3 de setembre: El papa Sant Gregori el Gran

És a la primera pàgina de l´Anuari Pontifici, que es recullen el títols que té el papa: Bisbe de Roma, Vicari de Crist, successor del Príncep dels Apòstols, Summe Pontífex de l´Església Universal, Patriarca d´Occident, Primat d´Itàlia, Arquebisbe Metropolità de la Província Romana, Sobirà de l´Estat de la Ciutat del Vaticà i Servent dels servents de Déu. Aquest últim títol el va utilitzar per primera vegada el papa Gregori I, per destacar (com ho ha fet ara el papa Francesc) que el ministeri és, per damunt de tot, un servei, no un honor o un privilegi.

Davant la pretensió de grandesa de Joan IV (582-595) Patriarca de Constantinoble, els Patriarques de Jerusalem, Antioquia i Alexandria, demanaren el bisbe de Roma que demostrara la seua supremacia absoluta sobre tota l´Església, adoptant el títol de Papa Universal. Però Gregori va decidir anomenar-se Servent dels servents de Déu, destacant d´aquesta manera el servei, com a tret més significatiu del seu ministeri episcopal.

Gregori va nàixer a Roma sobre el 540. Als 30 anys va ser nomenat prefecte de la ciutat, càrrec que abandonà el 575 per fundar un monestir, inspirat en l´espiritualitat de Sant Benet.

La vida monàstica de Gregori es veié interrompuda el 579, quan el papa Pelagi II l´envià a Constantinoble com a nunci, on visqué amb altres monjos, compaginant la vida monàstica amb la missió diplomàtica.

El 585 Gregori va tornar a Roma com a conseller de Pelagi II i en morir aquest el 590, i malgrat la seua oposició, Gregori va ser elegit papa. En els 14 anys de pontificat com a bisbe de Roma, Gregori va servir el poble, donant-li, no només el pa de la Paraula de Déu, sinó també el pa material, en un temps de dificultats econòmiques. Preocupat per la misèria dels més necessitats, en la seua "Regla Pastoral", Gregori escrivia: "Quan no redistribueixen el que han rebut, contribueixen a la mort del proïsme", ja que "la terra és comuna a tots els hòmens, i també dóna aliments comuns per a tots".

La seua "Regla Pastoral" és un compendi ple de saviesa, on Sant Gregori exhorta els pastors a ser servidors de les comunitats. Un dels fragments que tots els bisbes i preveres haurien de tindre molt presents, per obrar sempre amb llibertat, diu així: "El pastor ha de saber guardar silenci amb discreció i parlar quan és útil, de tal manera que mai no diga el que ha de ser callat ni deixe de dir el que ha de ser dit. Perquè així com el parlar indiscret porta a l´error, així el silenci imprudent deixa en l´error els qui podrien ser adoctrinats. Sovint s´esdevé que hi ha alguns prelats poc prudents, que no s´atreveixen a parlar amb llibertat per por de perdre l´estima dels seus súbdits; obrant així, com diu el qui és la Veritat, no tenen cura del ramat amb l´afany d´uns autèntics pastors, sinó a tall de mercenaris, ja que callar i dissimular els defectes és el mateix que fugir quan s´acosta el llop. Per això el Senyor reprèn aquests prelats, anomenant-los per mitjà dels profetes: Gossos muts, incapaços de lladrar. I també diu d´ells en un altre lloc: No han pujat a la bretxa, no han construït un mur davant la casa d´Israel, per resistir en el combat, el dia del Senyor. Pujar a la bretxa significa ací, oposar-se als grans d´aquest món, parlant amb tota llibertat per tal de defendre el ramat; i resistir en el combat el dia del Senyor, és el mateix que lluitar per amor a la justícia contra els roïns que estan a l´aguait".

A més d´un gran pastor, Gregori va ser un excel·lent teòleg, i amb Ambròs, Agustí i Jeroni, és un dels quatre doctors de l´Església llatina.

Gregori, que va morir el 3 de març de 604, va escriure, a més d´una vida de Sant Benet (el llibre II dels Diàlegs) 40 homilies sobre els Evangelis, unes altres sobre el profeta Ezequiel i les seues 807 cartes, que ens permeten saber la seua activitat pastoral i la situació social i religiosa del seu temps.

Gregori es distingí per la prudència i la tolerància, fins a defendre uns jueus que vivien a Nàpols. I per això escrivia així al bisbe Pascasi: "No permetes que siguen molestats per raó de les seues festivitats".

Sant Gregori va tindre també una gran importància en la litúrgia, i el seu nom està lligat al Sacramentari Gregorià. Per altra part, la tradició li atribuí també la creació del cant gregorià.

Prefecte de Roma, Sant Gregori el Gran, com diu al seu "Santoral" el P. Bernabé Dalmau, monjo de Montserrat,"es retirà a un dels set monestirs fundats per ell i una vegada ordenat diaca, fou legat papal a Constantinoble durant sis anys. Contemplatiu per naturalesa, es mostrà expert en els afers teològics i polítics al llarg dels tretze anys i mig de pontificat. Envià els primers missioners a Anglaterra i es mostrà sol·lícit envers els més necessitats".

Sant Gregori el Gran és patró de Navarrés, ja que al segle XIX va alliberar de la pesta aquesta vila i la festa la celebren el 12 de març, aniversari de la mort del sant. La festa de hui de Sant Gregori, se celebra pel fet que el 3 de setembre és l´aniversari de la seua elecció episcopal. Per això hui és un dia per recordar en la pregària el papa Francesc, servent dels servents de Déu, en la seua missió de servei a la unitat i a la comunió de les Esglésies Cristianes.

Que Sant Gregori el Gran ens faça el do de la llibertat al si de l´Església i atorgue als pastors la valentia de parlar sense por.