El dia 5 de setembre, l´Església celebra la festa de la beata Agnès Gonxha Bojaxhiu, la qui amb el temps seria la Mare Teresa de Calcuta. Nascuda el 1910 a Skope, a l´antiga Albània i actual República de Macedònia, i al si d´una família de fortes arrels catòliques, Gonxha era la més menuda dels fills de Nikola i Drane Bojaxhiu. La mort prematura de son pare, quan Gonxha tenia huit anys, va deixar la família en una situació econòmica precària. Malgrat tot, sa mare, una dona valenta i forta, va saber educar i cuidar els seus fills.

Baixeta d´estatura i alhora ferma com una roca en la fe, malgrat les foscors i els dubtes que va tindre al llarg de la seua vida, la Mare Teresa de Calcuta va rebre la vocació de proclamar i compartir l´amor de Déu per la humanitat, especialment pels més pobres entre els pobres.

Als 18 anys, i amb el desig de ser missionera, Gonxha va deixar la seua família i, a Dublín, ingressà en la Congregació de la Benaurada Verge Maria, les anomenades Germanes de Loreto, on rebé el nom de Maria Teresa en record de la santa de Lisieux.

Com que la jove religiosa volia ser missionera, el desembre de 1928 va ser enviada a l´Índia, concretament a Bengala, on estudià magisteri. Va fer la professió temporal el maig de 1931 i la perpètua, sis anys després, el 24 de maig de 1937. Va fer de mestra en l´escola Santa Maria, on dirigí aquest col·legi de les Germanes de Loreto.

El 10 de setembre de 1946, durant el viatge de Calcuta a Darjeeling per fer el recés anual, la Mare Teresa va rebre la "inspiració" per dedicar-se als més pobres. Així el 17 d´agost de 1948, la Mare Teresa vestia el sari blanc i entrà al món dels pobres, després que el Vaticà li concedira el permís per deixar la Congregació i fundar-ne una nova.

Va ser el 7 d´octubre de 1950 quan la Santa Seu donà l´autorització a la Mare Teresa que, amb el seu tradicional sari blanc, i va ser establida oficialment la nova Congregació de les Missioneres de la Caritat, unes religioses que es dedicarien a cuidar els més pobres de la societat: els famolenc, els malalts de lepra, els qui no tenen llar i la gent que la nostra societat considera inútil i desprotegida.

Aviat se li van ajuntar algunes de les seues alumnes del col·legi de Loreto que volien seguir la seua mestra en la missió d´atendre als pobres. El 1952 la Mare Teresa va obrir la primera Casa dels Moribunds Indigents i a principis dels anys 60, ja envià les seues religioses a altres llocs de l´Índia, i el 1965 obrí una casa de les Missioneres a Veneçuela, i després a Roma, Tanzània i a altres llocs del món, sobretot allí on hi havia més pobresa.

A la nova Congregació, que fou aprovada pel papa Pau VI el 1965, les Missioneres de la Caritat, a més de fer els tres vots tradicionals de pobresa, obediència i castedat, en fan un quart, pel quals dediquen la seva vida als més pobres d´entre els pobres.

La Mare Teresa, d´aspecte menut i fràgil, però amb una gran força interior, va anar fundant diverses cases de les Missioneres, sobretot als suburbis de les grans ciutats, on la pobresa és més extrema i la marginació més visible. Va morir el 5 de setembre de 1997 i va ser beatificada pel papa Joan Pau II el 19 d´octubre de 2003.

Les cases de les Missioneres de la Caritat acullen malalts de sida, transeünts i gent que no té res de res. La mateixa Mare Teresa va començar a recollir els moribunds que trobava als carrers de Calcuta, perquè, com a mínim tingueren un espai acollidor i net i una mà amiga que els acompanyara i els oferira afecte. Les Missioneres de la Caritat també han obert menjadors i centres assistencials al Bronx de Nova York, a les faveles de Rio de Janeiro i als carrers més marginals i degradats de Marsella, Londres, Madrid, Roma, Barcelona o Melbourne. De fet, les religioses de la Mare Teresa es troben als cinc continents, fins i tot a la Xina, Cuba i Rússia..

El 1972 la Mare Teresa va rebre el Premi de la Fundació Kennedy i el 1979, el Premi Nobel de la Pau, la dotació econòmica del qual va destinar íntegrament als pobres.

El 1963 la Mare Teresa va fundar el Germans Missioners de la Caritat, el 1976, la branca contemplativa de les Germanes Missioneres de la Caritat i el 1979 els Germans Contemplatius.

Testimoni d´alegria i d´amor, la Mare Teresa de Calcuta, amb les Missioneres de la Caritat, ha esta per a l´Església imatge del Bon Samarità, perquè atenta a les necessitats dels altres, va acollir amb amor els pobres i els malalts, en els quals descobria el mateix Jesús, pobre, ferit i abandonat.