser el seu germà Celdoni, qui el 10 d´agost compareixia, juntament amb els seus pares davant les autoritats susdites. Tots van visitar, acompanyats de Celdoni, el lloc de l´aparició, que està "en el camí que va de Su a Solsona, molt a prop de la Bassadòria, en un prat cobert de diferents herbes, entre les quals hi ha dues mates de ginebró", que van ser convertides en objecte de veneració pels pelegrins que començaren a freqüentar la Bassadòria. Quan els ginebrons van desaparèixer, es col·locà una creu de pedra, amb la inscripció: "Ací la Mare de Déu aparegué als dos pastorets de la Cirosa lo dia 3 d´agost de 1458".
El 1459 s´autoritzà la construcció d´una capella que va existir fins el segle XVI, i el 1546 s´inicià la construcció de la segona església. Huit anys més tard, el1553 s´inicià la construcció del primer alberg de pelegrins, l´anomenada "Casa Gran". El 1600 es construí la capella de la Desaparició, al lloc on la Mare de Déu va desaparèixer de la vista del menut Jaume i el 1652 s´encarregà la construcció de l´actual església. Els monjos de Montserrat es feren càrrec de la custòdia del Miracle el 1901.
La devoció a la Mare de Déu del Miracle, l´anomenada "Verge nena", és molt gran a tota la comarca del Solsonès, que l´aclama amb el cant dels Goigs: "Des del cim d´eixa contrada/ nou cancell del Paradís,/ gireu dolça la mirada/ sobre els fills d´aqueix país:/ i guieu-nos bondadosa/ a la pàtria celestial./ Del Miracle Verge hermosa/ deslliureu-nos de tot mal./ Acolliu-nos pietosa/ des d´aqueix trono reial./ Del Miracle Verge hermosa/ deslliureu-nos de tot mal".
