Hui 15 de setembre celebrem la festa de la Mare de Déu dels Dolors. Patrona de Canals, Requena i Puçol (com a Mare de Déu al Peu de la Creu), i venerada també a l´Eliana (el Diumenge de Rams), Castelló de la Ribera, Dolores, Torís i a molts altres pobles valencians, la Mare de Déu dels Dolors ens evoca Maria traspassada pel sofriment.
Aquesta advocació de la Mare de Déu, a més de les representacions iconogràfiques tan conegudes, té en el cant de l´Stabat Mater, la imatge més eloqüent d´aquesta celebració. I és que, com diuen alguns estudiosos, sembla que aquesta seqüència tan coneguda, ha ressonat des de l´inici de l´Església en els cors dels cristians.
Frederic Ozanam digué d´aquest bonic poema: "La literatura catòlica no té res tan sublim com aquesta lamentació, les estrofes de la qual cauen com llàgrimes i on podem descobrir un dolor diví consolat pels àngels".
La devoció a la Mare de Déu dels Dolors, a més de ser propagada pels monjos cistercencs i pels frares mendicants, es va estendre sobretot gràcies ala Servites, un Orde fundat per set hòmens de Florència a mitjans del segle XII. Aquests piadosos cristians, enmig dels temps convulsos de Frederic II, es reunien a la ciutat de Florència per a meditar la Passió del Senyor i els dolors de la Mare de Déu. Sant Felip Benici, el superior general de l´Orde, va ser un dels més importants propagadors d´aquesta devoció, popularitzant l´hàbit de la Dolorosa i l´escapulari.
Va ser posteriorment quan es va començar a celebrar litúrgicament la festa de la Mare de Déu dels Dolors en dues dates: el divendres abans del diumenge de Rams, anomenat "Divendres de Passió", i el tercer diumenge de setembre. La celebració del Divendres de Passió va ser estesa a tota l´Església per Benet XIII, el papa Luna, mentre que la segona celebració, corresponent al tercer diumenge de setembre, l´estengué el papa Pius VIIè. Amb el temps, la festa de la Mare de Déu dels Dolors que se celebrava el tercer diumenge de setembre quedà fixada per al dia 15 d´aquest més, que és la data que des del Concili Vaticà II està en vigor.
La seqüència de l´Stabat Mater recull, de forma poètica, el dolor de Maria al peu de la creu, quan participà del dolors del seu fill crucificat. Ja les dues primeres paraules, Stabat Mater, segons tots els teòlegs, destaquen la presència de Maria amb l´actitud de "dona forta", que dreta, al costat de la creu, participava dels sofriments del seu Fill.
L´Stabat Mater, en l´adaptació de la versió de l´Eucologi Valencià de mossèn Vicent Sorribes, que recull l´Oracional Valencià, diu així:
"La Mare piadosa estava
vora la creu, i plorava,
d´on penjava el Fill clavat.
La seua ànima piadosa,
entristida i dolorosa,
un punyal la traspassà.
¡Oh que trista i afligida
està la Verge escollida,
tota plena de dolor!
Quan el seu Fill contemplava
i tremolosa mirava
com patia el seu Amor.
¿Quin home no ploraria
veient la Verge Maria
en tan greu defalliment?
¿Qui podria no entristir-se
commoure´s i penedir-se
veient-vos en tal turment?
Per tots els pecats del món
véu a Jesús en pregon
dolor, nostra dolça Mare.
El véu, tot desemparat,
retre humil i anguniat,
son esperit al seu Pare.
Mare, dolça font d´amor,
feu-me sentir el dolor;
que amb vós plore sense fi.
Que per mon Jesús amat
siga mon cor abrusat
i visca en ell més que en mi.
I per a estimar-vos més
feu que en mon cor siga imprès
el dolor de sa passió.
Que senta en mi ses ferides
i les angúnies sofrides
puga compartir-les jo.
Feu-me amb vós, Mare, plorar
i ses nafres recordar
un dia i un altre dia.
Vora la creu del deliri
vull passar vostre martiri
amb vós, oh santa Maria.
Oh Mare, feu-me plorar
amb tant sant dolor amar
que em siga dolcesa el plor.
I que sa mort en la creu,
oh santa Mare de Déu,
done claredats al cor.
La creu siga mon encant,
que amb ella visca pensant
i em siga d´amor indici.
Perquè m´inflame i m´encenga
i ell ma defensa prenga
en el dia del judici.
Feu que m´empare la mort
de Jesús, quan en el fort
pas de vida i mort jo sia.
I quan el cos quede en calma,
doneu-me del cel la palma,
gloriosa Verge Maria.
Que la Mare de Déu dels Dolors console i empare tantes mares que sofreixen pels seus fills, tancats a la presó, encadenats a la droga o a l´alcohol, morts per la guerra o ofegats a la Mediterrània, com és el cas de les mares dels immigrants que no poden arribar a Europa.
