Cada 16 de setembre celebrem la festa de Sant Cebrià, bisbe de Cartago i un dels màxims representants de la literatura patrística. D´ell és la frase que hi ha escrita a la cúpula de la basílica de Sant Pere del Vaticà, on subratlla la unitat de l´Església i la comunió en la fe: "Des d´ací s´escampa pel món l´única i autèntica fe, ací naix la unitat del sacerdoci".

Cebrià va nàixer a principis del segle III, segurament sobre el 2 a Cartago, al nord d´Àfrica. De pares pagans, va rebre una bona formació literària. Convertit del paganisme, en ser batejat renuncià a la literatura profana i donà tots els seus béns al servei de l´Esglesia i dels pobres, com canten aquests Goigs antics: "Cartago terra africana/ fou vostra pàtria ditxosa,/ de família noble i honrosa/ molt generosa i galana/ aquest és el vostre escut/ que tots volem honorar". El seu biògraf i amic, el diaca Ponci, explica que Cebrià va trobar un prevere, de nom Cecilià, "que el va traure de l´error profà, i el portà al coneixement de la vera divinitat".

El baptisme va transformar la vida de Cebrià i després de ser ordenat prevere, el 248 o 249, l´any següent va ser designat bisbe de Cartago per aclamació, segons el costum d´aquell temps: "De Cartago vos cridaren/ per vostra gran santedat,/ amb veu alta nomenaren/ que fóreu el seu Prelat:/ no s´han gens enganyat/ vist el fruit que resultà". El seu servei episcopal, que va durar fins el 257, any que va morir, va estar marcat pel clima de persecució de l´Imperi Romà contra els cristians. Sant Cebrià va exercir el seu ministeri episcopal amb sol·licitud exemplar, sempre en comunió amb l´Església. Per això Sant Cebrià escrivia: "Al principi del meu càrrec episcopal, he decidit no prendre cap decisió de la meua pròpia autoritat, sense el consell dels meus germans preveres i el consentiment del poble" (Carta 14,4).

Durant la persecució de Deci, Cebrià salvà la unitat d´una Església profundament ferida.

Sant Cebrià és una figura cabdal de l´Església antiga i les seues obres tenen un estil fluid. Format en les regles de la retòrica clàssica i conegut com a teòleg i polemista, Sant Cebrià ens apareix abans que res, com la figura d´un pastor sol·lícit per servir la comunitat. Interessat pels problemes pràctics i per la vida moral i religiosa dels fidels.

Durant la persecució de Valeri, el bisbe Sant Cebrià va ser condemnat a l´exili de Curubis: "Per confessar la fe santa/ sofriu desterro crudel,/ com sou valent i fidel/ de joia vostre cor canta,/ del desterro haveu vingut/ perquè el Jutge vos cridà".

En tornar de l´exili, el 13 de setembre de 258, el nou procònsul, Gal·leri Màxim el condemnà a mort i l´endemà mateix, el bisbe Sant Cebrià fou decapitat. D´aquesta manera Sant Cebrià va ser el primer màrtir en regar amb la seu sang l´Àfrica cristiana, ja que amb valentia donà testimoniatge com a deixeble de Jesús: "Sóc cristià i bisbe. No conec altre Déu sinó el que va crear el cel, la terra i el mar. A aquest Déu adorem els cristians".

Sant Cebrià, un bisbe de caràcter fort, va tindre una controvèrsia amb el papa Esteve, a propòsit de si calia batejar de nou els cristians vinguts de l´heretgia. Mentre que el papa Esteve creia que el baptisme era vàlid sempre, Cebrià defensava el contrari. És per això que hi hagué com un distanciament entre Cartago i Roma, degut a aquestes postures enfrontades.

Sant Cebrià, pastor generós, mestre i intel·lectual i pare de l´Església, va ser un home de fe profunda, viva i sòlida, que defensà l´amor a l´Església, així com el Primat de Roma, malgrat el conflicte que tingué amb el papa Esteve. Sant Cebrià insistí molt en la unitat de l´Església, ja que "unida s´estén fins a abraçar tots els hòmens, com una única llum de molts raigs, un únic arbre amb moltes branques, una única font amb moltes eixides". Per això per a Cebrià, Roma és "l´Església on hi ha la font de la unitat sacerdotal".

Posseïm de Sant Cebrià 80 cartes, la lectura de les quals ens ajuden a conèixer la vida eclesial durant la primera meitat del segle III. Així, gràcies a aquestes cartes podem saber quina la doctrina de Sant Cebrià sobre l´episcopat, la litúrgia, el baptisme, l´eucaristia o la vida moral. També va escriure obres apologètiques i de tipus moral i pastoral. L´escrit més rellevant de Sant Cebrià és l´obra, "Sobre la unitat de l´Església Catòlica".

I el poble li canta: "Pluja alcanseu saludable/ quan tenim gran sequedat/ i en temps de molta humitat/ sol i vent molt favorable:/ guardeu també els sembrats/ veniu-nos a visitar".

Amb Sant Cebrià, l´Església del Nord d´Àfrica aconseguí un despertar important, que va tindre el seu moment de glòria amb Sant Agustí.